El Bar?a, un club de cine

Als cinemes mexicans i sud-americans la pel¡¤l¨ªcula Bar?a Dreams, dirigida per Jordi Llompart (Barcelona, 1962) i coprodu?da pel pilot de MotoGP Jorge Lorenzo, ja saben de qu¨¨ va: ¨¦s la hist¨°ria d'un club diferent, resultat d'un projecte de qui va ser durant 13 anys presentador del Telenot¨ªcies de TV3, que per raons vitals va decidir un dia dedicar-se a rodar pel¡¤l¨ªcules. Un film que s'estrenar¨¤ el pr¨°xim dia 9 a 16 sales de cinema de tot Espanya amb la intenci¨® de transcendir com a ¡°la gran pel¡¤l¨ªcula del Bar?a¡±.

¡°El gran repte del documental ha estat superar les dificultats per arribar als jugadors i aconseguir drets d'imatge; tot un laberint¡±, recorda el director, que va tenir com a principal idea ¡°documentar la singularitat del club, descriure la c¨¤rrega emocional i justificar per qu¨¨ el Bar?a ¨¦s m¨¦s que un club i donar sentit a la frase per als que van n¨¦ixer lluny de Catalunya i no l'han mamat¡±. Basant-se en la selecci¨® de m¨¦s de dues mil imatges de proced¨¨ncia molt diversa, tractades algunes per l'artista Pep Bou (referent en espectacles amb bombolles de sab¨®), amb la idea de crear met¨¤fores visuals que han ajudat a deformar escenes amb la voluntat simb¨°lica de demostrar ¡°que la fama ¨¦s ef¨ªmera, que en la hist¨°ria del Bar?a tot passa a una velocitat trepidant, i que personatges que en moments puntuals ho han estat tot, passen a ser oblidats en un segon¡±.

S¡¯estrenar¨¤ el pr¨°xim dia 9 a 16 cinemes de tot Espanya amb la intenci¨® de transcendir com ¡°la gran pel¡¤l¨ªcula del Bar?a¡±

El treball de Llompart est¨¤ fonamentat en les entrevistes amb els qui han protagonitzat les hist¨°ries del club, fins on ha estat possible. Parla Lineker i Messi i ho fan Sadurn¨ª, Olivella, Alexanko, Bakero, Piqu¨¦ o Iniesta, a m¨¦s de periodistes i d'historiadors. Volunt¨¤riament va rebutjar veus de la societat civil, d'expresidents i de tots els que ¡°poguessin intoxicar la idea. Vol¨ªem un retrat des de dins per¨° que no caduqui ni sigui tergiversat per opinions politicoesportives conjunturals. Hem parlat del sentiment i sobretot del joc¡±, sost¨¦. Reconeix que a la filmaci¨® hi falta una entrevista: ¡°Hi falta Guardiola, no hi va voler sortir¡±, lamenta l'autor, que afegeix: ¡°Va acceptar atendre'ns, vam parlar i ens va explicar la seva idea. En aquell moment, li pesaven encara certes coses del seu pas pel club que no estaven cicatritzades¡±.

Qui s¨ª que hi apareix ¨¦s Messi. ¡°Ens va sorprendre i sorprendr¨¤¡±, avisa Llompart: ¡°T¨¦ molt m¨¦s discurs interior del que projecta, potser per timidesa¡±. I explica: ¡°D'ell vam gravar imatges en alta velocitat, en c¨¤mera lenta perqu¨¨ ens entengu¨¦ssim, i l'¨²nic jugador que superava la velocitat de c¨¤mera era Messi, el perd¨ªem en l'enquadrament¡±.

Al final, l'autor presumeix d'haver aconseguit condensar 115 anys d'hist¨°ria en poc menys de dues hores, una filigrana narrativa. ¡°Ens hem deixat coses, segur¡±, diu abans de mostrar-se orgull¨®s. ¡°La pel¡¤l¨ªcula ve a cobrir un buit en la hist¨°ria del club: de fet, nom¨¦s n'hi havia una, realitzada amb motiu del 75¨¨ aniversari, que va passar sense pena ni gl¨°ria, perqu¨¨ es va exhibir gaireb¨¦ clandestinament. Hem aprofitat algunes imatges d'aquella, per¨° crec que la nostra ¨¦s, per in¨¨dita, la gran pel¡¤l¨ªcula del Bar?a: senzillament no n'hi ha una altra¡±, assenyala. I aclareix. ¡°No s¨®n mem¨°ries esportives, un simple relat de gols. Hem tractat de dotar-la d'una gran c¨¤rrega d'interrelaci¨® amb la societat perqu¨¨ el Bar?a transcendeix els gols, no pots obviar el que passa fora del camp quan parles d'aquest club. ?s un referent social i aquesta pel¡¤l¨ªcula tracta de documentar-lo¡±.?