Filmoteca en clau de cineclub

Aquest mes, els cineclubs catalans arriben a la Filmoteca. A trav¨¦s de l'exhibici¨® de vuit films i quatre curtmetratges i d'una taula rodona, la sala del Raval ofereix la Setmana del Cineclubisme Catal¨¤, una mostra coorganitzada amb la Federaci¨® Catalana de Cineclubs.

Durant l'esdeveniment, que s'organitza per segon any consecutiu, es projectar¨¤ una selecci¨® d'obres escollides per diversos cineclubs de Catalunya, acompanyada per dissertacions a c¨¤rrec de representants de cadascuna de les associacions que proposen els films.

La diversitat en la selecci¨® i la tem¨¤tica ha respost a diferents criteris de cada cineclub. Entre d'altres, s'inclour¨¤ el component etnogr¨¤fic i hist¨°ric d'I vardia tou pelekanau, el cinema negre de la filipina Graceland, el documentalisme de les catalanes Joaquim Jord¨¤ i¡­ i Vendidxs, aix¨ª com la den¨²ncia social de la tamb¨¦ catalana Determinants de la salut. El negoci de la vida.

Entre la selecci¨®, Joaquim Jord¨¤ i¡­ ¨¦s un cas especial, ja que el documental el presentaran el mateix director, Josep Miquel Mart¨ª Rom, i J. M. Garc¨ªa Ferrer, que, a m¨¦s, s¨®n autors d'una monografia sobre el cineasta catal¨¤. Els assumptes controvertits tampoc han estat aliens a la mostra. Determinants de la salut. El negoci de la vida ¨¦s un treball realitzat com un projecte de periodisme d'investigaci¨® que aborda i q¨¹estiona, entre altres aspectes del sistema de la Seguretat Social, els impediments a accedir-hi per part de sectors vulnerables (immigrants, classes socials desfavorides) i els interessos comercials que hi ha a l'entorn de la salut.

La Setmana busca revaloritzar el cineclub com a espai de difusi¨®, socialitzaci¨® i debat. "Hi ha un problema real al cinema. De vegades, els m¨¦s grans no hi van per falta de diners, mentre que els joves fan servir l'ordinador. Tot s'ha individualitzat: veiem moltes coses, per¨° a?llats. El cineclub, en canvi, significa comunitat, una esp¨¨cie d'epifania, en la qual tots junts combreguen en veure una pel¡¤l¨ªcula i poden despr¨¦s fer-ne un debat", reflexiona Octavi Mart¨ª, director adjunt i responsable de programaci¨® de la Filmoteca.

Un altre cas peculiar ¨¦s Vendidxs, en la qual es relaten hist¨°ries personals dels ¨²ltims supervivents de la Guerra Civil i la repressi¨® franquista. La dictadura va ser una ¨¨poca d'especial rellev¨¤ncia en la hist¨°ria mateixa del cineclub espanyol. "Els cineclubs dels anys seixanta i setanta eren un dels pocs llocs de trobada i debat durant el franquisme. Hi ha gent que hi va aprendre a parlar en p¨²blic. Fins i tot pol¨ªtics com Pere Portabella es van iniciar com a oradors als cineclubs¡±, assenyala Mart¨ª sobre el tamb¨¦ cineasta.

Mart¨ª recalca que la Filmoteca no necess¨¤riament est¨¤ d'acord amb el contingut dels films exhibits. El que busca ¨¦s que els fets s'expliquin de manera diferent, que hi hagi m¨¦s punts de vista.