Herois de barri

Hi ha barris que produeixen gent de barri, i barris que no. En aix¨°, com m¨¦s benpensant sigui un ve?nat, m¨¦s cosmopolites es tornen els seus habitants. Dit d'una altra manera, ¡°un barri s¨®n els seus ve?ns¡±. Aquesta frase era d'Em¨ªlia Llorca, una dels molts representants ve?nals que han fet d'aquesta ciutat un lloc m¨¦s habitable del que hauria pogut ser sense ells. Avui dia que tants s'estranyen de veure els nous pol¨ªtics sorgir dels moviments socials (i no com en massa ocasions dels patricis bufets d'advocats), no estar¨¤ de m¨¦s recordar la feina d'aquests col¡¤lectius amb la placa col¡¤locada en homenatge a Em¨ªlia Llorca a casa seva, al carrer Pescadors de la Barceloneta, on va n¨¦ixer en una fam¨ªlia d'obrers llibertaris durant els primers anys del franquisme.

Com diu el periodista Marc Andreu Acebal, autor del llibre Barris, ve?ns i democr¨¤cia (L'Aven? ed.), la hist¨°ria de l'associacionisme ve?nal ha estat freq¨¹entment obviat pels historiadors. No obstant aix¨°, la seva activitat va resultar fonamental en els ¨²ltims anys del franquisme i en els primers compassos de la Transici¨®, quan va ser una de les forces m¨¦s combatives de les que es van enfrontar a la dictadura. Segons Andreu, la primera octaveta d'una comissi¨® de ve?ns es va llan?ar el 1968, a Sant Andreu. Nom¨¦s quatre anys despr¨¦s es creava la Federaci¨® d'Associacions de Ve?ns de Barcelona (FAVB), i un sens fi d'activistes sense carnet es llan?aven a fer pol¨ªtica en uns anys en qu¨¨ estava prohibida.

Les freq¨¹ents protestes del moviment ve?nal contra el barraquisme, l'especulaci¨®, o el pol¨¨mic pla de la Ribera van for?ar el cessament de Jos¨¦ Mar¨ªa de Porcioles. Sota el seu mandat havia aparegut la constructora N¨²?ez i Navarro, que va destruir molts edificis modernistes, com ara la Casa Trinxet de Puig i Cadafalch, i contra la qual es van mobilitzar el 1973 les associacions de ve?ns per salvar la Casa Golferichs de la Gran Via. El pla comarcal que no va poder aprovar Porcioles va fer caure el seu successor, Enrique Mas¨®, mentre que l'alcalde Joaqu¨ªn Viola va ser l'objectiu d'una campanya espec¨ªfica de la FAVB, amb moltes parets pintades amb l'esl¨°gan: ¡°Viola a la cassola¡±.

L'Edat d'Or de les lluites ve?nals va tenir lloc durant el mandat de Socias Humbert, entre 1977 i 1979, quan la FAVB aglutinava un centenar d'associacions de barri i l'alcalde els rebia amb freq¨¹¨¨ncia. Un lleu miratge de cordialitat que es va tor?ar paradoxalment amb les alcaldies socialistes, especialment durant el govern de Narc¨ªs Serra, quan els pol¨ªtics no emparats per partits convencionals van ser esborrats de les institucions. L'hist¨°ric activista Carles Prieto va dir en abandonar la presid¨¨ncia de la FAVB, el 1982, que al Consistori barcelon¨ª li molestaven les associacions de ve?ns.

Una d¨¨cada m¨¦s tard, enmig de les dr¨¤stiques transformacions dels Jocs Ol¨ªmpics, Em¨ªlia Llorca creava la comissi¨® de festes del carrer Pescadors, ¨²nica via de Barcelona que celebrava la seva pr¨°pia festa major. I el 2004 va ser una de les fundadores de l'Associaci¨® de Ve?ns de l'?stia, una de les primeres reivindicacions de la qual va ser anul¡¤lar el Pla General Metropolit¨¤ que pretenia acabar amb els t¨ªpics quarts de pis de la Barceloneta, un proc¨¦s batejat popularment com el ¡°pla dels ascensors¡±, ja que una de les seves conseq¨¹¨¨ncies hauria comportat la instal¡¤laci¨® obligat¨°ria d'aquests mecanismes en escales estretes i antigues.

Una altra de les lluites d'aquesta associaci¨® va ser la recuperaci¨® per al barri de l'antiga cooperativa obrera El Segle XX i de la comissaria de la Gu¨¤rdia Civil del passeig Joan de Borb¨®; a m¨¦s de la mobilitzaci¨® contra l'hotel Vela i contra la discutible reforma del Port Vell. Una de les seves ¨²ltimes campanyes criticava la progressiva gentrificaci¨®?de la Barceloneta, Llorca va declarar a la premsa: ¡°Cont¨ªnuament ens assabentem de fam¨ªlies que se'n van al carrer perqu¨¨ volen llogar els seus pisos a turistes¡±. Molt abans que esclat¨¦s la indignaci¨® dels ve?ns, aquesta associaci¨® ja estava demanant una regularitzaci¨® dels apartaments tur¨ªstics. Em¨ªlia Llorca va mantenir el seu activisme fins que al desembre de 2009 va morir en un accident de cotxe. Com ella, tantes i tants altres pol¨ªtics (per molt que els pesi als pol¨ªtics), que han evitat algun dels pitjors desastres que han planat sobre aquesta ciutat.