De gran, astronauta

Una pel¡¤l¨ªcula espanyola per conquerir el m¨®n. Com? Amb una trama, uns personatges i uns ambients com els de les pel¡¤l¨ªcules que conquereixen el m¨®n: les nord-americanes. ?s un defecte? Segons com es miri, per¨° sembla m¨¦s una opci¨® que una mancan?a. Atrapa la bandera, nou llargmetratge d'Enrique Gato despr¨¦s l'extraordinari ¨¨xit de Les aventures de Tadeu Jones (gaireb¨¦ tres milions d'espectadors, m¨¦s de 18 milions d'euros de recaptaci¨®), s'articula a partir d'una bonica idea hist¨°rica i d'un magn¨ªfic model d'aventura infantil. Lluny de les servituds autoimposades Tadeu amb la s¨¨rie d'Indiana Jones, tant en el disseny de personatges com en l'estructura i en les gr¨¤cies de par¨°dia, la pel¡¤l¨ªcula, fins i tot sense sortir en algunes de les seq¨¹¨¨ncies de les convencions de les odissees espacials, aconsegueix compondre un relat de superaci¨® emocionant.

Amb l'abandonament de la carrera espacial entre pa?sos, els nens d'avui, en la seva aposta per voler ser de grans alguna cosa ambiciosa a la qual nom¨¦s arribin un grapat d'escollits, ja no volen ser astronautes sin¨® futbolistes. Per¨° els que van viure com a criatures aquells primers passos de l'home per l'espai lunar no se n'obliden. Com Jordi Gasull, coguionista, productor i impulsor del projecte. Atrapa la bandera sap reunir en la trama tres generacions, mantenint els nens i el seu esperit efervescent com a motor de totes les accions, tant en l'atreviment inconscient com en la immensa capacitat per a l'amistat conscient. I tot i que el disseny de les dues criatures protagonistes no ¨¦s el m¨¦s brillant de l'espectacle, com en el millor de Tadeu, Gato imposa un ritme, una posada en escena i un muntatge magn¨ªficis, que produeix aix¨ª un entreteniment?refrescant per a tota la fam¨ªlia, i protagonitzat per tota la fam¨ªlia, en qu¨¨ la idea que mou la trama potser no queda tan lluny: una nova carrera espacial, no entre estats enemics, com als anys seixanta i setanta, sin¨® entre el camp p¨²blic i el demencialment privat.