Les deu claus de la campanya per anar a votar

A?la campanya de les eleccions catalanes no tot han estat balls o bromes als m¨ªtings. Tamb¨¦ hi ha hagut arguments encreuats i debats sobre deu temes que seran clau per al votant catal¨¤. La independ¨¨ncia ha monopolitzat pr¨¤cticament totes les discussions. Els esfor?os del president de la Generalitat, Artur Mas, per configurar el car¨¤cter plebiscitari de les eleccions de dem¨¤ han rebut l'ajuda de la bateria de respostes a la secessi¨® que han arribat des del Govern espanyol, la banca, les empreses els mandataris internacionals, i fins i tot el futbol.

La independ¨¨ncia. La secessi¨® de Catalunya ha centrat la campanya. Junts pel S¨ª ha buscat l'¨¨pica, comen?ant per lemes com "el vot de la teva vida", que intenta recalcar que els comicis d'aquest diumenge s¨®n una ocasi¨® hist¨°rica per aconseguir la independ¨¨ncia. La CUP ha combinat la defensa de la secessi¨® amb un discurs anticapitalista. A l'altra banda s'han situat Ciutadans i el PP, que sense parlar expl¨ªcitament de plebiscit, han tractat aquests comicis com una mica m¨¦s que unes auton¨°miques. Al mig, Catalunya S¨ª que es Pot, Uni¨®, i en menor mesura el PSC, que criden a aparcar el debat secessionista per centrar-se en les pol¨ªtiques socials i econ¨°miques.

La corrupci¨®. La corrupci¨® va entrar en campanya dues setmanes abans que arrenquessin les caravanes electorals, quan la Gu¨¤rdia Civil va entrar a la seu de Converg¨¨ncia per investigar presumptes comissions del 3% en obra p¨²blica. Junts pel S¨ª, que el mateix dia presentava la seva llista, va denunciar que es tractava d'un intent d'influir en els comicis. Per a la resta, la prova que hi ha gat amagat amb Artur Mas. L'actual president s'ha deslliurat de respondre sobre els casos de corrupci¨® en els debats ¡ªles seus embargades pel cas Palau, els esc¨¤ndols dels Pujol¡ª?ja que el primer lloc de la seva llista ¨¦s per a Ra¨¹l Romeva, tot i que Mas sigui l'escollit per aspirar a la presid¨¨ncia.

La banca. Les entitats banc¨¤ries van entrar a la campanya amb un comunicat en qu¨¨?alertaven de les conseq¨¹¨¨ncies de la secessi¨®, incl¨°s el risc d'abandonar Catalunya en cas d'independ¨¨ncia. Els partits secessionistes es van enfervorir i van basar el seu discurs a desprestigiar les entitats per la crisi. La resta ho va veure com una evid¨¨ncia dels riscos de la independ¨¨ncia, excepte Catalunya S¨ª que es Pot, que va demanar als bancs que no es fiquessin en els comicis.

El corralito. Als advertiments de la banca s'hi va sumar el governador del Banc d'Espanya, Luis Mar¨ªa Linde, que va avisar del risc d'un corralito a Catalunya amb la hipot¨¨tica independ¨¨ncia. Un argument de campanya del PP que segons Mas era "impossible" que s'arrib¨¦s a produir. El mateix Linde va admetre, dies m¨¦s tard, que es tractava d'una possibilitat "altament improbable".

Las pensions.?Una Catalunya independent podria pagar les pensions? Com en tot, opinions enfrontades: els independentistes defensen que s¨ª, i la resta que no. A la campanya, m¨¦s enll¨¤ de ser un arma electoral llanc¨ªvola (el PP feia servir dades dels dos ¨²ltims anys per dir que hi hauria d¨¨ficit en les pensions, i Junts pel S¨ª repassava les xifres d'una d¨¨cada per sostenir que hi hauria super¨¤vit) ha provocat una guerra de cartes als jubilats amb les dues tesis.

La Uni¨® Europea. La pres¨¨ncia o no de Catalunya a la Uni¨® Europea ¨¦s un aspecte clau en el debat secessionista, perqu¨¨ els sondejos mostren que el vot favorable a la independ¨¨ncia descendiria en cas d'exclusi¨® comunit¨¤ria. La discussi¨® ha estat constant en aquesta campanya, amb un punt ¨¤lgid: el cara a cara entre el ministre d'Afers Exteriors, Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa-Margallo, i el l¨ªder d'ERC, Oriol Junqueras. El Govern espanyol ha tingut el suport de nombrosos pronunciaments internacionals contra la secessi¨®, com el del premier brit¨¤nic David Cameron, la cancellera Angela Merkel o el president dels Estats Units, Barack Obama.

La nacionalitat. El debat sobre la nacionalitat espanyola en una Catalunya independent va entrar en campanya de forma sorprenent, quan Mariano Rajoy va tenir molts dubtes a la r¨¤dio sobre qu¨¨ deia la Constituci¨® sobre aquest tema. Un dels arguments de Junts pel S¨ª ¨¦s que els catalans podran seguir a la UE perqu¨¨ la nacionalitat espanyola els d¨®na, autom¨¤ticament, la ciutadania comunit¨¤ria. Els dubtes de Rajoy han servit d'arma en campanya, fins al punt que l'entrevista radiof¨°nica es va convertir en anunci electoral de la llista de Mas.

Les pol¨ªtiques socials. Amb el debat centrat en la independ¨¨ncia, les pol¨ªtiques socials han brillat per la seva abs¨¨ncia en els discursos d'alguns partits. D'altres, com Catalunya S¨ª que es Pot o el PSC, les han convertit en eix de la seva campanya. La figura de Mas era una altra vegada l'objectiu dels atacs: els partits denunciaven que si guanya Junts pel S¨ª ¡ªcom pronostiquen els sondejos¡ª Mas tornar¨¤ a ser el president, despr¨¦s de quatre anys de mandat caracteritzats per les retallades i les privatitzacions.

La mobilitzaci¨®. Tots els partits donen per fet que la participaci¨® pujar¨¤ en aquests comicis. Els partits independentistes tenen a l'electorat molt mobilitzat, i m¨¦s despr¨¦s de la multitudin¨¤ria Diada de l'11 de setembre, amb una marxa multitudin¨¤ria per quart any consecutiu. La resta crida a una participaci¨® massiva per frenar la secessi¨® a les urnes.?

Les eleccions generals. Les eleccions de desembre tamb¨¦ han influ?t en la campanya, amb els l¨ªders del PP, PSOE, Ciutadans i Podem bolcats a fer campanya per als seus candidats a Catalunya, i de passada comen?ar a sembrar per als seg¨¹ents comicis. Artur Mas va ironitzar sobre la seva pres¨¨ncia parlant de la mateixa manera que es caricaturitza els indis americans: "Grandes jefes venir a la reserva catalana a decir ind¨ªgenas qu¨¦ conviene votar". Pablo Iglesias, l¨ªder de Podem, li va respondre de la mateixa manera: "Coleta morada no entender peque?o Pujol solo hablar bandera i no barracones."