Urinaris patri¨°tics

Quan Espanya vivia en el blanc i negre obligat dels anys seixanta, un llibre va venir a trencar la monotonia de les tardes de radionovel¡¤la. Clochemerle, de Gabriel Chevalier, escrit el 1934, es va convertir en una petita v¨¤lvula d¡¯escapament de les taules braser. El relat, menor i amb molt d¡¯¨¨xit entre la pac¨ªfica classe mitjana, explicava les afliccions d'un petit poble inventat del sud de Fran?a, a la regi¨® de Beaujolais, on els ve?ns s'embolicaven en un debat sobre la conveni¨¨ncia de tenir uns urinaris al costat de l'esgl¨¦sia de la localitat.

L¡¯Espanya oficialment nacional-cat¨°lica reia veient com la laica Fran?a, que sempre havia tingut grans lliurepensadors i prodigiosos reaccionaris, buscava soluci¨® a aquest conflicte evacuativoeclesial. L'exportaci¨® del relat va aterrar a Espanya amb 30 anys de retard. Ara, 50 anys despr¨¦s, Barcelona viu el seu particular Clochemerle.

L'esgl¨¦sia, en el cas catal¨¤, ha estat substitu?da per la p¨¤tria. Perqu¨¨ ni m¨¦s ni menys que aqu¨ª, en el punt zero del nacionalisme, al costat de l'edifici del Centre Cultural del Born, els voltairians de l'equip de govern municipal es van atrevir a col¡¤locar aquesta mateixa setmana dos urinaris p¨²blics. El barri en q¨¹esti¨®, a m¨¦s d¡¯acollir temples, ¨¦s zona de bars i de vida nocturna, on no ¨¦s dif¨ªcil sorprendre ciutadans alleugerint-se entre contenidors d'escombraries. Per¨°, esclar, els urinaris convidaven a orinar al costat de les restes sacralitzades de la ciutat bombardejada per les tropes de Felip V el 1714. L'empipament convergent va ser colossal. Va haver-hi una roda de premsa convocada ad hoc per reparar aquesta ¡°falta de respecte!¡± i el ¡°menyspreu a la hist¨°ria i al patrimoni de la ciutat i del pa¨ªs¡±.

Davant aquesta ofensa tan gran, i com que els lavabos s¨®n port¨¤tils, els lliurepensadors del govern municipal d¡¯Ada Colau van decidir retirar els urinaris de les parets del Born i evitar temptacions tra?dores.

I ¨¦s que amb els elements sagrats ¨¦s millor no jugar-hi. Una cosa s¨®n els urinaris situats a les places que Terenci Moix i Jean Genet tenen dedicades a Barcelona. Aquestes s¨®n ¨¤rees desacralitzades, una mica gamberres i amb noms c¨°mplices que permeten instal¡¤lar-hi urinaris amb llibertat. Per¨° no cal fer bromes quan la vulgaritat amena?a d¡¯embrutar les ess¨¨ncies. Aix¨ª ho va entendre el setembre de l'any passat Quim Torra, llavors director del Born i ara president d¡¯?mnium Cultural, que d¨®na suport a la llista de Artur Mas. Dos artistes joves ¨C?lex Gim¨¦nez i Jorge Rodr¨ªguez-Gerarda¨C van voler agermanar en el transcurs d'una performance un cond¨® transparent de 17,14 metres, ple de globus d'heli, amb el s¨°lid pal de la senyera que guarda l'entrada del Born. La xifra de l'any del desastre catal¨¤ era el referent m¨¨tric tant del preservatiu com del pal, molt lluny de la marca mundial de 50 metres de l'asta de la bandera guinness de la madrilenya pla?a de Col¨®n. La performance, patrocinada pel Museu d¡¯Art Contemporani de Barcelona, va durar els escassos minuts que va trigar Quim Torra a dissoldre patri¨°ticament l'esdeveniment. I ¨¦s que la noble espiritualitat dif¨ªcilment enganxa amb la vulgar mat¨¨ria.