Nova not¨ªcia de Catalunya

?s un fet diferencial de la historiografia de Catalunya que l¡¯essencialisme nacionalista i els vestigis paleomarxistes hagin arribat a una conflu¨¨ncia tan indestriable que commemorar 1714 va ser reconstruir un f¨°ssil a partir d¡¯una invenci¨® per se pleistoc¨¨nica. Hi sumar¨ªem el protagonisme de figures medi¨¤tiques manifestament incapaces de distingir entre les formes del Quattrocento i la presa de la Bastilla. Desestimar l¡¯oportunitat d¡¯un simposi presidit per John H. Elliot d¨®na la mesura de la precarietat intel¡¤lectual del secessionisme fins ara liderat per Artur Mas. I vet aqu¨ª l¡¯aparici¨® de la ¡°Hist¨°ria m¨ªnima de Catalunya¡± / ¡°Historia m¨ªnima de Catalu?a¡± (Turner), del professor Jordi Canal, que ¨¦s la bona not¨ªcia d¡¯una nova not¨ªcia de Catalunya. Pas a pas, p¨¤gina a p¨¤gina, desactiva mites, circumscriu controv¨¨rsies o subratlla aquelles ambival¨¨ncies del fet hist¨°ric que, al contrari de l¡¯oficialisme actual, no admet versions unidimensionals.

Per comen?ar, Canal ens diu que Ferran Soldevila no presentava en realitat la hist¨°ria de Catalunya, sin¨® la hist¨°ria del somni de Catalunya. Ara veiem com desvetllar-se tard i malament d¡¯un somni, o b¨¦ fa imprescindibles noves responsabilitats intel¡¤lectuals, o b¨¦ ens ret¨¦ com a companys d¡¯un viatge cap al no-res. I com sost¨¦ Jordi Canal, el millor company de viatge no ¨¦s l¡¯essencialisme. ?s l¡¯esperit cr¨ªtic, la capacitat autocr¨ªtica. Comencem per la pre-Catalunya, la romanitzaci¨® intensa, el naixement de Barcelona, la dominaci¨® ¨¤rab, el fet permanent de frontera, els repartiments territorials entre descendents, i anem aix¨ª, veient com Catalunya configura la seva perman¨¨ncia hist¨°rica i real, m¨¦s enll¨¤ del somni ahist¨°ric. Abans del segle XX ¡ªdiu Canal¡ª no existia cap naci¨® dita Catalunya. Despr¨¦s comparegu¨¦ la idea de construcci¨® nacional, fer pa¨ªs, l¡¯enginyeria social i simb¨°lica.

El panorama de lapses demogr¨¤fics ¨¦s definitori i, pel que fa a la llengua, Canal ens recorda que el catal¨¤ ¨¦s la llengua prim¨¤ria de Catalunya, per¨° mai l¡¯¨²nica. La pluralitat ling¨¹¨ªstica ¨¦s una constant de la hist¨°ria de Catalunya. Abstingui¡¯s el lector independentista amb problemes cardiovasculars. Des de l¡¯instant en qu¨¨ la historiografia rom¨¤ntica propugna la fusi¨® entre mite i hist¨°ria, agafa pes el nacionalisme d¡¯epopeia, amb el vessant t¨°xic del victimisme i el de la modernitat que volia ser regeneracionista. Despr¨¦s de l¡¯exposici¨® de 1888, ve la ciutat de les bombes, i el nacionalisme edulcora el conflicte adduint que el problema ¨¦s Espanya. ?poques obscures i acceleracions, provincianitat i represes vitals, de l¡¯austriacisme i la resist¨¨ncia catalana a l¡¯ocupaci¨® napole¨°nica: tantes etapes que La hist¨°ria m¨ªnima de Catalunya posa al seu lloc, entrelliga i decanta de la llegenda voluntarista. Anota que fins i tot Prat de la Riba, quan es va decidir santificar l¡¯Onze de Setembre, reclamava menys passat i m¨¦s futur. Eren i s¨®n els efectes d¡¯una historiografia unidimensional.