Les cares de l¡¯exclusi¨® sanit¨¤ria

"?s pat¨¨tic que et diguin que com que no t¨¦ papers espanyols no atendran un nad¨®", relata a la c¨¤mera Carolina Gonz¨¢lez, espanyola de 35 anys, casada amb un equatori¨¤ i resident a Santiago de Compostel¡¤la. Mar¨ªa i Jos¨¦ Salvetti, que viuen a Tenerife, expliquen: "Malgrat ser residents legals a Espanya no tenim acc¨¦s ni a medicines ni a la sanitat". Natalia Duffy, de 40 anys, doble nacionalitat espanyola i argentina, s'emociona en recordar el seu pare mort despr¨¦s de passar un any i mig sense assist¨¨ncia sanit¨¤ria a Espa?a: "En no tenir seguiment m¨¨dic, es va deteriorar a passos gegants".

S¨®n persones "amb nom i cognom", han recordat avui representants de la Xarxa de Den¨²ncia i Resist¨¨ncia al Reial Decret de Reforma Sanit¨¤ria (Reder, per les sigles en castell¨¤), integrada per 300 organitzacions, que els ¨²ltims anys han vist vulnerat el seu dret a la salut. En total, aquesta xarxa ha documentat m¨¦s de 1.500 casos de persones que han tingut problemes per accedir a la sanitat p¨²blica espanyola l'¨²ltim any i mig. Entre aquests casos hi ha menors, embarassades i persones que van acudir als serveis d'urg¨¨ncia, sup¨°sits inclosos en el reial decret del 2012 que va excloure els immigrants en situaci¨® irregular de l'assist¨¨ncia normalitzada. Il¡¤legalitats, per tant.

Les organitzacions tamb¨¦ han documentat casos greus als quals els centres sanitaris van posar problemes per ser tractats: 31 de c¨¤ncer, 38 per problemes de cor, 62 de diabetis, 27 de salut mental i 28 casos "potencialment mortals si no reben el tractament sanitari adequat". L'informe relata que han trobat persones amb VIH que feia mesos o anys que estaven rebent tractament antiretroviral i seguiment m¨¨dic de la malaltia i que despr¨¦s de perdre la feina van perdre tamb¨¦ la possibilitat de continuar amb el tractament.

O de pacients amb diagn¨°stics de c¨¤ncer que no poden fer front al cost de les proves complement¨¤ries o el tractament oncol¨°gic. Persones amb malaltia renal avan?ada que no reben tractament i receptors de trasplantaments a qui s¡¯impedeix el seguiment en consulta i el tractament immunosupressor, amb el risc conseq¨¹ent de p¨¨rdua de l'¨°rgan trasplantat.

Molts dels casos, recollits per organitzacions com Metges del M¨®n entre el gener del 2014 i el juliol del 2015, es van registrar quan algunes comunitats aut¨°nomes ja havien posat en marxa mesures per atendre els sense papers, ha explicat en roda de premsa Sagrario Mart¨ªn, presidenta de Metges del M¨®n. "El reial decret es va engegar de forma tan confusa que el seu desenvolupament va multiplicar els efectes negatius de l'exclusi¨®. Cada comunitat feia una cosa diferent. Fins i tot en una mateixa ciutat, un centre feia coses diferents del del costat", ha assenyalat.

Un 73% dels casos recollits per la xarxa procedeixen d'autonomies on hi ha programes sanitaris o normativa auton¨°mica espec¨ªfica per donar cobertura a les persones excloses per la reforma sanit¨¤ria, segons l'informe presentat aquest dijous. Una cosa que, segons el parer de Mart¨ªn, exemplifica el caos que provocar el reial decret 16/2012.

Reder ha documentat 109 menors d'edat a qui es va denegar l'assist¨¨ncia sanit¨¤ria, 232 incid¨¨ncies a urg¨¨ncies (que inclouen des de negaci¨® d'atenci¨® fins a intents de cobrament) i 78 dones embarassades que han vist vulnerat d'alguna manera el seu dret a ser assistides, ¨¦s a dir, incompliments del reial decret aprovat per l'anterior ministra de Sanitat, Ana Mato. S¨®n problemes, han explicat representants de Reder, de confusi¨® i de falta d'informaci¨® que han patit els mateixos treballadors dels centres de salut.

El ministre actual, Alfonso Alonso, va presentar fa 15 dies a les comunitats aut¨°nomes un pla per homogene?tzar en totes l'atenci¨® que s'ofereix als immigrants en situaci¨® irregular. Les organitzacions que formen part de Reder creuen que no ¨¦s suficient. "L'¨²nica consistent ¨¦s el retorn de la sanitat universal", ha dit Mart¨ªn. La vicepresidenta de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunit¨¤ria (Semfyc), Mar¨ªa Fern¨¢ndez, tamb¨¦ ha demanat la "derogaci¨®" d'aquesta normativa.

Sense tr¨¤mit parlamentari

El reial decret 16/2012 es va tramitar sense debat parlamentari. El Govern espanyol va adduir que era urgent aprovar-lo per saltar-se el tr¨¤mit al Congr¨¦s dels Diputats. L¡¯Executiu central mai va presentar estudis previs que justifiquessin la posada en marxa ni ha elaborat posteriorment informes sobre l'estalvi que ha generat o les conseq¨¹¨¨ncies en la salut de la poblaci¨®.

Ni tan sols es coneix el nombre de persones afectades, ja que durant aquests tres anys el Govern espanyol ha ofert xifres diferents. Un document oficial enviat a Brussel¡¤les l'abril del 2013 va quantificar que 873.000 targetes d'estrangers residents a Espanya havien estat donades de baixa. Es desconeix quants eren ciutadans de la Uni¨® Europea o persones sense recursos procedents de pa?sos tradicionalment migratoris. El Ministeri de Sanitat segueix assegurant que no ho sap.

No ¨¦s turisme sanitari

Tant Mart¨ªn com Fern¨¢ndez van demanar que no es confongui l'atenci¨® sanit¨¤ria a immigrants en situaci¨® irregular o a persones que no tenen recursos econ¨°mics amb el turisme sanitari. Tallar d'arrel amb la pr¨¤ctica d'alguns estrangers sense problemes econ¨°mics que preferien operar-se o seguir algun tractament a Espanya va ser una de les justificacions que va donar el Govern espanyol per aprovar el reial decret i l'¨²nica que repeteixen actualment els responsables de Sanitat.

No obstant aix¨°, el 2012 l'exministra de Sanitat Ana Mato va justificar el canvi que deixava fora del sistema a qui no tingu¨¦s resid¨¨ncia legal a Espanya, adduint els abusos d¡¯aquella gent que porten aqu¨ª els familiars exclusivament per rebre tractaments m¨¨dics. Mato tamb¨¦ va recon¨¨ixer que esperava estalviar uns 500 milions d'euros amb la mesura. Aquell suposat estalvi no s'ha avaluat mai. Els experts en salut p¨²blica i economia de la salut afirmen que ¨¦s menys eficient, i per tant m¨¦s car, no fer seguiment en assist¨¨ncia prim¨¤ria, que inclou la prevenci¨®, i deixar que els problemes de salut s'agreugin fins que entrin al sistema per la via de les urg¨¨ncies.