Hi ha gat amagat a la tomba de Tutankamon?

En ple estiu ens arriba una hist¨°ria egiptol¨°gica fenomenal digna del thriller arqueol¨°gic m¨¦s imaginatiu. Una hist¨°ria excitant que si no fos perqu¨¨ qui l'explica ¨¦s un dels estudiosos m¨¦s c¨¨lebres de l'Egipte fara¨°nic, el brit¨¤nic Nicholas Reeves, descartar¨ªem com a novel¡¤lesca. Reeves proposa, agafeu-vos fort, que la tomba de Tutankamon a la Vall dels Reis (KV 62), visitada per centenars de milers de persones des de la seva troballa el 1922 per Howard Carter i la petita estructura de la qual ha estat conscienciosament explorada fins a la sacietat (o aix¨° cr¨¨iem), amaga dues cambres fins ara desconegudes. En una, a m¨¦s, segons Reeves, podria reposar-hi la reina Nefertiti, consort del pare de Tutankamon, Akhenaton, i possiblement coregent amb ell i eventualment la seva successora com a fara¨® de ple dret.

En trobar les ¡°coses meravelloses¡± que eren el formidable aixovar del jove fara¨® i que van enlluernar el m¨®n, Carter i el seu mecenes Lord Carnarvon s'haurien quedat en realitat a mig fer. Un dels tresors m¨¦s importants d'Egipte es podria trobar no en un lloc ignot sota les sorres del desert, sin¨® a l'abast de la m¨¤, a literalment cent¨ªmetres d'un dels llocs m¨¦s visitats del pa¨ªs del Nil.

S¨®n afirmacions que semblen una pura bogeria per¨° que en boca de Reeves, que les justifica en un article que no us podeu perdre i que est¨¤ sensatament documentat, conviden a somiar amb el que seria un de les troballes arqueol¨°giques m¨¦s importants de tots els temps.

L'argumentaci¨® de l'especialista ¨Ccontinguda en un llarg article publicat el 23 de juliol passat sota el t¨ªtol The burial of Nefertiti?¨C ¨¦s plena de salts al buit i pures especulacions, i resulta en alguns punts molt portada pels p¨¨ls, per¨° ¨¦s brillant, erudita, la seva aud¨¤cia resulta estimulant, un revulsiu espl¨¨ndid en un camp que avan?a sovint massa de puntetes, i ¨¦s impossible no desitjar, ai, que tingui ra¨®.

Significativament, un col¡¤lega com Kent Weeks, un altre dels grans referents en l'estudi de la Vall dels Reis, responsable del nou cartografiat de les necr¨°polis tebanes i fam¨®s excavador de la tomba col¡¤lectiva dels fills de Rams¨¨s II (KV 5), s'ha mostrat interessad¨ªssim en la teoria de Reeves i ha qualificat la seva argumentaci¨® de ¡°fascinant¡±. Reeves ¨¦s un consumat especialista en l'¨¨poca d'Al-Amarna, autor d'una sensacional biografia d'Akhenaton i d'un espl¨¨ndid, imprescindible llibre de divulgaci¨® sobre Tutankamon (Todo Tutankamon), publicats tots dos en castell¨¤. Va excavar durant un temps a la Vall dels Reis fins que va tenir una topada amb el llavors totpoder¨®s Zahi Hawass, responsable d'antiguitats, que el va expulsar flam¨ªgerament del jaciment acusant-lo d'irregularitats.

La base de tota la seva sorprenent relectura de la tomba de Tutankamon est¨¤ en la feina efectuada per Factum Arte per crear la r¨¨plica facs¨ªmil del sepulcre, una r¨¨plica impressionant que pot visitar-se a l'entrada de la Vall dels Reis, amb la vella casa de Carter. Per fer la c¨°pia, l'empresa, que t¨¦ seu a Madrid, va efectuar un escanejat i fotografiat digital en alta resoluci¨® d'una precisi¨® sorprenent de la cambra sepulcral de la tomba. Va anar veient aquesta nova documentaci¨®, disponible online, quan Reeves, segons explica, va descobrir les fissures i les esquerdes artificials als murs que suggeririen l'exist¨¨ncia de dues portes dissimulades i que fins ara havien passat desapercebudes.

Una, a l'oest de la cambra funer¨¤ria, podria ser que condu¨ªs a un petit magatzem inexplorat similar al conegut Annex i contemporani de l'enterrament de Tutankamon, mentre que l'altra, al nord, de manera molt m¨¦s excitant, podria portar a una continuaci¨® pre-Tutankamon de la tomba cap a un altre enterrament inviolat, el del propietari original del sepulcre que despr¨¦s es va readaptar per al jove fara¨®: Nefertiti.

Reeves creu que la KV 62 es va construir per a una reina ¨Cfet que justifica per la seva estructura en L amb gir a la dreta¨C i no per a un relativament modest enterrament privat que es va reaprofitar precipitadament per a Tutankamon quan va morir inesperadament. M¨¦s enll¨¤ del mur nord que tanca la cambra sepulcral i que va crear una separaci¨® artificial en el que era un ¨²nic corredor amb l'avantcambra, es podria estendre una tomba real que hauria estat disposada per Nefertiti, el parador de la qual, subratlla Reeves, es desconeix amb certesa i part de l'aixovar funerari de la qual va ser reutilitzat per al seu fillastre Tutankamon, que va ocupar la part exterior del sepulcre.

L'egipt¨°leg aporta com a proves de la seva teoria erudites comparacions arquitect¨°niques amb altres tombes de la 18a dinastia.

La porta al tram ocult de la KV 62 i cap a l'enterrament de la bella Nefertiti podria trobar-se a la paret a l'altre costat d'on hi ha el sarc¨°fag de Tutankamon, darrere de les pintures que representen la cerim¨°nia funer¨¤ria del fara¨®. La nova an¨¤lisi iconogr¨¤fica d'aquestes pintures ¨¦s un dels elements fonamentals (i no menys discutibles) de la hip¨°tesi de Reeves: en la seva relectura, el fara¨® mort representat no seria Tutankamon ¨Ccom sempre s'ha coincidit a identificar¨C sin¨® Nefertiti en el seu paper regi; i l'oficiant en la tradicional cerim¨°nia d'Obertura de la boca no seria, ai, el successor de Tutankamon, sin¨® el mateix Tutankamon, que hauria succe?t Nefertiti. D'alguna manera, doncs, la pintura estaria donant la clau del secret de la tomba des que es va descobrir.

A l'¨°bvia q¨¹esti¨® de com a un avesat arque¨°leg com Carter li va poder passar desapercebuda la suposada veritable estructura de la tomba, que ell va descobrir i va estar estudiant durant deu anys, Reeves contesta que l'arque¨°leg no tenia els mitjans tecnol¨°gics per veure m¨¦s enll¨¤ de les pintures i descobrir les portes secretes. Que a un gat vell com Carter se li pogu¨¦s escapar una cosa aix¨ª sembla molt estrany. ¡°Va pensar que els murs de la cambra funer¨¤ria eren s¨°lids i va acabar la investigaci¨® sense saber que podia tenir molt a prop una troballa m¨¦s significativa ¡±, conclou Reeves.

Com es veu, de moment res ¨¦s conclusiu. L'egipt¨°leg brit¨¤nic, que no descarta que a la tomba tamb¨¦ hi pugui haver diverses princeses o altres membres de la fam¨ªlia reial (per demanar que no quedi), anima a fer investigacions tan aviat com sigui possible i recalca que, a difer¨¨ncia del que va fer Howard Carter, es podrien efectuar avui amb t¨¨cniques no invasives. ¡°Una investigaci¨® geof¨ªsica de la tomba ¨¦s en aquests moments la prioritat m¨¦s alta de l'egiptologia¡±, afirma. Qui sap, potser Carter i Carnarvon es van deixar tamb¨¦ all¨¤ dins la major part de la maledicci¨®.