¡°No defensar¨¦ la gesti¨® de Mas als debats electorals¡±

Ra¨¹l Romeva (Madrid, 1971), exeurodiputat ecosocialista, ¨¦s el cap de llista de Junts pel S¨ª, que demana la secessi¨® el 27-S.

Pregunta. Com arriba un ecosocialista a liderar aquesta llista?

Resposta. Per la situaci¨® excepcional que vivim: no haver pogut votar malgrat que des del 2012 surten 1,5 milions de persones al carrer. O que la resposta al 9-N fossin querelles. Que vagi al davant ¨¦s circumstancial.

P. Per qu¨¨ accepta quan Mas va de n¨²mero quatre?

R. No s¨®n unes auton¨°miques cl¨¤ssiques. Si no llegim el 27-S com un plebiscit, no ho fem de forma correcta. Estem buscant un mandat democr¨¤tic que ning¨² pugui contestar. El valor afegit de la llista ¨¦s que llegim el 27-S com l'oportunitat de fer el que no ens van deixar fer el 9-N i per sortir d'aquest garbuix.

P. Aix¨° no impedeix que Mas pugui ser cap de llista.

R. No ¨¦s la llista d'una persona o un partit: el 9-N tenia el suport del 95% d'ajuntaments, 4.500 entitats i cada any milions de persones han sortit al carrer per demanar-ho. De manera simb¨°lica, gaireb¨¦ 40.000 persones s'hi han inscrit per ser candidates. ?s la llista plural d'una societat mobilitzada i de ning¨² en particular. ?s l'oportunitat de crear un Estat i una eina contra la crisi. Ho fem per aix¨°. I es fa de baix a dalt. Les institucions s'han posat al servei de la gent i no a l'inrev¨¦s. Tenim el comprom¨ªs institucional i jur¨ªdic de fer-ho b¨¦. Ning¨² quedar¨¤ desemparat. No demanem herois.

El proc¨¦s no el pilota Mas. ?s irrellevant qui ser¨¤ president¡±

P. Figura en l'acord que Mas ser¨¤ president o no? Vost¨¨ va dir que no¡­

R. Vaig dir i repeteixo que si hi ha majoria clara, sortir¨¤ un Govern plural i de concentraci¨® amb un mandat d'avan?ar el proc¨¦s. I en aquest context Mas tindr¨¤ un paper com qui vingui d'ERC. No gira al voltant d'ell. Si no ho entenem, ens equivoquem en l'an¨¤lisi.

P. No m'ha contestat.

R. ?s que no ¨¦s rellevant.

P. Pregunto si hi figura o no.

R. Hi ha un acord de dos partits que diu el que diu i est¨¤ supeditat a una majoria. No importa qui ser¨¤ el president. ?s irrellevant.

P. Pregunto si Mas seguir¨¤ pilotant el proc¨¦s.

R. L'han pilotat 1.500.000 de persones des del 2012. O dos milions el 9-N. No el pilota ni Mas ni Converg¨¨ncia. Ho fa una societat mobilitzada i aix¨° condiciona que hi hagi eleccions. ?s el que ha fet que CiU s'hagi trencat o s'hi hagi sumat gent del PSC. Ens han dit: ¡°Poseu-vos d'acord i feu el que demanem¡±. Ja es diguin Mas, Romeva o Junqueras.

P. Dedueixo que no hi figura¡­

No he sentit ning¨² rellevant a escala europea que digui a Europa que Catalunya no pot votar¡±

R. No estic dient aix¨°, ¨¦s irrellevant. Entenc la voluntat de circumscriure aix¨° a una persona, per¨° ¨¦s el contrari. Som instruments per respondre al moviment m¨¦s massiu d'Europa dels ¨²ltims anys.

P. No li sembla que lidera una llista de centredreta?

R. No ¨¦s veritat! Ho s¨®n Llach, Com¨ªn i Mohedano (ex-PSC), Junqueras o Forcadell? O jo? S¨ª, i d'Uni¨®. No s¨®n eixelebrats. S¨®n de seny. Es parla de sentit com¨². Per¨° amb el que arriba del PP, PSOE i fins i tot Podem, el sentit com¨² passa per votar. Se'n diu democr¨¤cia. Ens hem trobat amb la porta tancada. Pitjor: en comptes de preguntar-se qu¨¨ passa, hi ha hagut una regressi¨® brutal competencial, atacs legislatius, amenaces, querelles i humiliacions.

P. Hi ha juristes que diuen que la declaraci¨® d'independ¨¨ncia no genera efectes jur¨ªdics. Per qu¨¨ creu que l'Estat la reconeixer¨¤ i negociar¨¤?

R. No s¨¦ si ho entendr¨¤ per¨° la pregunta no ¨¦s si fa falta negociar, sin¨® sobre qu¨¨. ?s el que hauria fet Esc¨°cia, negociar el que hem decidit fer: tenir un Estat. A Europa funcionen els mandats democr¨¤tics i en necessitem un de clar per enviar un missatge a l'Estat, als governs europeus i a la UE de qu¨¨ volem.

P. Confien que la UE...

R. Les conseq¨¹¨¨ncies vindran molt condicionades pel mandat. Encara no he sentit ning¨² amb responsabilitat rellevant a escala europea que hagi dit que no podem votar. Ning¨². Zero. Diuen que ¨¦s un problema intern. El seu model ideal i el nostre ¨¦s Esc¨°cia, per¨° no ens han deixat. Ho hem intentat tot i aix¨° ¨¦s important. L'Estat continua sent cec i sord. Veurem la voluntat dels actors. Tinc molt clara la d'Europa: ¨¦s un projecte pragm¨¤tic constru?t per donar solucions a q¨¹estions concretes. Alg¨² s'hauria imaginat mai que Tx¨¨quia i Eslov¨¤quia o Eslov¨¨nia i Cro¨¤cia serien realitats diferents de la UE?

P. No creu que Catalunya quedaria fora de la UE?

R. A Europa pesa tant el principi de legalitat com el democr¨¤tic. No t¨¦ cap l¨°gica jur¨ªdica, democr¨¤tica ni econ¨°mica. El sentit com¨² diu que si ho fem b¨¦, Catalunya s'integrar¨¤ a la UE i a m¨¦s ser¨¤ el principal aliat que Espanya tindr¨¤ a Europa i el m¨®n per vincles econ¨°mics, familiars i socioling¨¹¨ªstics.

P. Si no guanyen, Mas va dir que l'Estat ser¨¤ immisericordi¨®s¡­

R. Ja ho ¨¦s. Alg¨² creu, amb el cor a la m¨¤, que parar¨¤ si surt el no? O que anir¨¤ millor en infraestructures, en compet¨¨ncies o en la llengua? Si no aconseguim una majoria clara no hi haur¨¤ cap gest de l'Estat.

P. Si la reforma federal ¨¦s complicada, per qu¨¨ creu que la independ¨¨ncia no ho ser¨¤?

R. No ser¨¤ f¨¤cil per¨° veig molt clar l'immobilisme. Hem intentat ¨Cjo mateix¨C una reforma federal i no la volen. I si n'hi ha, ser¨¤ regressiva. No s¨¦ com anir¨¤, per¨° ¨¦s l'¨²nica opci¨®. ?s aix¨° o seguir reculant.

P. Vost¨¨ va dir a la presentaci¨® de la llista que aquest proc¨¦s ¨¦s per millorar la vida de les persones i va presentar una llarga relaci¨® de mesures socials. Per qu¨¨ creu que Converg¨¨ncia les complir¨¤ quan hi ha votat en contra?

R. S¨ª, la clau ¨¦s millorar la vida de la gent. Aquestes mesures dependran de les majories que hi hagi per¨° fonamentalment exigeixen dues coses: recursos i capacitat legislativa. S'han intentat fer coses i no ens han deixat: impost sobre les nuclears, sobre l'emissi¨® de CO₂, sobre els dip¨°sits bancaris per obtenir ingressos i sustentar l'estat del benestar. Es va fer un decret sobre pobresa energ¨¨tica que es va rec¨®rrer al Constitucional. El Parlament va decidir tancar el CIE (Centre d'Internament d'Estrangers) i no podem perqu¨¨ dep¨¨n de l'Estat. El mateix d¨¨ficit de les comunitats aut¨°nomes el determina l'Estat. Tot aix¨° t¨¦ un sentit: fer el que no podem. Si alguns estem en aix¨°, ¨¦s per aquests motius.

P. Per¨° aquest Govern ¨¦s de perfil?liberal. Totes les retallades s¨®n culpa de l'Estat?

Catalunya ser¨¤ el millor aliat d¡¯Espanya a Europa i al m¨®n. ?s l¨°gic¡±

R. I el Govern espanyol? Si ens quedem a l'Estat espanyol, millorar¨¤ la situaci¨® des d'aquest punt de vista? No veig cap possibilitat que la situaci¨® millori si seguim en aquest marc auton¨°mic.

P. Com defensar¨¤ la gesti¨® de Mas als debats?

R. No ho far¨¦. Dir¨¦ que el 27-S ¨¦s el refer¨¨ndum que no va haver-hi el 9-N. Que m'ho retrauran? No penso en quatre anys sin¨® d'aqu¨ª a 40. Tenim la necessitat col¡¤lectiva de sortir d'aquest forat. Seguir amb l'obsessi¨® de canviar l'Estat ¨¦s seguir donant-te cops contra la paret.

P. Com explica que a la seva candidatura hi hagi fins a cinc posicions diferents sobre la renda de garantia ciutadana?

R. La societat no t¨¦ un consens sobre aix¨°, per¨° ¨¦s que avui no tenim ni les eines per aplicar-ho. Jo tamb¨¦ vull tancar el CIE. Per fer-ho es necessiten dues coses: recursos i capacitat legislativa. ?s crucial: i necessitem saber si quan ho decidim ho podem fer. Recordo que el recurs de pobresa energ¨¨tica est¨¤ recorregut al Constitucional. Paradoxalment, un Govern liberal ha creat impostos, per¨° no els ha pogut aplicar.

P. No t¨¦ la sensaci¨® que la llista amaga la refundaci¨® de Converg¨¨ncia?

R. Converg¨¨ncia t¨¦ els seus problemes com els t¨¦ el PSC. O qualsevol partit. La l¨°gica de partits s'ha modificat perqu¨¨ en gran part la gran demanda ciutadana els ha obligat a ressituar-se.