¡®Fornicula forniculorum¡¯

On acaba el carrer de Sant Sever i comen?a la baixada de Santa Eul¨¤lia hi ha una petita capella dedicada a una de les patrones de la ciutat. Ahir oblidada i desllu?da, avui ¨¦s motiu de curiositat per als turistes que v¨¦nen a escoltar la hist¨°ria del seu martiri i el descens per aquest empinat carrer ficada en un barril que contenia claus, vidres o ganivets, segons la versi¨®. La nostra societat moderna amb prou feines at¨¦n aquestes devocions. Per¨°, com els actuals visitants que v¨¦nen a fer fotos, abans les imatges i les talles que adornaven moltes fa?anes eren motiu de fama i rever¨¨ncia i una de les formes que tenien els transe¨¹nts no lletrats d'orientar-se per uns carrers sense plaques ni n¨²meros de casa.

Al final de l'Edat Mitjana van apar¨¨ixer les capelles ve?nals, moltes de les quals estaven finan?ades pels gremis. Al concili de Trento es van dictar lleis sobre les imatges, que quedaven dividides entre dogm¨¤tiques (Crist, la Mare de D¨¦u, ap¨°stols i evangelistes), i devocionals (sants i santes recomanades pel poble contra malalties o plagues). El costum de decorar determinats edificis amb motius religiosos va ser molt com¨² aquells anys. Les forn¨ªcules (del llat¨ª fornix ¨Cforn¨C, que tamb¨¦ ¨¦s l'origen de la paraula catalana forn¨ªcula) es van fer tan populars a Barcelona que el 1770 se'n va haver de regular la mida i la forma. A partir d'aquelles noves ordenances no es permetia vestir les imatges i el sostre no podia sobresortir m¨¦s d'un pam de la paret.

El 1770 hi havia tantes forn¨ªcules a la ciutat que se¡¯n va regular la mida i la forma

Llavors hi havia tres tipus de capelles: les que contenien grans escultures (pagades pel clergat o els gremis), les encastades a la fa?ana amb una talla o una imatge de cer¨¤mica i els mosaics adossats directament a la paret, fruit amb freq¨¹¨¨ncia de la fe del propietari de la casa. El barroc va ser la gran ¨¨poca per a les forn¨ªcules, encara podem veure-les acollint voluminoses est¨¤tues en esgl¨¦sies com la de Betlem, l'Esperan?a, Sant Sever o Sant Miquel del Port. A la Casa de la Convalesc¨¨ncia cantonada amb Egipc¨ªaques hi ha una talla de sant Pau obra de Dom¨¨nec Rovira el Jove. A la placeta de Marc¨²s hi ha la imatge de sant Joan Evangelista, adossada a l'antiga Casa del Gremi d¡¯Assaonadors. Un sant Miquel decora la Casa del Gremi de Revenedors a la pla?a del Pi. I la Immaculada resisteix encastada a la cantonada de la Casa dels Velers, a la Via Laietana.

A partir del segle XIX, aquestes imatges religioses van comen?ar a patir atacs per part dels liberals, que quan van arribar al poder el 1820 van ordenar retirar les capelles de carrer perqu¨¨ les consideraven supersticions, i substituir-les per l¨¤pides amb articles de la Constituci¨® de Cadis. I tres anys m¨¦s tard s'ordenava a particulars i corporacions treure de la via p¨²blica aquelles imatges que els pertanyessin. Paradoxalment, un dels ¨²ltims exemples que queden d'aquell culte laic a la llei es troba sobre el retaule de la Pietat, situat al portal del mateix nom que d¨®na al claustre de la catedral, on encara poden llegir-se unes quantes lletres d'un d'aquells versicles del culte constitucional. All¨° va durar un trienni, el 1823 tornaven els absolutistes amb un ex¨¨rcit franc¨¨s, i restablien Ferran VII al tron. Amb ell van ser esborrats els articles de la Pepa, i substitu?ts novament per capelles. Aquesta alternan?a de destrucci¨® i restituci¨® va ser una constant en la hist¨°ria del nostre pa¨ªs, similar al costum de rebatejar els carrers segons les idees del moment.

El 1820 els liberals van ordenar substituir-les per l¨¤pides amb articles de la Pepa

Avui conservem forn¨ªcules buides com la del carrer de la Pietat, datada el 1556, o la del carrer del Carme amb Egipc¨ªaques. Forn¨ªcules oficials, com sant Jordi a la fa?ana de la Generalitat. Forn¨ªcules populars, com la mareded¨¦u del carrer Montalegre, o la Merc¨¨ del carrer Petritxol. Rec¨°ndites com el Santiago de Nou de la Rambla, i humils com la de sant Paci¨¤ a la travessia del seu nom. N'hi ha de modernes, com la Moreneta en una cova de rocalla sobre la porta d'un edifici del carrer Tamarit. De monumentals com l'Assumpci¨® de la Casa del Drapaire a la Gran Via. O de pr¨¤cticament invisibles, com la que acull l'¨¤ngel que es va apar¨¨ixer miraculosament a sant Vicen? Ferrer al Portal de l¡¯?ngel, ocult entre els arbres. Forn¨ªcules que guarden de la pluja moltes de les hist¨°ries que encara no s'explica als turistes.