Xile mostra solidesa davant el pitjor terratr¨¨mol registrat des del 2010
Les v¨ªctimes mortals s¨®n almenys 11 i hi ha m¨¦s d'un mili¨® d'evacuats
El Govern socialista de Michelle Bachelet mant¨¦ tots els seus esfor?os per completar el cadastre dels danys humans i materials causats pel terratr¨¨mol de 8,4 graus en l'escala de Richter que va assotar dimecres a la nit la zona centre-nord de Xile. Les v¨ªctimes mortals s¨®n almenys 11, per¨° no existeix una xifra total de damnificats, i hi ha m¨¦s d'un mili¨® d'evacuats. El sisme, i el posterior tsunami, van provocar grans destrosses en diverses carreteres i localitats de la costa del Pac¨ªfic. No obstant aix¨°, el pa¨ªs sud-americ¨¤ ha resistit b¨¦ el tremolor de m¨¦s intensitat des de principi d'any a tot el m¨®n.
"Encara que vam tenir sort que el tsunami no va ser fort, el dany que ha generat aquest sisme ¨¦s menys del que podria haver estat en un pa¨ªs que no estigui preparat. La resist¨¨ncia de les construccions va ser notable", indica Iv¨¢n Poduje, arquitecte urbanista i professor de la Pontif¨ªcia Universitat Cat¨°lica.
Xile sofreix el 43% dels moviments s¨ªsmics del planeta. El de la nit de dimecres es va sentir en bona part del territori, des d'Arica, al nord, a Puerto Ays¨¦n, al sud, i va generar alarma i el nerviosisme habitual de la poblaci¨®. L'epicentre era a Illapel, uns 200 quil¨°metres al nord de Santiago, a la regi¨® de Coquimbo, la zona on es van produir els danys m¨¦s importants. Prop d'un mili¨® de persones van ser evacuades durant la nit de dimecres i la matinada de dijous de les zones costaneres de tot el pa¨ªs.
Marcelo Lagos, doctor en Ci¨¨ncies i director del Laboratori d'Investigaci¨® de Tsunamis de l'Institut de Geografia de la Universitat Cat¨°lica, explica que aquest sisme presenta semblances amb el del 2010.
"Tots dos s¨®n de subducci¨® i tenen ruptures en fons oce¨¤nic, per la qual cosa generen tsunamis. Per¨° el del 2010 va ser de 8,8 graus, de m¨¦s magnitud, per la qual cosa les ones en aquesta ocasi¨® van tenir menys intensitat. Si el 2010 van arribar a fer uns 27 metres, els primers c¨¤lculs indiquen que aquest tsunami va ser inferior als cinc".
?s inevitable comparar aquest terratr¨¨mol al del 27 de febrer del 2010, en qu¨¨ 156 persones van morir i 25 m¨¦s van desapar¨¨ixer nom¨¦s a causa del tsunami que va afectar les costes de la zona centre-sud de Xile i illes com Juan Fern¨¢ndez. D'inici va ser de m¨¦s pot¨¨ncia, perqu¨¨ encara que a simple vista nom¨¦s els separen quatre d¨¨cimes, Lagos explica que l'energia s'allibera de manera exponencial: "Per exemple, un sisme grau 9 ¨¦s 32 vegades m¨¦s alt a un grau 8", assenyala l'expert.
Per¨°, al marge de la intensitat, existeixen raons hist¨°riques i conjunturals que expliquen la capacitat de resist¨¨ncia de Xile. Michel De L'Herbe, expert en gesti¨® d'emerg¨¨ncies, recorda que es tracta d'un pa¨ªs que ha hagut de conviure amb els terratr¨¨mols des de fa segles i que fins i tot existeixen ciutats que s'han hagut de ressituar a causa de la destrucci¨®. "L'enginyeria, per tant, s'ha focalitzat en les particularitats del pa¨ªs. Xile t¨¦ les normes de construcci¨® resistent als sismes m¨¦s rellevants al m¨®n. Per aix¨°, terratr¨¨mols de gran magnitud produeixen esc¨¤s nivell de dany en mat¨¨ria d'infraestructura".
Cases de tova
Las construccions que s'han vist m¨¦s afectades pel terratr¨¨mol d'Illapel s¨®n les m¨¦s antigues i de tova, comunes en zones rurals i petits poblats. En canvi, a les grans ciutats les estructures com ara cases i edificis tenen normes s¨ªsmiques exigents en constant avaluaci¨®. No passa el mateix amb les carreteres: gaireb¨¦ sempre pateixen danys amb els terratr¨¨mols, cosa que en un pa¨ªs llarg com ¨¦s Xile ¨¦s especialment greu, perqu¨¨ la seva autopista funciona com a columna vertebral. L'arquitecte Poduje tamb¨¦ apunta als deutes en l'ordenament territorial de la vora costanera. "Com que les ciutats van resistir molt b¨¦, l'atenci¨® s'ha centrat a les ¨¤rees afectades pel tsunami i, en aquesta mat¨¨ria, Xile ha avan?at menys. Encara que hi ha informaci¨® sobre les zones amb risc d'inundaci¨®, no s'ha considerat en els plans reguladors".
A difer¨¨ncia del 2010, quan les autoritats van descartar un sisme submar¨ª, l'actual reacci¨® pol¨ªtica del Govern i el funcionament dels organismes d'emerg¨¨ncia tamb¨¦ han col¡¤laborat en el fet que els danys humans i materials siguin pocs per a un sisme de 8,4.
La ciutadania ha apr¨¨s aix¨ª mateix a comportar-se davant aquest tipus de cat¨¤strofes, sobretot per haver viscut terratr¨¨mols de gran magnitud en un curt per¨ªode: 2010, 2014 i el sisme actual. Per a De L'Herbe, no obstant aix¨°, la conducta de la gent no ¨¦s suficient: "Xile ha de ser capa? d'establir pol¨ªtiques p¨²bliques que estableixin programes nacionals d'organitzaci¨® i entrenament comunitari davant emerg¨¨ncies, com passa en pa?sos com el Jap¨® i els Estats Units".
Un pa¨ªs ple de riscos naturals
Per a l'arquitecte i urbanista Iv¨¢n Poduje, Xile ha avan?at molt en la prevenci¨® relativa als sismes, per¨° t¨¦ poc control davant altres riscos naturals. Com que el pa¨ªs t¨¦ una dist¨¤ncia tan curta entre el mar i la serralada de la costa, hi ha perill en ciutats al cim de la muntanya amb assentaments precaris, on resideixen fam¨ªlies d'ingressos baixos, explica. ¡°Tant les allaus del nord com els recents incendis de Valpara¨ªso van mostrar els riscos que representen per a la poblaci¨®, m¨¦s greus, potser, que els d'un tsunami. No existeixen els protocols i la gent queda atrapada, cosa que genera una situaci¨® realment cr¨ªtica¡±. ¡°Una part de l'Estat senzillament no ha fet la seva feina per millorar la seguretat de les nostres ciutats¡±, adverteix l'analista. En el cas de Valpara¨ªso, la ciutat va ser assotada per tres incendis consecutius que es van iniciar al mateix sector, es van propagar cap als mateixos turons i, malgrat tot aix¨°, i als discursos i delegats presidencials, els damnificats han tornat a construir els seus habitatges als mateixos barrancs que van ser destru?ts pel foc.
L'expert en gesti¨® d'emerg¨¨ncies Michel De L¡¯Herbe recorda que Xile est¨¤ exposat a una s¨¨rie de fen¨°mens naturals d'alta perillositat per a la ciutadania: a m¨¦s del fet que un 43% de l'energia s¨ªsmica del m¨®n s'allibera en aquest pa¨ªs, Xile t¨¦ una llarga costa i una de les concentracions de volcans m¨¦s importants de la Terra. Malgrat els desastres que assoten el pa¨ªs sud-americ¨¤ cada cert temps, indica l'expert, ¡°no tenim un programa nacional i estandarditzat per organitzar i entrenar les comunitats. A m¨¦s, l'Oficina Nacional d'Emerg¨¨ncies, q¨¹estionada per la seva acci¨® al terratr¨¨mol del 2010, ha sofert canvis m¨ªnims i mant¨¦ una institucionalitat feble¡±.
De L¡¯Herbe explica que al Congr¨¦s existeix un projecte de llei elaborat per l'Executiu que reempla?a els organismes actuals i que hauria d'aprovar-se el 2016. ¡°La iniciativa proposa una institucionalitat m¨¦s robusta, amb conceptes m¨¦s associats a la realitat dels pa?sos desenvolupats i que incorpora les emerg¨¨ncies com un element fonamental dins de la seguretat p¨²blica¡±, assenyala l'expert. ¡°No obstant aix¨°, quan tens 40 anys d'endarreriment des del punt de vista del model de gesti¨®, potser triguem un o dos governs m¨¦s a aconseguir el m¨²scul i la robustesa necess¨¤ria per establir una institucionalitat amb gesti¨®, comandament i control¡±, conclou.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
