ERC a la muntanya russa

La complexa vida pol¨ªtica catalana dificulta en gran part la interpretaci¨® conjunta de les diferents convocat¨°ries electorals. La ciutadania o, pel que sembla, bona part, pot canviar el sentit del vot en funci¨® de l'abast administratiu que tingui: municipal, auton¨°mic, estatal o europeu. Aquesta disparitat, crec, fa que no pugui parlar-se, de forma homog¨¨nia, de "qu¨¨ pensa el poble de Catalunya".

Aix¨ª doncs, ja es poden estripar les an¨¤lisis. Tot i que seguirem sense garanties que es pugui parlar, homog¨¨niament, de "qu¨¨ pensa el poble de Catalunya", per¨° almenys seran m¨¦s il¡¤luminadores. Crec que el term¨°metre m¨¦s aproximat, si del que es tracta ¨¦s d'analitzar pol¨ªticament Catalunya, s¨®n les eleccions auton¨°miques.

M'agradaria centrar-me en un partit molt rellevant actualment. Em refereixo a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Si analitzem els resultats auton¨°mics d'ERC des de la recuperaci¨® de la democr¨¤cia, podria dir-se que viu una muntanya russa, fet que s'ha accentuat des de l'arribada del nou segle.

Despr¨¦s d'unes primeres eleccions amb un resultat discret per¨° rellevant (14 diputats), la d¨¨cada dels vuitanta, amb les majories absolutes de Pujol, es caracteritz¨¤ pel paper redu?t, gaireb¨¦ marginal, d'ERC al Parlament (5 diputats el 1984 i 6 el 1988). No ¨¦s fins als anys noranta que ERC aconsegueix augmentar la seva representaci¨® per apropar-se al resultat de la primera convocat¨°ria auton¨°mica (11 el 1992, 13 el 1995 i 12 el 1999). I a partir del segle XXI s'accentua el seu Dragon Khan particular: 23 el 2003, 21 el 2006, 10 el 2010 i 21 el 2012.

El creixement d'ERC actualment ¨¦s fruit de la col¡¤laboraci¨® del nacionalisme espanyol m¨¦s ranci

Potser una de les raons per les quals ERC viatja a bord d'un vag¨® d'una muntanya russa especialment aquests ¨²ltims temps?¨¦s que ha estat incapa? de crear el seu propi electorat, em refereixo a un electorat substantiu ampli, com el dels partits hegem¨°nics. El creixement d'ERC en l'¨¨poca de Carod Rovira va ser fruit de la col¡¤laboraci¨® d'Aznar i la seva reivindicaci¨® de l'espanyolisme. I el creixement intermitent d'ERC actualment ¨¦s fruit, de nou, de la col¡¤laboraci¨® indispensable del nacionalisme espanyol m¨¦s ranci (cal recordar Rajoy apel¡¤lant a la naci¨® m¨¦s antiga d'Europa o Wert espanyolitzant nens catalans) i de la interlocut¨°ria-sacrifici, almenys com a partit, dut a terme per Converg¨¨ncia.

Des de l'inici del nou segle, la manera m¨¦s habitual en qu¨¨ ERC aconsegueix un electorat destacable ¨¦s quan els altres el creen. (Una altra manera de dir el mateix ¨¦s que el nacionalisme catal¨¤ ¨¦s ¨Calmenys parcialment¨C reactiu: creix en resposta a la seva contrapart espanyola).

Mentre que abans els partits catalans majoritaris van saber crear-se el seu propi p¨²blic, Converg¨¨ncia amb el pujolisme o el PSC de doble ¨¤nima, ERC sembla incapa? de sumar independentistes per si mateix: sempre necessita o b¨¦ un enemic exterior (el PP o, en general, l'Estat espanyol o, encara m¨¦s en general, Espanya a seques) o b¨¦ un primer germ¨¤ (la Converg¨¨ncia actual) davant el qual comparar-se i sortir guanyant en autenticitat. Actualment no seria inexacte afirmar que es compleixen totes dues condicions simult¨¤niament.

Potser una de les causes de la incapacitat per crear p¨²blic massiu propi i permanent descansa, contra el que sembla ser un principi rector del m¨¤rqueting pol¨ªtic actual, en la simplicitat del missatge pol¨ªtic prioritari d'ERC. El pujolisme i els intel¡¤lectuals de la rereguarda del PSC ¨Ci tamb¨¦ el PSUC abans de la tornada de la democr¨¤cia¨C?van saber crear un relat propi que, m¨¦s o menys sofisticat, no es redu?a tan sols a invocar?un El Dorado ¨Cllegeixi's la independ¨¨ncia, en el cas d'ERC¨C que ens salvaria de tots els mals. Almenys a Catalunya, els missatges simplistes calen en moments en qu¨¨ les dicotomies s'accentuen. Quan la gamma de possibilitats es fa m¨¦s rica, l'electorat majoritari exigeix missatges menys simplistes.

El pujolisme i els intel¡¤lectuals de la rereguarda del PSC van saber crear un relat propi que no es redu?a tan sols a invocar un El Dorado

Com que ERC es dilueix en una llista conjunta en les pr¨°ximes eleccions, dif¨ªcilment podrem desgranar quin ¨¦s el seu pes espec¨ªfic. Fa un any, les enquestes afirmaven que ERC aniria catapultada a la presid¨¨ncia de la Generalitat, per¨° en els ¨²ltims mesos aquestes mateixes enquestes pronosticaven un descens pronunciat. No podrem saber en quin punt de la muntanya russa es troba ERC, per¨° d'acord amb aquestes enquestes s¨ª que podem intuir que segueix pujada a aquesta muntanya russa.

Pau Luque ¨¦s investigador de l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.