Els fiascos del ¡®Made in Germany¡¯
El frau de Volkswagen se suma a altres esc¨¤ndols de la banca i la ind¨²stria alemanya que en minen la credibilitat empresarial
La venerada imatge que t¨¦ Alemanya de ser un pa¨ªs eficient i puntual, en qu¨¨ l'emblem¨¤tic segell d'exportaci¨® "Made in Germany" ¨¦s acceptat a tot el planeta com a garantia de qualitat, va patir un cop dur el cap de setmana passat a causa d'una saga digna d'una pel¡¤l¨ªcula de dolents que es creuen molt astuts. Volkswagen, una de les joies m¨¦s preuades de la gran ind¨²stria alemanya i que d¨®na feina directa a unes 600.000 persones a tot el m¨®n, es va veure obligat a admetre que havia enganyat les autoritats mediambientals nord-americanes perqu¨¨ havia instal¡¤lat un refinat programa que li permetia trucar les emissions de gasos t¨°xics en diversos models amb motors di¨¨sel.
L'esc¨¤ndol, de conseq¨¹¨¨ncies encara per definir, ja va costar el c¨¤rrec al president de la junta executiva del grup, el venerat Martin Winterkorn, i amena?a de deixar sense feina diversos altres alts executius. Pitjor encara, l'engany va deixar al descobert que a la planta noble del consorci, que t¨¦ la seva seu a Wolfsburg, es van aprovar estrat¨¨gies amb l'objectiu de violar les reglamentacions europees i les r¨ªgides lleis mediambientals dels Estats Units, mesures fraudulentes per facilitar la venda d'aquests autom¨°bils en un mercat poc inclinat als motors di¨¨sel.
El preu que haur¨¤ de pagar Volkswagen per l'engany encara no se sap, per¨° l'esc¨¤ndol va reviure un aspecte poc conegut de la primera pot¨¨ncia econ¨°mica d'Europa.?Alemanya ¨¦s un pa¨ªs corrupte i els executius formen una fam¨ªlia sense escr¨²pols on impera el lucre per sobre de l'honestedat? L'interrogant no ¨¦s gratu?t i aquest aspecte poc conegut del pa¨ªs ha merescut en el passat diverses portades dels mitjans m¨¦s importants, quan es van fer ress¨°, o van descobrir, diversos esc¨¤ndols de corrupci¨® protagonitzats per marques tan emblem¨¤tiques com Siemens, per bancs com el Deutsche Bank i el Commerzbank i tamb¨¦ per les fam¨ªlies pol¨ªtiques i els sindicats.
El 1982, el pa¨ªs es va quedar sense al¨¨ quan la revista Der Spiegel va descobrir que Friedrich Karl Flick, amo de l'imperi privat m¨¦s gran del pa¨ªs, havia repartit desenes de milions de marcs entre els quatre partits pol¨ªtics que tenien representaci¨® al Bundestag, el SPD, la CDU, la CSU de Baviera i el petit partit Liberal (FDP), per obtenir una exempci¨® fiscal per a la venda d'un paquet d'accions de Daimler Benz, valorat en 2.000 milions de marcs. ¡°No puc recordar res sobre aquell esdeveniment¡±, va dir Helmut Kohl davant una comissi¨® parlament¨¤ria que el va interrogar el 1984, una declaraci¨® que el va convertir en el protagonista de la primera ¡®apagada¡¯ de la pol¨ªtica alemanya. El seu partit, la CDU, havia rebut m¨¦s de 16 milions de marcs.
Casos sonats
Siemens. El 2008, l'empresa Siemens va haver de pagar una multa d'uns 1.000 milions de d¨°lars per m¨¦s de 400 casos de pagaments de suborns a tot el m¨®n.
MAN. El fabricant de vehicles, filial de Volkswagen, va pagar el 2007 una multa de 150 milions d'euros per pagar suborns a Europa, ?frica i ?sia per vendre camions i autobusos.
Deutsche Bank. El banc va ser multat aquest any amb 2.500 milions de d¨°lars per manipular els tipus d'inter¨¨s que s'apliquen als pr¨¦stecs entre bancs.
Commerzbank. L'entitat va pagar 1.450 milions de d¨°lars per transaccions amb pa?sos sota embargament.
La gran ind¨²stria alemanya es va beneficiar fins al 1998 d'un interessat buit legal que li va permetre pagar suborns a mig planeta i desgravar d'impostos els diners utilitzats per obtenir contractes. Aquest sistema va permetre a Siemens, una altra joia de la gran ind¨²stria germana, expandir-se amb rapidesa pels mercats en vies de desenvolupament. A Espanya, l'empresa va pagar comissions milion¨¤ries i va acabar creant una ¡°caixa negra¡± per seguir pagant suborns despr¨¦s que el Govern alemany prengu¨¦s mesures per frenar aquestes pr¨¤ctiques.
El 2008, l'empresa Siemens va haver de pagar una multa d'uns 1.000 milions de d¨°lars despr¨¦s d'haver estat considerada culpable d'haver com¨¨s m¨¦s de 400 casos de suborn amb gaireb¨¦ tothom. Un any m¨¦s tard una altra empresa alemanya, el fabricant de vehicles pesats MAN, actualment filial de Volkswagen, va ser condemnada a pagar una multa de 150 milions d'euros despr¨¦s de demostrar-se als tribunals que havia pagat suborns a Europa, ?frica i ?sia per vendre camions i autobusos.
La gran banca tampoc ¨¦s aliena a la s¨ªndrome de la corrupci¨® a Alemanya. Al juny passat, els dos presidents del Deutsche Bank, la principal instituci¨® financera, es van veure obligats a renunciar despr¨¦s de suportar una allau de cr¨ªtiques per un pecat com¨¨s per la instituci¨®. El banc havia sofert una important derrota legal davant els supervisors dels Estats Units i la Gran Bretanya que el van obligar a pagar una multa de 2.500 milions de d¨°lars per haver manipulat durant quatre anys el preu del l¨ªbor, l'eur¨ªbor i el t¨ªbor, els tipus d'inter¨¨s que s'apliquen a Europa als pr¨¦stecs entre bancs.
Un mes abans, el Commerzbank havia acceptat pagar una multa de 1.450 milions de d¨°lars a les autoritats nord-americanes, despr¨¦s de recon¨¨ixer que havia realitzat operacions comercials amb dos pa?sos embargats, l'Iran i el Sudan. La picardia alemanya no ¨¦s nova i diversos experts creuen que l'afici¨® pel suborn, l'engany i els paranys va n¨¦ixer el 1949, quan a l'acabat de crear Bundestag s'havia de votar la capital provisional del pa¨ªs ¡ªBonn o Frankfurt¡ª. Diversos parlamentaris van rebre la suma de 20.000 marcs per inclinar la decisi¨® a favor de Bonn, la ciutat triada per Konrad Adenauer.
La corrupci¨® empresarial a Alemanya tamb¨¦ va posar fi a la reeixida carrera pol¨ªtica de diversos importants dirigents alemanys i un dels m¨¦s importants l¨ªders sindicals del pa¨ªs. El 1983, el ministre president de l'Estat lliure de Baviera, Max Streibl, es va veure obligat a renunciar quan va admetre que tenia molts amics al m¨®n (la paraula ¡°amics¡± la va pronunciar en espanyol). Un dels amics era Burkhardt Grob, un ric empresari que l'havia convidat a passar unes espl¨¨ndides vacances al Brasil. Com a agra?ment, el pol¨ªtic bavar¨¨s va autoritzar diversos enc¨¤rrecs multimilionaris per a l'empresari ¡°amic¡±.
Aquell mateix any li va tocar el torn a Franz Steink¨¹hler, el llavors president de sindicat IG Metall, el m¨¦s gran i ric del m¨®n. El sindicalista i militant del SPD va utilitzar informaci¨® privilegiada per especular a la Borsa de Frankfurt. Gr¨¤cies a la seva condici¨® de membre del Consell de Vigil¨¤ncia de Daimler Benz, Steink¨¹hler es va assabentar amb diversos dies d'anticipaci¨® de la fusi¨® de Mercedes AG Holding amb Mercedes Benz i va comprar accions per valor d'un mili¨® de marcs que li va deixar un suc¨®s guany, per¨° li va costar el c¨¤rrec.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.