El pitjor president de Catalunya

Artur Mas opta amb intrepidesa al t¨ªtol de pitjor president de la Generalitat contempor¨¤nia, el que m¨¦s ha perjudicat els catalans. I en la hist¨°ria, potser nom¨¦s pugui comparar-se a l'incompetent canonge Pau Claris, que el 1640 va lliurar el pa¨ªs ¨Cindependitzat¨C a la corona francesa, una aventura atrabili¨¤ria que va acabar aviat (el 1652) i malament (es va perdre el Rossell¨® i part de la Cerdanya). Mas ha dividit el pa¨ªs i el condueix a l¡¯abisme. Sense m¨¦s sortida que tornar, afeblit i desacreditat, al punt de partida. Tret que uns altres el rescatin.

No nom¨¦s trenca la ¡°unitat civil del poble catal¨¤¡± (Raimon Obiols) que ha reclamat sempre l'esquerra. Divideix almenys en dos la for?a politicocultural de la naci¨® catalana, en proposar una fugida cap a endavant de tal envergadura que li resulta impossible seduir el conjunt de la ciutadania. O almenys el seu gran corrent central (entorn del 80% de la poblaci¨®), el del catalanisme plural ent¨¨s com el ¡°concepte globalitzador de Catalunya i de tots els homes que hi viuen i hi treballen¡± que va pretendre el seu mentor i padr¨ª (Jordi Pujol, Construir Catalunya, 1979).

El cas estrany ¨¦s que des de fa un bon temps insisteix, no a crear, com aparenta, una nova unitat (en realitat, un front contra diversos no-fronts), sin¨® a trencar la complicitat b¨¤sica que operava des de la Transici¨®. L'expulsi¨® del temple com¨² de les dues grans forces europees ¨Cels democristians d¡¯Uni¨®, gr¨¤cies al xantatge del fet consumat del lligam convergent amb Esquerra; els socialistes del PSC, pel setge amb m¨²ltiples cavallets de Troia¨C ¨¦s la coronaci¨® de tant esfor?. L'obstinaci¨® de Mas ja ha estat coronada per l'¨¨xit. Catalunya, com volia el seu vell aliat Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar est¨¤ trencada. Per aix¨° el seu balan? es troba a anys llum dels de Josep Tarradellas, Jordi Pujol, Pasqual Maragall o Jos¨¦ Montilla. O del de Francesc Maci¨¤. Potser, fins i tot, del de Llu¨ªs Companys, sempre controvertit.

L¡¯obra de govern ¨¦s la m¨¦s n¨ªmia del segle XX i XXI: competeix amb la incompet¨¨ncia de Claris

No nom¨¦s ha reavivat els vells dimonis del centralisme i els recels a la catalanitat en alguns estrats de la societat espanyola. Ha paralitzat ¨Camb el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy¨C el progr¨¦s de l'autonomia, en no reunir ni una sola vegada en el seu segon mandat les comissions mixtes entre Estat i Generalitat; en no influir perqu¨¨ el Govern central compl¨ªs la preceptiva reforma del sistema de finan?ament auton¨°mic; en desistir en la reivindicaci¨® de les 23 reclamacions plantejades a Rajoy fa un any; en no moure ni un sol dit petit per salvar cap de les 10 (d'11) caixes d'estalvis desaparegudes; en transformar sobtadament reivindicacions molt majorit¨¤ries (nou pacte fiscal, celebraci¨® d'un refer¨¨ndum legal) en abrupte desafiament a l¡¯Espanya constitucional.

A fora, el prestigi de la Generalitat ha caigut en picat. Ni un sol l¨ªder internacional la visita, excepte el xen¨°fob dirigent de la (prolepenista) Lega, Roberto Maroni. I quan el seu titular viatja ni tan sols aconsegueix una photo opportunity, no ja amb caps d¡¯Estat sin¨® amb un comissari europeu o amb els seus semblants governadors nord-americans, com ha succe?t amb els de Calif¨°rnia o Nova York.

L'obra de Govern realitzada preludia la qualitat de la que emprendria. La de Mas ¨¦s lamentable. El seu per¨ªode, primer com a conseller en cap i despr¨¦s com a president ve marcat per l¡¯¨¨xtasi m¨¦s gran de la (presumpta) corrupci¨®: saqueig del Palau, conseg¨¹ent embargament de 15 seus de Converg¨¨ncia; comissions del 3%.

La seva obra legislativa ¨¦s n¨ªmia: el 2013 va passar una sola llei al Parlament; el 2014 amb prou feines tres de substancials (transpar¨¨ncia, acci¨® exterior, homof¨°bia). L'execuci¨® dels seus pressupostos (quan els va elaborar, que no el 2013) ha estat deplorable, no va endevinar el resultat de cap ingr¨¦s extraordinari i es va enfangar en les principals privatitzacions (Aig¨¹es Ter-Llobregat).

Nom¨¦s va encertar en la intenci¨® d'un decret, el de la pobresa energ¨¨tica, que ajornava el tall de subministrament de l'hivern a la primavera als pobres de solemnitat. En intenci¨®, perqu¨¨ l'abast de l'alleujament (endarrerir una estaci¨® el desastre) va ser mesqu¨ª i el nombre d'agraciats, miserable: amb prou feines va beneficiar 895 fam¨ªlies, mentre que a Barcelona ¨Camb el seu digne coreligionari Xavier Trias al capdavant¨C va ajudar en aquest aspecte 3.100 fam¨ªlies (2014) i el conjunt de municipis, C¨¤rites i Creu Roja, 48.000. Per¨° va tenir la sort que el Govern central fos encara m¨¦s tal¨°s i ho impugn¨¦s davant el Constitucional, cosa que va consagrar Mas en l'asfixiant propaganda oficial com a gran Esp¨¤rtac dels exclosos.

Catalunya encap?ala la p¨¨rdua de poder adquisitiu per culpa del proteccionisme de ¡®botiguer¡¯

On Mas va ser prec¨ªs i implacable va ser en la pol¨ªtica de retallades socials, que ara les seves ajudant de camp progres de la llista (Ra¨²l Romeva, Muriel Casals, Toni Com¨ªn, Llu¨ªs Llach...) tracten de disfressar amb promeses indemostrables. Catalunya ¨¦s la dotzena comunitat en despesa educativa i la catorzena en sanit¨¤ria (dades del 2013).

En educaci¨® va reduir del 2011 al 2015 en 1.500 el nombre de docents i en un 21% els recursos per alumne.

En sanitat va contreure un 15,2% la despesa per capita els dos primers anys, va tancar un miler de llits, va clausurar quir¨°fans i va expulsar en cinc anys 5.560 professionals de l¡¯Institut Catal¨¤ de la Salut. I nom¨¦s a Catalunya els hospitals privats (146) gaireb¨¦ tripliquen als p¨²blics (65): a la resta d¡¯Espanya hi ha 309 privats per 345 p¨²blics.

Les prestacions per depend¨¨ncia, ja redu?des per Rajoy, han estat rebaixades per Mas en la quota auton¨°mica fins a un 11% durant l'¨²ltim trienni.

I encara que l'ocupaci¨® repunta (170.000 ocupats m¨¦s, per¨° el 88% temporals) gr¨¤cies als baixos tipus d'inter¨¨s del BCE, l'euro barat i la caiguda del preu del petroli, la contribuci¨® de el Govern aut¨°nom ha estat est¨¨ril, en les seves (limitades) compet¨¨ncies. El Servei d¡¯Ocupaci¨® de Catalunya ha estat del tot inefica?: delmada la seva plantilla en un 31% des del 2010, nom¨¦s va cobrir un 29,5% de les ofertes de feina el 2014.

Viuen els catalans millor que a l'inici del 2011, quan el primer Govern de Mas va comen?ar a gestionar-los? Viuen pitjor, i no nom¨¦s per les retallades. El poder adquisitiu s'ha desplomat: un 9%, contra un 3,2% a Madrid, i un 6,2% en la mitjana auton¨°mica, segons l'informe Monitor-Adecco. Per¨°, atenci¨®, no nom¨¦s perqu¨¨ la Catalunya nacionalista hagi encap?alat la caiguda del salari mitj¨¤ (al cap i a la fi, dependent del mercat laboral), sin¨® sobretot pel seu lideratge en l'augment de preus... a causa, sobretot, del retroc¨¦s en la liberalitzaci¨® comercial, les multes als establiments que obren en diumenge i altres mesures retr¨°grades de refor? de la protecci¨® al botiguerisme camforat.

Si aquestes plagues haguessin servit per millorar les finances p¨²bliques de la Generalitat, tindrien atenuant. Per¨° no ha estat el cas. El deute de la Generalitat va arribar (a final del 2014) a 64.465 milions d'euros, gaireb¨¦ el doble dels 35.616 que va rebre de l'injuriat tripartit d'esquerres a final del 2010. L'endeutament brut anual ¨¦s de 7.187 milions, m¨¦s del doble dels 3.528 heretats per Mas de Jos¨¦ Montilla. El net (despr¨¦s de ponderar els anys de recessi¨®, similars; i els costos dels tipus d'inter¨¨s, decreixents) amb prou feines variar¨¤ el biaix.

Amb aquest president, doncs, Catalunya no ha fet m¨¦s que dilapidar el temps.