Mallorca, mare de roques i estrangera

Un n¨¦t de Picasso (Bernard, quasi en secret) i un fill de Van Gogh (a la ficci¨®, Michael Douglas per Kirk) tenen posada damunt l¡¯espinada de pedres, pinars i alzinars de Mallorca, la serra de Tramuntana. Un a Formentor i l'altre a Valldemossa. Aquest ¨¦s un territori teatral, de puigs al?ats i desbaratats pels magmes geol¨°gics, les torrentades desfermades, el sol inclement, el fred que crivella i els segles que fan arrugues i signen la roca. Heus ac¨ª el web que mana sobre aquest paratge i els seus ingredients.

Mallorca una mica ins¨°lita ¨¦s tamb¨¦, bastant, estrangera. Propera del m¨®n modern continental, un poc salvatge encara, mig africana pel clima i gestos, en aparen?a cosmopolita segons quins racons.

L¡¯illa va atreure els viatgers rom¨¤ntics, moderns i de postguerra per construir el mite emper¨° el negoci l'han fet fer m¨¦s de cent milions de turistes en mig segle des del boom del turisme de la gent treballadora dels pa?sos centrals com Alemanya, Anglaterra, sobretot, i Fran?a, It¨¤lia, Holanda, Su¨¨cia...?Aix¨° ¨¦s el que s'ofereix ara.

A tot temps la roca estir¨¤ potentats que volgueren fer i fan seves grans possessions, prenen domini de part del territori i, en general, el serven o el tanquen per ells tot sols. Desenes de rics terratinents de lleng¨¹es foranes s¨®n amos del cadastre i dels camins.

Des de s¡¯Arxiduc, hiperexplicat i extravagant des del XIX fins als ¨²ltims internacionals patriotes de les monedes fortes, la Tramuntana estira ferm els capitalistes i industrials, ells volen tenir un redol propi, com esdev¨¦ arreu de l¡¯arxip¨¨lag.

Les muntanyes del nord s'obren prop de Palma en la gran finca p¨²blica Galatz¨® a Calvi¨¤, un enorme puig i possessi¨® col¡¤lectiva i bones publicacions patrimonials i de refer¨¨ncies a la gastronomia de muntanya fetes per Miquel Ferr¨¤ de S¨®ller a Entorn.

Res no s'explica aqu¨ª sense les desmesurades muntanyes que dominen es Puig Major. La serralada est¨¤ arraconada a un costat de l¡¯illa, s¡¯al?a contra la mar i el vent fred del Pirineu i dels Alps. S¨®n penyals i puigs empesos des del raiguer i el pla dol?. Per davall l¡¯aigua de la Mediterr¨¤nia la Tramuntana es casa amb serralades de la Pen¨ªnsula. Per¨° no ¨¦s veritat que l'aigua dol?a que brolla a ses Fonts Ufanes de Campanet, devora s'Albufera, ve del Pirineu.

Podr¨ªem dir que l¡¯illa ¨¦s "de cine", el parad¨ªs, insuperable i omplir un magatzem de cites grandiloq¨¹ents emper¨° sona bufa, senyal d¡¯estufera, males regnes pel relat.

A Ariant, Pollen?a, esdevingu¨¦ fa uns anys una bona nova social, ecologista, proteccionista. Aquesta vall tancada, de 1.000 hect¨¤rees, ¨¦s una deixa feta pel matrimoni d'estrangers Heidi i Enrique Gildemeister per a la Fundaci¨® del Voltor Negre. All¨¤ ¨¦s un santuari on nien les emblem¨¤tiques aus, un ¨¤mbit verge com molts d¡¯altres d¡¯aquestes muntanyes servades de l¡¯especulaci¨®, protegides per la llei i l¡¯abrupta natura per a la conservaci¨®. Aix¨ª es va explicar al detall del llegat d'Ariant a EL PA?S.

A prop hi ha el castell del Rei i la vall de Ternelles, bell¨ªssim ¨¤mbit rural i agr¨ªcola de terra vermella i alzinars emocionats, patrimoni reservat i cuidat per Leonor March, n¨¦ta de Juan March. L¡¯alcalde de Pollen?a, l¡¯ecologista i roig Miquel ?ngel March, t¨¦ per her¨¨ncia una finca de muntanya, l¡¯Assarell. Arreu fan xotets, bens, per vendre d'anyells. Com la fam¨ªlia Jaume fan carn tendre a es Cabanells a Petra amb un aire ecol¨°gic i tallat. A la informaci¨® period¨ªstica i comercial on-line est¨¤ b¨¦ seguir Pollen?a.

Les refer¨¨ncies d¡¯agendes i propostes poble a poble s¨®n a les planes web oficials de Turisme i especialment a les oficines de turisme de cada comarca. Heus ac¨ª l¡¯enlla?. A les faldes de les muntanyes, arran de mar, la platja i l'albufera, a Alc¨²dia, hi ha les restes de la ciutat romana de Pollentia, un circuit urb¨¤ dins murades amb centres culturals i gastron¨°mics.

A pocs quil¨°metres, cap a sa Bassa Blanca, una casa museu que ¨¦s una deixa p¨²blica de la fundaci¨® del matrimoni d¡¯artistes estrangers Ben i Yannick Jakober que tenen amics potentats que els ajuden a l'empresa. El petit museu d¡¯art contemporani amb peces de Gnoli a Barcel¨® i la col¡¤lecci¨® de pintures antigues de nins valen la pena. Un museu ¨¦s encl¨°s dins un exdip¨°sit gegant per regar. La casa que dibuix¨¤ l¡¯egipci Hassan Fathy, l¡¯arquitecte dels pobres, ¨¦s molt curiosa.

La vitalitat de l'agost ¨¦s a Pollen?a, m¨¦s enll¨¤ d¡¯una badia i una albufereta, ¨¦s una ciutat bella i convertida en un complex gastron¨°mic, residencial i d¡¯ag¨¨ncies immobili¨¤ries, evid¨¨ncia del mercat amb una demanda que ara bull. Per iniciar-se, habitar o tastar els paisatges hi ha un cl¨¤ssic rural l¡¯hotel Son Brull, a la carretera, al casal gegant ¨¦s recomanat i essencial.

Si rodau pel parc natural de l¡¯Albufera cam¨ª d¡¯Alc¨²dia, Pollen?a, sa Pobla no est¨¤ gens malament la cuina popular de la fam¨ªlia Font a Los Patos, sempre es reconeix, coent, sabrosa, greixosa al punt. Si ¨¦s temps d¡¯angules, no us priveu de res si no us fan oi (f¨¤stic).

A la capital cultural del nord, Pollen?a, diguem-ho nom de dona (com Alc¨²dia, sa Pobla, Escorca, Selva, cap poble ¨¦s banal, m¨¦s alts, m¨¦s freds i tranquil. Hi ha on triar, hotels, hotelets, restaurants i botigues, excursions i art. Casinos i barets. Gran xefs o cuineres senzilles.

A la comarca hi ha una singularitat financera i d¡¯estalvi, una de les dues ¨²niques caixes que resten a Espanya, Caixa Colonya, impulsada per Guillem Cifre, pedagog liberal i renovador que es mat¨¤ i pel seu primer president Joan Albis.?Colonya fa estalvi ¨¨tic amb les deixes d¡¯interessos dels clients i no els han encl¨°s en eixides immobili¨¤ries. Tenen i fan obra cultural, una fundaci¨®.?

Hi ha una altre fita rara. ?s una fundaci¨® i un centre al camp per a nins v¨ªctimes dels maltractes i marginats que mant¨¦ un m¨²sic d¡¯Alemanya nat a Romania Peter Maffay. Aix¨° passa a una finca de Pollen?a i la seu ¨¦s a un casal c¨¨ntric. El cantant menorqu¨ª Cris Juanico cooper¨¤ amb Maffay amb el projecte musical solidari Tabaluga, un relaci¨® d¡¯engrescament.

La serra de Tramuntana ¨¦s un redol de 90 quil¨°metres de crestes i cales i ports, poques, en un litoral estirat des de cala Figuera dins la badia de Palma/Calvi¨¤ fins al cap Formentor, la banya dreta. Una carretera i molts de camins secundaris i voltats dibuixen una teranyina m¨¦s o menys transitable, amb esment i sense por. Banyalbufar i la malvasia ¨¦s un lloc central, com Sencelles i la fresca vitalitat d'una ciutat dormitori, al peu de la serra. Valldemossa i el negoci horitzontal de Chopin no mancava mai. Ara exposa pintures a la Cartoixa Pep-Ma¨¹r Serra amb motiu del festival Chopin de piano, fins al 30 d'agost. Valldemossa bull de gent.

Les muntanyes i els devuit pobles mallorquins muntanyencs del nord s¨®n Patrimoni Mundial de la Unesco, un paisatge cultural definit. No s¨®n un parc, s¨®n una meravella habitada, amena?ada, tamb¨¦.

El territori tramuntanal ¨¦s un ter? de l¡¯illa de Mallorca. Tot un m¨®n que sembla lluny¨¤ i que ¨¦s una escenografia cinematogr¨¤fica i de drames, d¡¯¨°pera potser i mitologies de poetes i pintors. Redols deserts, secs, ombr¨ªvols, ordenats per les marjades i els marges, oblidats i impossible de restaurar amb terminis de vida humana.

Per devora Campanet, al mig hi ha ses Coves, menys espectaculars i grans que les c¨¨lebres manacoreres, les del Drac i els Hams de Portocristo, es port de Manacor. Per¨° all¨¤ devora Campanet, a l'autopista que corre devora la tramuntana entre Palma i Alc¨²dia quasi, hi ha un "castell" dels anys seixanta, amb una torre de m¨¦s de 50 metres que es veu d¡¯enfora. Menestralia, on bufen vidre, fan artesania antiga

Per mirar la l¨ªnia del cel que canvia amb el sol i el vent de la Tramuntana cal badar d'aturar i a mitja dist¨¤ncia de quil¨°metres. Devora del forn de Menestralia, al mateix complexe hi ha un restaurant bufet de cuina honesta per a fam¨ªlies i nins. Si cercau vidres m¨¦s moderns i tamb¨¦ reproduccions arqueol¨°giques hi ha Lafiore, devora Valldemossa o a l¡¯aeroport de Palma. La fam¨ªlia Tortella cerca mantenir un rol internacional, un estil no simplement de souvenir.

Una mica m¨¦s lluny, a Algaida, al centre de Mallorca hi ha un altre castell modern d¡¯aire neog¨°tic on es fa artesania. Can Gordiola, llinatge centenari centrat i de biografia de segles al m¨®n del vidre bufat i decorat en calent.

Una de les explicacions m¨¦s documentades de Mallorca la d¨®na a la xarxa i la r¨¤dio, i en viu, als seus passejos culturals i per la muntanya, Joan Carles Palos, bon periodista que fou presentador de la tele p¨²blica Ib3 i despr¨¦s v¨ªctima de les marginacions sect¨¤ries dels qui guanyaren i ara perderen. Palos, fill d¡¯un llegendari excursionista, Benigne Palos, feu un cam¨ª alternatiu, periodisme divulgatiu boca-orella, a grups, a la muntanya, al carrer. El podeu trobar en les seves narracions a la SER Balears els caps de setmana amb Marga Vives.

Els misteris i la m¨¤gia natural de la Tramuntana estiren milers de caminants, especialment a la primavera i l'hivern. Sempre hi ha racons i rutes que descobrir, trescar, pausadament, amb esfor? o amb pas lent de persona gran sense ganes d¡¯aventures. Molts de pics, camins, miradors, dreceres tenen noms metaf¨°rics, dels seus pioners, dels animals al que s¡¯assembla una penya.

L'illa es mostra com ¨¦s, la mare de la terra, de la roca. Lluny de les carreteres a Tramuntana hi ha una fita rara, un enfony que ¨¦s com la natura gegant d¡¯una dona, una portalada del plaer i la vida, gaireb¨¦ un sexe sencer desplegat amb plecs i llavis. Una mitja cova a les penyes i la imaginaci¨®, entre les boires, dalt, m¨¦s enll¨¤ de C¨²ber. Qui sap si ¨¦s un vell temple o un accident natural, pura casualitat, un misteri.

Per amunt, cap al nord, i en un altre ordre, Miquel Costa i Llobera, el senyor moss¨¨n de Formentor, al?¨¤ un univers verbal de llegendes, mites i oracions. Un poema per Lo Pi de Formentor. All¨¤ a Formentor, hi ha una finca gegantina i un fons de capital d¡¯un grapat de m¨¦s de cinc milions d¡¯euros ¨Cper la venda d¡¯accions de l¡¯Hotel Formentor al nou comprador, el grup Barcel¨®¨C que doten la fundaci¨® privada Rotger i Villalonga; t¨¦ terres, cases i vedats de ca?a en aquelles contrades, en un espai natural entre el far i l¡¯hotel i cala Murta.

Mai un poeta tengu¨¦ a l'abast tant de territori protegit, cert i imaginari per recordar-lo ell tol sol. Aqu¨ª hi ha la menci¨® de la instituci¨® i de Costa i Llobera. Una illa com Mallorca mai no se l¡¯acaben, no la coneixen arreu. La serra per exemple ¨¦s immensa i impossible de trescar en un dia o una setmana. Si, apresa o en un llibre, o un v¨ªdeo que ho explica.

A Lluc, al cor de la serra, devora es Torrent de Pareis i sa Calobra, lloc de frares, la Verge, els blauets i hostaleria, la flama patri¨°tica i d'una feta dura i complicada per la den¨²ncia d'un blauet contra el vell prior. Lluc ¨¦s una destinaci¨® de peregrins, excursionistes i un negoci, tamb¨¦, un museu, una fonda, cel¡¤les i un grapat de llocs de menjar.

Un poema bandera,?La Serra, ¨¦s el dibuix moral i sentimental fet per la lletra de Joan Alcover, el mite literari, gran poeta, que t¨¦ posada a Palma (Ciutat) sobre la murada, prop de la Seu. Can Alcover que ¨¦s un cau pol¨ªtic cultural de l¡¯Obra Cultural, una deixa del fill del poeta, Pau Alcover, que t¨¦ una mica l¡¯eco mitol¨°gic de la casa de l¡¯escriptor (i diputat conservador, maurista) que feia tert¨²lies on es llegien poemes entre amics.

Cada vers i cada paratge de la Tramuntana d¨®na per mil mirades. Des de la ciutat es veu la muntanya i se la tem, en silenci melanc¨°lic. Bartomeu Rossell¨®-P¨°rcel, poeta estroncat de molt jove de belles met¨¤fores d¡¯acer, dit i cantat per Maria del Mar Bonet, en instants c¨¨lebres, explica Mallorca i la vida lligada com en la nit les flams a la fosca o fa dringar les mandarines de S¨®ller. Un exemple de la Bonet cantant Rossell¨®.

Un partida de gent encap?alada per Toni Font i Marta Zhein amb Carme Castells d¡¯autoritat gestora feren realitat un projecte multim¨¨dia de rutes culturals per aquests paisatges illencs, ¨¦s Walking on words (Mallorca liter¨¤ria), propostes documentals aguisades amb textos can¨°nics dits per veus contempor¨¤nies sobre cada un dels llocs. L¡¯app ¨¦s encara en un proc¨¦s de concreci¨® per¨° mirau la web que us donar¨¤ idees i descobertes.

A un dels melics mallorquins, a Binissalem, pa¨ªs de pedra i vins, a can Villalonga hi ha la seu de les cases museus dels poetes i escriptors (Blai Bonet, Rafel Ginard, Lloren? Villalonga). ?sun espai consagrat a l¡¯autor de?Bearn i?Mort de Dama, en Villalonga, el narrador d¡¯una illa, tamb¨¦ d¡¯una societat una mica fict¨ªcia per¨° que ha quallat a manera d¡¯esquema ideol¨°gic i t¨°pic. M¨¨rit seu.

Mallorca no s¡¯explica sense les guies i les notes i homenots reiterats de Josep Pla sobre les seves figures. Tampoc s¡¯ent¨¦n l¡¯illa si no es llegeix la vasta i complexa producci¨® de Baltasar Porcel?o els dietaris de Valent¨ª Puig, epicuri, tamb¨¦, que t¨¦ guies i novel¡¤les que subratllen paratges, fets i persones mallorquines.?

S¨®ller, "capital" de la Serra, territori pairal, t¨¦ el tren de S¨®ller com a gran instituci¨® de m¨¦s d¡¯un segle. Ara llur propietat est¨¤ dominada pels amos dels "barcos blaus" que del port van fins sa Calobra, aquelles que dominen l¡¯aigua de la serra i dels restaurants tem¨¤tics de sa Calobra. Un tren tur¨ªstic que penetra la serra.

No ali¨¨ al grup empresarial de control de l¡¯eixida econ¨°mica tur¨ªstica cultural dels transports per tren i per mar de S¨®ller, els joves Mayol, m¨¦s Vicen? Sastre, des Teix (la major finca de Mallorca) hi ha el casal museu modernista de Can Prunera, una mostra del sentit de col¡¤leccionista curi¨®s de l'editor Pedro Serra, descendent del metge que cuidava els pintors fascinants i enfollits pels paisatges, Joaquin Mir i Santiago Rusi?ol.

?s un museu curi¨®s, restaurat amb fons p¨²blics i d¡¯iniciativa privada. A Palma, amb el mateix segell Pedro Serra es mostren al Museu d¡¯Art Modern i Contemporani Es Baluard l¡¯obra dels pinzells dels pintors que feren una idea de la serra i els paratges majestuosos.

Emper¨° a S¨®ller hi ha unes altres entitats amb rang, el Museu Bot¨¤nic de S¨®ller i la fonda-hotel-restaurantet que mant¨¦ l¡¯al¨¨ de les coses d¡¯altre temps i els sabors de la vida familiar. ?s El Guia, es Pentinador, que rutlla des del segle XIX. Es nota. No demanin menjars d'avantguarda sin¨® els sentits cl¨¤ssics del farciments, empanats, sopes i rostits.

El temps parat, un micro urbanisme de "betlem" es copsa tamb¨¦ a la casa d¡¯un altre poeta que f¨¦u fam¨®s un poble, Dei¨¤, el territori tur¨ªstic elitista, bell i carregat de fama sota l'ombra de Robert Graves, l¡¯escriptor angl¨¨s de Dei¨¤, per¨° tamb¨¦ pels molts de m¨²sics i escriptors (Ana?s Nin, Chester Himes, Julio Cort¨¢zar) que hi anaren darrera la seva aura.

All¨¤ devora, des de Dei¨¤ cap a Valldemossa, a la muntanya, hi ha la modista Sybilla que t¨¦ Son Rul¡¤lan, un ¨¦s monestir casa de muntanya retir on fa intercanvis ecosostenibles, de natura i vida i combat tranquil alternatiu, ¨¦s una altra mirada estrangera, arrelada, s¨ª. Fan oli. ?s admirable la persist¨¨ncia de la modista de fama, amb daltabaixos.

Podr¨ªem dir que l¡¯illa pot ser com "de cine", un enorme plat¨® natural o artificial, amb dies de sol, cel i llum imbatibles. Un pa¨ªs constru?t o servat com un trencad¨ªs una teranyina. On hi ha poblets on arribes a la pla?a i encara hi sents l¡¯olor del pa calent del forn de llenya o dels menjars que es guisen.

Per mirar Mallorca hi ha dues escoles po¨¨tiques expressives, la de les cales baixes i la garriga seca del migjorn i llevant, la lletra incendi¨¤ria i aspre de Blai Bonet, Miquel Bau?¨¤, Dami¨¤ Huguet, Arnau Pons, Vidal Ferrando, Guiem Soler... i tants m¨¦s, o la floritura emocional que s'encorta a la Serra, amb postes de sol d'aram i geografia verbal amb forques, des de Biel Mesquida a Costa, MS Oliver, Toni Xumet, Joan Alcover i l¡¯oralitat de Bernat Cifre. L¡¯austeritat neta i pulcra ¨¦s de Jos¨¦ Carlos Llop, que sura al vers i?En la ciudad sumergida novel¡¤la de Palma i Mallorca.

Tamb¨¦ hi havia pintors de cales blaves i pins al sud i paisatgistes del nord barrocs cercant pedrenys impossibles i el sol que tenyeix la muntanya i la brava.