No tot l¡¯atletisme ¨¦s Bolt

¡°Gravetat? Quina gravetat?¡± La gorra del saltador ingr¨¤vid, l'ocellet de Qatar Mutaz Essa Barshim, ¨¦s una declaraci¨® de principis, un desafiament, que la realitat f¨ªsica, o sigui, la llei de la gravetat, retorna a la Terra. Barshim va acabar quart d'un concurs d'al?ada decebedor (amb Bondarenko tocat per la lumb¨¤lgia, va guanyar, amb 2,34 m, el tercer home, el canadenc Derek Drouin), per¨° va haver-hi uns altres atletes, les cares d'un Mundial brillant, que s¨ª que van triomfar en els seus reptes.

USAIN BOLT

Usain Bolt ¨¦s l'home impol¡¤lut. No ha perdut mai una cursa en una gran competici¨®, un Mundial o uns Jocs, i l'¨²nica vegada que no ha guanyat va ser sense c¨®rrer, amb una sortida nul¡¤la. El seu historial immaculat des dels Jocs de Pequ¨ªn 2008 va tenir continu?tat set anys m¨¦s tard al mateix Niu. Van ser els seus Mundials m¨¦s dif¨ªcils, per¨° tamb¨¦ aquells en qu¨¨ la seva figura, ja, al final, la d'un jove de gaireb¨¦ trenta cansat, va sortir m¨¦s engrandida. El gran p¨°ster de l'atletisme al segle XXI va arribar a Pequ¨ªn ferit just l'any en qu¨¨ semblava que per fi hi havia un rival de la seva mida, el nord-americ¨¤ Justin Gatlin. Per guanyar els 100 m, cosa que va fer per una cent¨¨sima ¨Cmai no havia estat tan assetjat¨C, va necessitar fer amb tota la seva ¨¤nima fins a l'¨²ltima de les 41 gambades i una mica m¨¦s, la que dedica habitualment al xou de vencedor. Despr¨¦s, tot va ser un joc de nens, una passejada en els 200 m, que nom¨¦s un c¨¤mera sobre un giroscopi semovent va estar a punt de convertir en drama. Va liderar Jamaica en els relleus i va acabar amb la seva collita habitual de tres ors. Amb un total d'onze ors, dues plates en els seus anys joves i un vuit¨¨ lloc, despr¨¦s de Pequ¨ªn ja supera Carl Lewis (vuit ors, una plata i un bronze) com el millor de la hist¨°ria dels Mundials.

DAFNE SCHIPPERS

L'alegre Shelly Ann Fraser Pryce, medallista d'or en 100 m i 4x100 m, diu que troba molt sexis les dones atletes, i que corren r¨¤pid i que s¨®n molt bones, per¨° que per una ra¨® estranya els homes amb pantalonets ajustats i samarretes semblen excitar m¨¦s el p¨²blic. Dafne Schippers, el llampec ros, ¨¦s l'holandesa que amb 21,63 s ha esborrat de la hist¨°ria dels 200 m Marita Koch i Heike Dreschsler, els productes anabolizats de l¡¯Alemanya de l'Est, i s'ha col¡¤locat tercera de la hist¨°ria darrere de les dopades Florence Griffith i Marion Jones. No obstant aix¨°, no sembla que la seva popularitat medi¨¤tica (i la seva eleg¨¤ncia en els m¨ªtings), pugui aconseguir, fora de les fronteres de la seva Holanda, els nivells que van aconseguir les nord-americanes. Paga els pecats de Marion Jones, l'¨²ltima reina de la velocitat, que va acabar a la pres¨®, i el rastre de l'acne en el rostre jove de 23 anys. ¡°Per¨° no tots els que tenen acne prenen anabolizants¡±, diu el seu entrenador de tota la vida, Bart Bennema, el t¨¨cnic que la va transformar d'heptatleta en una velocista tan magn¨ªfica que despr¨¦s del doblet de l¡¯Europeu de Zuric surt de Pequ¨ªn amb l'or dels 200 m i la plata dels 100 m. ¡°?s injust: hi ha una gran quantitat de joves de la seva edat que tenen acne¡±.

WAYDE VAN NIEKERK

Despr¨¦s del fenomen Michael Johnson i del breu interregne de Jeremy Wariner, els 400 m havien caigut en les cames i en els cossos monstruosament musculats de paios que semblaven ¨®ssos depilats, sense m¨¦s gr¨¤cia que la pot¨¨ncia. Per¨° la persona m¨¦s insospitada, un sud-afric¨¤ de 23 anys, lleuger i amb prou feines musculat ha tret una de les proves m¨¦s boniques de l'atletisme, i potser la m¨¦s dura, d¡¯aquest motlle. Amb un gen embogit que li fa agafar la sortida de la prova com si fossin uns 100 m, entrenat per una venerable t¨¨cnica de 74 anys i cabells blancs anomenada Anna Soffia Botha. Amb un temps de 43,48 s, en una cursa en qu¨¨ fins als 300 m va c¨®rrer m¨¦s r¨¤pid que Johnson quan va batre el r¨¨cord del m¨®n fa 19 anys (43,18 s), Wayde van Niekerk no nom¨¦s va aconseguir convertir-se en el quart atleta dels 400 m de la hist¨°ria darreres de Johnson, Butch Reynolds i Wariner, sin¨® que va aconseguir retornar la prova a atletes normals, r¨¤pids per naturalesa i amb una gran capacitat de millorar i d'entrenament. I, a m¨¦s, Van Niekerk, amb besavi itali¨¤ i llargues estades d'entrenament a Gemona del Friuli, ¨¦s un noi simp¨¤tic, no un d'aquests que tant proliferen que semblen en baralla permanent amb el m¨®n.

GENZEBE DIBABA

L¡¯atletisme ¨¦s la lluita d'un persona contra els seus l¨ªmits i, sobretot, contra els rivals, el territori, i tamb¨¦, de les revenges. A mitjan juliol, Genzebe Dibaba, potser la gambada m¨¦s bonica del fons, havia dut a terme la seva revenja amb la hist¨°ria, i el m¨®n se¡¯n va alegrar, batent el r¨¨cord del m¨®n dels 1.500 m: 3 m 50,07 s. A Pequ¨ªn, l'et¨ªop de 24 anys ha corregut el 800 m m¨¦s r¨¤pid, 1 m 57 s, per¨° no en una prova de dues voltes a la pista, sin¨® en el seu final el¨¨ctric dels 1.500 m, que va guanyar. M¨¦s especialista te¨°ricament dels 5.000 m que de la milla, l'et¨ªop havia arribat a Pequ¨ªn disposada a aconseguir la vict¨°ria en les dues dist¨¤ncies. El passat recent, no obstant aix¨°, es va interposar entre ella i el seu objectiu. Al juliol tamb¨¦ havia quedat a Par¨ªs per intentar batre el r¨¨cord del m¨®n dels 5.000 m, 14.11,15 s, en poder de la seva germana gran, Tirunesh, a mitges amb la seva compatriota Almaz Ayana. A Pequ¨ªn, formada pel seu marit i entrenador, Ayana, de 23 anys, va accelerar als 2.000 metres amb parcials cada mil metres de 2m 42s, fins que Dibaba, a qui li feia mal un peu i sumava al cos tres curses de 1.500m i una altra de 5.000m, no va poder m¨¦s. El seu terrible canvi de ritme va desapar¨¨ixer, per¨° no la seva bellesa en carrera.

ASHTON EATON

Com Van Niekerk, Ashton Eaton ¨¦s un cos normal (1,85 m, 1,84 m) amb uns poders extraordinaris, tants que ¨¦s el millor home 10 de la hist¨°ria, l'atleta m¨¦s perfecte que hagi existit mai. En la hist¨°ria nom¨¦s tres vegades s'ha aconseguit passar dels 9.000 punts en decatl¨®, l'excel¡¤l¨¨ncia m¨¦s absoluta, i dues s¨®n del jove de Portland (27 anys), que va batre el r¨¨cord del m¨®n (9.045 punts), amb uns 400 m ¨²nics (45 s clavats), fruit d'un 2014 mig sab¨¤tic, dedicat a c¨®rrer amb qualitat (va baixar de 49 s) els 400 m tanques en el circuit mundial, i un llan?ament de javelina de 63,63, fruit no sap de qu¨¨, igual que no sabia per qu¨¨, fent-ho tot segons com li deia el seu entrenador, Harry Marra, i els manuals, era incapa? de passar de 50 m amb l'artefacte que m¨¦s odia. La clau (¡°el valor que hi va posar¡±, com diu la seva dona, l'heptatleta canadenca Brianne Theisen) van ser els seus 1.500 m amb l'ajuda de l'algeri¨¤ Bourrada. Sense oblidar els espaguetis que li va donar el seu rival, i medalla de plata, el canadenc Damian Warner, per recarregar els hidrats abans de la prova en qu¨¨ no hi ha rivals, sin¨® companys de peregrinaci¨®, i tots s¡¯estimen i s'ajuden. Des del gran Usain Bolt (100 m i 200 m el 2009), ning¨² no batia un r¨¨cord del m¨®n individual en una cita com la dels Mundials.

ALLYSON FELIX

Quan Dafne Schippers es pregunti per qu¨¨ ella, que ¨¦s tan bona, no ¨¦s tan popular com els atletes masculins, potser alg¨² li dir¨¤ que abans d'ella, la nord-americana Allyson Felix tamb¨¦ estava predestinada a la fama i no va deixar mai de ser una cara poc coneguda m¨¦s enll¨¤ del m¨®n petit de l'atletisme. Potser sigui perqu¨¨ ¨¦s una bona noia que ajuda el seu pare, reverend, en les catequesis dels dissabtes, que no ha trencat mai cap plat, que no ha batut mai cap r¨¨cord del m¨®n en unes dist¨¤ncies (de 100 m a 400 m) que s¨®n impossibles entre els seus compatriotes dels anys de barra lliure i les alemanyes de l'Est. I tan silenciosament com silenciosa ¨¦s ella, Felix surt de Pequ¨ªn amb tres medalles: una d'or individual en els 400 m, i dues de plata en els relleus 4x100 m i 4x400 m, en els dos casos, amb els Estats Units ven?uts per Jamaica. Amb 13 medalles en Mundials (nou d'or), a Felix nom¨¦s li queda una medalla per igualar Merlene Ottey, la jamaicana anomenada de bronze perqu¨¨ de les seves 14 medalles, set van ser per un tercer lloc.

MO FARAH

El brit¨¤nic d'origen somali domina amb tanta claredat els 5.000 m i els 10.000 m, que el seu tercer doblet consecutiu (dos de mundials i un d'ol¨ªmpic) amb prou feines ha aixecat expectaci¨® i aplaudiments. Han influ?t negativament en la seva notorietat la terbolesa de les hist¨°ries que s'expliquen del seu entrenador, el nord-americ¨¤ d'origen cub¨¤ Alberto Salazar, fill d'un camarada de Fidel Castro a Cochinos que es va fer gusano en la primera ¨¨poca, i la seguretat, i l¡¯ostentaci¨® d'economia que l¡¯acompanyava, amb la qual s'ha imposat en les dues dist¨¤ncies de fons. I tamb¨¦ que Pequ¨ªn no ¨¦s Londres, on les seves gestes es van magnificar fins a convertir-lo en el segon Bolt dels Jocs.

CHRISTIAN TAYLOR

A Pequ¨ªn han coincidit la setmana del Mundial quatre triplistes que han passat dels 18 m. Hi havia, davant el fossat de sorra lluny¨¤, el cub¨¤ Pedro Pablo Pichardo i Christian Taylor, i parlant per la televisi¨® el retirat Jonathan Edwards (plusmarquista mundial, 18,29 m) i el lesionat Teddy Tamgho. La nit despr¨¦s que el nord-americ¨¤ Taylor, tan cristi¨¤ com el seu nom indica i tan n¨°mada com un deixeble seguint el seu entrenador per mig m¨®n, guany¨¦s el seu segon Mundial amb 18,21 m, a nom¨¦s 8 cm del r¨¨cord mundial, Tamgho est¨¤ assegut al t¨²nel de l'estadi mirant absent la pantalla del seu tel¨¨fon. I parla de Taylor: ¡°Quan torni jo, que tornar¨¦ a R¨ªo, ser¨¤ un rival dur. T¨¦ un salt ¨²nic, magn¨ªfic. En comptes de saltar amunt i quedar-se parat a l'aire, com els cubans en el seu segon impuls, Taylor ¨¦s com una pedra plana que llances contra una superf¨ªcie d'aigua i rebota sense amb prou feines aixecar-se, per¨° a una velocitat incre?ble¡±. El salt d¡¯Edwards va ser, justament, amb els 45 s i el r¨¨cord d¡¯Eaton, els 400 m de Van Niekerk i els 200 m de Schippers, la millor marca dels Mundials.

KIPROP, YEGO I BETT

Per primera vegada en la hist¨°ria un pa¨ªs que no ¨¦s Alemanya, ni R¨²ssia-Uni¨® Sovi¨¨tica ni els Estats Units, les tres grans pot¨¨ncies, ha acabat primer en el medaller. Per primera vegada, un pa¨ªs afric¨¤ domina el gran r¨¤nquing (i segon, un pa¨ªs del Carib, Jamaica). Es tracta de K¨¨nia, amb set ors, sis plates i tres bronzes. Tres figures, dues d¡¯excepcionals i una d¡¯habitual dins de la seva excepcionalitat, representen el domini del pa¨ªs de la vall del Rift: el llan?ador de javelina Julius Yego, medalla d'or amb un llan?ament de 92,72 m, que el converteix en el tercer de la hist¨°ria; el corredor de 400 m tanques Nicholas Bett i el gran Abel Kiprop, l'home dels 1.500 m. Els dos primers han hagut d'emigrar per destacar i v¨¨ncer en disciplines que no coincideixen amb la imatge habitual de K¨¨nia, terra de maratonians, fondistes i migfondistes. S¨®n atletes que s'han forjat a si mateixos superant tot classe de dificultats.