La Reserva Federal dels Estats Units ajorna la pujada dels tipus d'inter¨¨s
Mostra cautela davant les turbul¨¨ncies a la Xina i els pa?sos emergents i mant¨¦ els tipus a l'entorn del 0%
La prud¨¨ncia va guanyar la partida. La Reserva Federal (Fed) va decidir aquest dijous ajornar finalment la pujada de tipus d'inter¨¨s ¨Cuna vegada m¨¦s¨C malgrat que les dades de creixement i d'ocupaci¨® donaven arguments per comen?ar a tancar l'aixeta de diners gratis pel temor a un reescalfament de mercats. Les debilitats globals, amb la frenada de la Xina al capdavant, han pesat prou al banc central m¨¦s gran del m¨®n. I la que ser¨¤ la primera pujada en gaireb¨¦ una d¨¨cada encara desperta recels, set anys despr¨¦s de la caiguda de Lehman Brothers.
No hi havia tanta incertesa respecte a la decisi¨® de la Fed des de fa anys. Les enquestes als economistes estaven fins al mateix minut abans de l'anunci gaireb¨¦ al 50%, entre els que creien que hi hauria una pujada i els que esperaven el manteniment de l'actual nivell de tipus (una banda entre el 0% i el 0,25%). En canvi, en els moviments dels mercats financers, mitja hora abans del comunicat de la instituci¨®, les apostes donaven 4 a 1 al fet que els diners seguirien a prop del 0%.
En el comunicat, la Fed argumenta que "la recent evoluci¨® econ¨°mica global i l'evoluci¨® financera poden llastrar l'activitat econ¨°mica i ¨¦s probable que posin m¨¦s pressi¨® a la baixa en la inflaci¨® en el curt termini". Dimecres passat es va saber que els preus havien baixat un 0,1% a l'agost i amb prou feines havien avan?at un 0,2% en relaci¨® amb el mateix mes del 2014, lluny de l'objectiu d'inflaci¨® a llarg termini del 2%. Aquesta ¨¦s una coartada per mantenir l'est¨ªmul monetari intacte, per¨° resulta clau que la Fed fes servir la paraula global en el seu escrit, deixant clar que la demora torna a tenir a veure amb factors externs.
?s m¨¦s, la instituci¨® de Washington va assenyalar que "el comit¨¨ actualment anticipa que, fins i tot despr¨¦s que ocupaci¨® i inflaci¨® estan a prop dels nivells consistents amb el mandat, les condicions econ¨°miques poden justificar mantenir els tipus sota els nivells que el comit¨¨ veu com a normals en un m¨¦s llarg termini". Nom¨¦s va haver-hi un dissident en la decisi¨®: Jeffrey Lacker.
Aquesta ¨¦s la idea de fons dels analistes que defensaven esperar: si la decisi¨® d¡¯apujar tipus ¨¦s un fet, poc importa fer-ho un mes abans o despr¨¦s, aix¨ª que ¨¦s millor curar-se en salut i esperar a veure com evolucionen els dubtes sobre la Xina, quina profunditat t¨¦ aquesta aturada de la segona economia del m¨®n.
Hi havia, a m¨¦s, una cosa m¨¦s immediata i simple: els mercats encara dubtaven del que passaria. "Per trobar un precedent rellevant, s¡¯ha de tornar al 1994, quan la Fed va pujar tipus en un 0,25%, cosa a la qual el mercat nom¨¦s li donava un 30% de probabilitats (semblant a la situaci¨® actual) i el que va seguir va ser batejat per la revista Fortune com "La massacre del mercat de bons".
Richard Koo, de Nomura, tamb¨¦ veia arguments en la macroeconomia: "Les ¨²ltimes dades d'inflaci¨® i factors externs com la for?a del d¨°lar i la caiguda del preus del petroli indiquen que no hi ha necessitat d'accelerar una pujada de tipus d'inter¨¨s".
Les projeccions fetes p¨²bliques aquest dijous, no obstant aix¨°, milloren les previsions per al mercat de treball: situen la taxa de desocupaci¨® en el 5% aquest any i el 4,8% el 2016, enfront del 5,3% i el 5,1% que calculaven abans. A m¨¦s, els t¨¨cnics no creuen que la taxa d'inflaci¨® arribi fins a l'objectiu del 2% fins al 2018.
Els defensors de l'increment dels tipus argumentaven que la pujada no deixava de ser m¨ªnima ?0,25%? i suposaria un gest de normalitat i credibilitat per part de la instituci¨®. A m¨¦s, tamb¨¦ queda clar que com m¨¦s es postergui el cam¨ª cap a l'anomenada normalitzaci¨® monet¨¤ria, m¨¦s brusc pot ser el proc¨¦s i aix¨° s¨ª que causa sacsejades als mercats.
Per¨° la Fed ¨¦s el banc central m¨¦s observat i temut del m¨®n. El que faci repercuteix directament en les economies emergents ¨Cmolt endeutades en d¨°lars¨C i als mercats financers, aix¨ª que la pressi¨® de la institucions com l¡¯FMI o el Banc Mundial perqu¨¨ esper¨¦s m¨¦s es van duplicar en els ¨²ltims mesos. La for?a del d¨°lar tamb¨¦ pot frenar l'¨ªmpetu exportador nord-americ¨¤.
Aix¨ª i tot, 13 dels 17 membres de la Fed encara creuen que l'increment es donar¨¤ abans del 2016 (el desembre sembla m¨¦s propici, perqu¨¨ ¨¦s una reuni¨® amb roda de premsa posterior, per¨° aix¨° tampoc ¨¦s definitiu). Al juny, eren 15 de 17 els que ho creien. La incertesa fa forat a Washington.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.