Reivindicaci¨® del maragallisme
L'autor, cap de Gabinet de Pasqual Maragall a l'alcaldia de Barcelona, critica l'apropiaci¨® que han fet ERC i els exsocialistes de Mes de la seva her¨¨ncia
?s aclaparadora la insist¨¨ncia d'alguns socialistes que van abandonar el PSC, i especialment dels integrats a Mes, a reclamar una suposada i incerta titularitat sobre l'her¨¨ncia maragallista. ERC, el partit que va enfonsar el Govern de Maragall a la Generalitat, va iniciar fa mesos aquest intent d'apropiaci¨® indeguda i ara els qui s'han incorporat a la seva obedi¨¨ncia des del socialisme expressen un gran inter¨¨s a fer m¨¨rits davant del seu nou patr¨®. I ho van fer ni m¨¦s ni menys que al Pati Llimona, espai de gran significaci¨® municipal. En realitat, per als qui vam tenir l'oportunitat i el privilegi de treballar en el projecte de Pasqual Maragall, aquesta obsessi¨® a citar el nom del gran alcalde de Barcelona i d'atribuir-se el seu llegat ¨¦s, abans de tot, indignant. ?s tamb¨¦ penosa des d'una perspectiva ¨¨tica per l'aprofitament de la refer¨¨ncia d'una persona greument malalta i que ha abandonat la vida p¨²blica.
Sembla com si, conscients de la gravetat de passar a militar en el nacionalisme radical, els nous sobiranistes busquessin amb ¨¤nsia una coartada que justifiqu¨¦s o com a m¨ªnim desdibuix¨¦s la realitat no gaire est¨¨tica d'un canvi de fidelitat tan extrem. Per¨° ¨¦s comprensible, potser, que dissimular la validaci¨® de la corrupci¨® i el mal govern que suposa un suport tan expl¨ªcit a la plataforma de Romeva exigeixi gesticulaci¨® i sobreactuaci¨®. La maniobra dels nous sobiranistes resulta encara m¨¦s inquietant pel que suposa de suport de gent culta i experimentada a un dels aspectes m¨¦s deplorables del moviment nacionalista, que ¨¦s el seu esfor? per dominar i retor?ar el llenguatge pol¨ªtic, una obsessi¨® de les opcions pol¨ªtiques que aspiren a un control total de l'escenari. Igual que s'ha fet entrar amb cal?ador el concepte unionista, l'eufemisme del sobiranisme, l'inexistent dret a decidir o l'ox¨ªmoron de les eleccions plebiscit¨¤ries, observem ara un trist intent de canvi de significaci¨® del maragallisme.
El m¨®n nacionalista reacciona amb una acritud molt disciplinada quan s'apunten refer¨¨ncies hist¨°riques inc¨°modes, per¨° la veritat ¨¦s que l'obsessi¨® pel control del llenguatge convida a repassar Orwell, Lakoff o Klemperer. Encara que ¨¦s cansat haver de tornar sobre l'assumpte, la insist¨¨ncia en la manipulaci¨® no deixa una altra alternativa. S'imposa deixar ben clar que el grup adherit a la plataforma secessionista que lidera Romeva no representa el projecte maragallista, sin¨® m¨¦s aviat la seva negaci¨®. I que la candidatura en q¨¹esti¨®, tant en el seu component dominant, que ¨¦s ERC, com en la part de Converg¨¨ncia, suposa una proposta sideralment allunyada dels qui es podrien definir com a principis del pensament i la pr¨¤ctica de Maragall.
Plantejar¨¦ aqu¨ª alguns aspectes significatius de la pol¨ªtica de Maragall. Per comen?ar pel m¨¦s obvi i visible, el de Maragall mai va ser un projecte populista, una deriva que ¨¦s en els mateixos gens de la plataforma Romeva. La proposta de Maragall ha estat sempre una proposta urbana. Les seves refer¨¨ncies rurals ¨Cmolt destacables¨C?han estat sempre focalitzades en una interpretaci¨® culta, ¨¨tica i est¨¨tica o liter¨¤ria de les relacions entre la ciutat i el conjunt de les comarques. Per entendre'ns, una interpretaci¨® elaborada i urbana com es posa de manifest en la seva estima pel Maragall de L'Oda a Barcelona o el Verdaguer del Canig¨®, i tamb¨¦ en l'extensi¨® dels Jocs Ol¨ªmpics a les subseus o en l'apel¡¤laci¨® a la instituci¨® del carreratge, als carrers de Barcelona, ¨¦s a dir, a la projecci¨® de la ciutat sobre el territori¡ Als ant¨ªpodes, per tant, de l'esperit instrumental de la ¡°marxa sobre Barcelona¡± que inspira l'actuaci¨® del pol independentista. ?s una perspectiva que xoca frontalment amb l'esperit i la pr¨¤ctica tan lamentable de l'ocupaci¨® partidista de l'espai urb¨¤ i institucional o b¨¦ la pressi¨® social sobre els ciutadans que es practica sistem¨¤ticament en l'¨¤mbit no urb¨¤ de Catalunya. Un altre dels tra?os m¨¦s destacables del maragallisme ¨¦s la seva inclinaci¨® institucional i, per descomptat, el seu sentit d'Estat. Per no dir de la urbanitat i el civisme. Alguna cosa que per cert ha desaparegut de la Catalunya oficial.
El maragallisme no va ser mai una opci¨® nacionalista. Va oposar en la teoria i en la pr¨¤ctica la llibertat de les ciutats enfront de les banderes i les fronteres. Va ser cooperaci¨® entre institucions i una proposta radicalment metropolitana, alguna cosa que ¨¦s impossible trobar en l'imaginari i en el projecte nacionalista. I, el m¨¦s destacable, en un moment d'explosi¨® de la corrupci¨®, el maragallisme ha quedat com una refer¨¨ncia de bon govern i de bona administraci¨®, nom¨¦s aombrada per la deriva de desordre i radicalisme que Esquerra va desencadenar amb la seva pres¨¨ncia al govern de la Generalitat.
Xavier Roig va ser cap de Gabinet de l'alcalde Maragall.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.