CDC ha perdut durant el proc¨¦s tots els donatius des de fora de Catalunya

La fundaci¨® de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya (CDC) va perdre entre el 2008 i el 2013, els anys del gir sobiranista del president, Artur Mas, la totalitat de les donacions que percebia de constructores amb seu fora de Catalunya. El descens en aquestes ajudes, que van arribar a suposar el 35% de les donacions rebudes per l'entitat, va ser compensat amb l'augment d'aportacions d'empreses catalanes, especialment amb el retorn de CDC al poder a la Generalitat el 2010. Els experts consultats consideren ¡°molt rellevants¡± les dades i destaquen l'opacitat que ha envoltat el finan?ament de la fundacions pol¨ªtiques.

La publicaci¨® per EL PA?S de les donacions rebudes per CatDem?posa llum al fosc m¨®n del finan?ament de les fundacions de partits. I revela tend¨¨ncies remarcables. Si, com s'acostuma a dir, les borses anticipen les crisis econ¨°miques ¨Cencara que aquesta tesi ¨¦s q¨¹estionada pels experts¨C, podria dir-se que aquest mercat de les donacions va anticipar la crisi sobiranista.

Els grans donants privats ¨Cexcloent-ne empreses que van donar menys de 20.000 euros i altres fundacions i entitats pol¨ªtiques¨C van donar 1,1 milions d'euros a CatDemen el 2008. D'aquests, 382.000 (el 34,6%) procedien de 13 grans constructores situades fora de Catalunya, gaireb¨¦ totes a Madrid. Un any m¨¦s tard, aquests donants hi van aportar 1,2 milions, tot i que el pes dels no catalans ja va descendir al 23,7%. La tend¨¨ncia va seguir imparable ¨C17,7% el 2010, 5,7% el 2011 i 0,6% el 2012¨C fins a la desaparici¨® de les donacions no catalanes el 2013.

Aquesta p¨¨rdua es va veure compensada per un?esfor? m¨¦s important?d'empreses catalanes, entre les quals hi ha constructores per¨° tamb¨¦ empreses de serveis ¨Caig¨¹es, autopistes, residus...¨C, sanit¨¤ries, de consultoria... En gaireb¨¦ tots els casos, dins i fora de Catalunya, els donants s¨®n adjudicat¨¤ries directes o indirectes de contractes p¨²blics.

Les aportacions de les empreses catalanes a la fundaci¨® de CDC presenten una clara evoluci¨® a l'al?a entre el 2008 i el 2010, quan van passar de 723.000 a 1,05 milions milions d'euros. En els dos anys seg¨¹ents, mostren un lleuger descens fins a caure el 2013. En aquesta evoluci¨® tamb¨¦ es pot observar la incorporaci¨® a la llista de donants el 2010, quan CiU preparava l'assalt a la Generalitat davant la descomposici¨® del Tripartit d'esquerres, de moltes empreses catalanes que fins llavors no havien contribu?t a CatDem.

Els experts consultats qualifiquen de ¡°molt rellevants¡± unes dades desconegudes fins avui, tot i que s¨®n prudents en establir una relaci¨® de causalitat en la correlaci¨®. ¡°?s evident que mostren un fenomen de fons, per¨° del qual ens falten dades per l'opacitat que hi ha hagut en aquestes donacions i la influ¨¨ncia que han tingut altres factors, com la crisi econ¨°mica¡±, afirma V¨ªctor Lapuente, professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica al Quality of Government Institute de la Universitat de G?teborg (Su¨¨cia). Malgrat aix¨°, Lapuente destaca ¡°l'evoluci¨®?diferent?de les constructores catalanes i les de la resta d'Espanya en uns anys en qu¨¨, a m¨¦s de la crisi econ¨°mica, es va produir el gir independentista de CDC¡±.

Juan Rodr¨ªguez Teruel, professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la Universitat de Val¨¨ncia i analista d'Agenda P¨²blica, afirma que ¡°les dades suggereixen tres processos paral¡¤lels, l'impacte dels quals ¨¦s dif¨ªcil d'a?llar¡±. ¡°Primer, sembla que el gir independentista de CDC redueix les donacions d'empreses no catalanes. Segon, CDC aconsegueix reempla?ar aquestes entrades amb petits donants locals, especialment quan les expectatives de Govern a la Generalitat s¨®n evidents. Finalment, el 2013, despr¨¦s del cas B¨¢rcenas i els avan?os en la investigaci¨® del cas Palau, les donacions cauen en totes les fundacions pol¨ªtiques¡±, sost¨¦.

Un investigador del finan?ament il¡¤legal de partits, que demana mantenir-se en l'anonimat, aporta una altra clau: ¡°El cas Palau va mostrar el pes de les constructores de Madrid adjudicat¨¤ries de grans projectes [L¨ªnia 9 del metro, Ciutat de la Just¨ªcia...] aprovats en l'¨²ltim govern de Jordi Pujol. El que va passar el 2009 i el 2010 es pot explicar pel pla Zapatero, que va finan?ar petites obres fetes per empreses locals¡±.

Les investigacions del cas Palau van mostrar el paper de CatDem en el finan?ament il¡¤legal de CDC, en aquest cas des de la constructora Ferrovial. La f¨®rmula usada s¨®n suposats treballs que el partit fa a la seva fundaci¨®, la funci¨® de la qual ¨¦s donar cobertura al trasp¨¤s de fons de l'una a l'altra. El Tribunal de Comptes tamb¨¦ ha alertat que, entre el 2008 i el 2013, CatDem va pagar a CDC 2,2 milions per treballs sense justificar. En tots aquests anys, investigats ara per la Fiscalia Anticorrupci¨® i la Gu¨¤rdia Civil per suposades comissions il¡¤legals pagades des de la constructora Teyco a CatDem, partit i fundaci¨® van compartir tresorers: Daniel Os¨¤car?i?Andreu Viloca.

Entre el 2008 i el 2013, Artur Mas i CDC han donat el gir cap a l'independentisme. El proc¨¦s va arrencar el 2007, amb el projecte de la Casa Gran del Catalanisme, que es va comprometre amb el ¡°dret a decidir¡± i va voler atreure figures de tots els ¨¤mbits per donar transversalitat al projecte. CatDem, dirigida per l'historiador Agust¨ª Colomines, tenia un paper central com a impuls de les propostes sobiranistes. L'arribada de CiU a la Generalitat, a finals del 2010, va estar precedida de la gran manifestaci¨® contra la sent¨¨ncia de l'Estatut del Tribunal Constitucional, punt d'inflexi¨® del pas del nacionalisme cap a posicions independentistes. El proc¨¦s es va consolidar un any m¨¦s tard, amb la primera Diada massiva.