Una fundaci¨® de CDC va maquillar els seus comptes per finan?ar el partit

La segona fundaci¨® de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya, F¨°rum Barcelona, va rebre un total de 3,68 milions d'euros d'empreses privades entre 2007 i 2013, dels quals 2,2 milions van ser canalitzats cap al partit i la seva fundaci¨® oficial, CatDem, investigats per la Fiscalia Anticorrupci¨® pel cobrament de comissions il¡¤legals a canvi d'obra p¨²blica. Malgrat que la missi¨® de FFB era ser ¡°un espai obert de participaci¨® al servei de la societat civil¡± amb l'¡°objectiu d'analitzar problemes urbans¡±, va dedicar a aix¨° una m¨ªnima part dels seus recursos entre 2007 i 2013. En els seus comptes, no obstant aix¨°, assegura que va destinar a finalitats fundacionals el 80% dels ingressos en incloure en aquesta partida les ajudes a CatDem i feines pagades al partit que el Tribunal de Comptes considera que no estan acreditades.

Els comptes dipositats al Protectorat de Fundacions de la Generalitat mostren que F¨°rum Barcelona va aconseguir atreure molts donants malgrat la seva escassa activitat p¨²blica. Els ingressos per aquest concepte ascendien entre 384.000 i 735.000 euros anuals. El 2014, l'entitat va ser liquidada i les seves activitats integrades a CatDem despr¨¦s de registrar l'any anterior una notable caiguda en els seus ingressos. Fins llavors, les donacions suposaven el 95% dels recursos anuals de FFB.

Encara que la llista de donants a FFB no consta en els seus comptes, aquests s¨ª que recullen un conveni amb l'empresa de joc Cirsa Gaming Corporation ¡ª100.000 euros a l'any el 2011 i 2012¡ª i un altre amb la Fundaci¨® ACS (60.000 euros el 2011). Les investigacions del cas Teyco han revelat que aquesta constructora va abonar 50.000 euros a l'entitat el 2009.

Les tres empreses tamb¨¦ figuren a la llista de donants de la fundaci¨® CatDem, feta p¨²blica per EL PA?S el passat 14 de setembre. En els set anys que FFB va rebre 3,7 milions en donacions, la fundaci¨® oficial de CDC va ingressar exactament el doble, 7,4 milions. D'aquests, 300.000 li van arribar des de Cirsa, 285.720 de Teyco i 210.000 des de la Fundaci¨® ACS.

La major part dels diners rebuts per FFB van acabar a les arques del partit ¡ª1,36 milions segons el Tribunal de Comptes¡ª i de la fundaci¨® CatDem, 838.000 euros. De la resta dels diners, 819.000 euros van servir per pagar personal i 1,18 milions per altres conceptes.

Enfront de la magnitud d'aquestes xifres, l'activitat p¨²blica de F¨°rum Barcelona va ser m¨ªnima. La mem¨°ria de 2008, per exemple, amb prou feines recull una confer¨¨ncia i una entrevista feta pel llavors candidat del partit a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias; l'organitzaci¨® d'una Jornada Municipal a la seu de CDC; la presentaci¨® d'un llibre; i quatre taules rodones, la majoria dels ponents de la qual eren dirigents del partit. Els comptes reflecteixen que la suma dedicada a aquests esdeveniments era m¨ªnima, amb prou feines uns milers d'euros a l'any. El gruix de les despeses de la fundaci¨® ¡ªel 60% a l'any de mitjana i fins al 87% el 2007¡ª l'acaparen dues partides: les ¡°ajudes¡± a la CatDem i ¡°els serveis professionals¡± contractats fora de la fundaci¨®, en la seva majoria a CDC.

La llei obliga les fundacions a dedicar almenys el 70% dels ingressos a les seves finalitats fundacionals. Segons les activitats de FFB recollides a la mem¨°ria, l'entitat no va arribar ni de lluny a aquest percentatge cap any. No obstant aix¨°, l'entitat va aconseguir maquillar aquest fet en imputar a finalitats fundacionals les ajudes donades a CatDem i els pagaments fets al partit. No hi ha, tanmateix, cap evid¨¨ncia que els diners pagats a CDC i a CatDem tinguin relaci¨® amb les finalitats fundacionals de FFB.

Aquests, segons les mem¨°ries, eren ¡°promoure la participaci¨® democr¨¤tica dels ciutadans i els mecanismes de resoluci¨® de problemes urbans¡±, aix¨ª com ¡°impulsar mecanismes d'informaci¨® al ciutad¨¤¡±. Per a aix¨°, FFB podia ¡°prestar serveis a tercers¡± i ¡°arribar a acords¡± amb altres entitats¡±.

Un portaveu de CDC assegura que ¡°tots els pagaments estan justificats per serveis prestats a F¨°rum Barcelona por Converg¨¨ncia i la CatDem, i coincideixen amb les finalitats de la fundaci¨®¡±. Aquest portaveu admet que l'activitat p¨²blica de FFB era escassa, per¨° defensa: ¡°La fundaci¨® feia moltes altres coses que no tenen per qu¨¨ ser p¨²bliques. Va encarregar informes i tasques d'estrat¨¨gia que, si vols que siguin bons, cal pagar-los, els faci el partit, CatDem o qui sigui. L'intensa feina feta va ser el que va permetre a Xavier Trias aconseguir l'alcaldia de Barcelona¡±.

L'exist¨¨ncia de les feines esmentades per aquest portaveu, no obstant aix¨°, ha estat q¨¹estionada pel Tribunal de Comptes, que en els seus informes de fiscalitzaci¨® de 2007 a 2013 sost¨¦ que la documentaci¨® aportada ¨¦s ¡°insuficient per acreditar els serveis realment prestats¡±. El Tribunal de Comptes repeteix aquest comentari sobre els pagaments a CDC des de la seva altra fundaci¨®, la CatDem. Les investigacions del cas Palau van revelar que les?suposades feines fetes pel partit eren fict¨ªcies i que van servir per donar cobertura comptable al que en realitat era un transvasament irregular de fons.

Els comptes de FFB tamb¨¦ contradiuen el portaveu de CDC en aquest extrem. Els pagaments d'aquesta fundaci¨® a CatDem es recullen sempre a l'ep¨ªgraf d'¡°ajudes¡± i en cap cas consta que estiguin relacionats amb cap feina o servei.

Fins i tot si CDC aconsegu¨ªs demostrar davant els fiscalitzadors ¡ªcosa que no ha fet¡ª l'exist¨¨ncia d'aquestes feines per justificar els pagaments, la situaci¨® no deixa de ser paradoxal ja que, segons la versi¨® del seu portaveu, CDC va aconseguir cobrar 1,3 milions de la seva fundaci¨® per fer unes tasques que, en ¨²ltim terme, eren per al mateix partit. En aquest cas, per a la candidatura de Xavier Trias a l'alcaldia de Barcelona.

Investigacion@elpais.es