¡°Qui no vulgui dialogar no pot comen?ar la nova etapa pol¨ªtica¡±

Albert Rivera (Barcelona, 1979), el candidat de Ciutadans a la presid¨¨ncia del Govern d'Espanya, parla durant hores sobre la seva estrat¨¨gia per a les generals i el seu programa reformista. Gesticula mentre diagnostica les causes de la fi del bipartidisme.

Pregunta. Despr¨¦s de l'¨¨xit electoral a Catalunya, on In¨¦s Arrimadas va aconseguir 25 diputats, com afronta les generals?

Resposta. Ens plantegem unes generals per intentar canviar Espanya i fer un salt qualitatiu en aquest pa¨ªs, perqu¨¨ el que ha passat a Catalunya t¨¦ molt a veure amb les coses que no funcionen a Espanya. Aquest ¨¨xit, que duplica els escons del PP i del PSOE junts a Catalunya, ¨¦s una gran demostraci¨® per a aquest projecte. Espanya necessita reformes que vinguin d'un partit nou, amb les mans netes, i sobretot que vol fer que aquest pa¨ªs continu? unit.

P. Qu¨¨ ha de passar per fer el salt de ser un partit frontissa a una alternativa de poder?

R. Hem demostrat a les urnes que podem guanyar el bipartidisme, per¨° tamb¨¦ Podem. Hem impedit la majoria de vots separatistes. El que ha de passar ¨¦s que els ciutadans tornin a confiar. Un partit reformista, progressista, al centre pol¨ªtic d'Espanya, aquella tercera via que ja existeix en altres pa?sos d'Europa, ¨¦s sa que creixi a Espanya i que pugui governar. Em presento per governar Espanya. L'¨²nica manera ¨¦s sortir a guanyar, i despr¨¦s, que els espanyols decideixin.

P. Els partits tradicionals els acusen de ser una for?a pol¨ªtica de moda i sense experi¨¨ncia de govern. Qu¨¨ hi ha de dir?

R. Que les dues coses s¨®n certes. Tenim poca experi¨¨ncia de govern en l'¨¤mbit p¨²blic. S¨ª que tenim economistes, juristes, gestors, gent de la societat civil, que han treballat molts anys a l'empresa privada o a la funci¨® p¨²blica, que tenen la capacitat d'innovar, de millorar i de renovar el nostre projecte com¨² espanyol. ?s el que necessita Espanya. No tant experi¨¨ncia a fer llocs buits o en corrupci¨®, sin¨® a gestionar b¨¦ les coses. Som una for?a pol¨ªtica de moda, i no veig que sigui un problema. Tenim el repte de guanyar amb tota humilitat, per¨° amb tota ambici¨®.

P. En la seva presentaci¨® com a candidat, va dir: ¡°Vinc a defensar el patriotisme constitucional¡±. A qu¨¨ es referia?

R. Les grans nacions del m¨®n no es basen en la identitat, sin¨® en valors civils. A Espanya aquesta feina no s'ha fet. La Constituci¨® reconeix aquests valors ¨Cla igualtat, les llibertats, la solidaritat, la uni¨®¨C per¨° no hi ha hagut un desenvolupament d'aix¨° en pactes d'Estat, en l'educaci¨®, en els mitjans de comunicaci¨® p¨²blics. Poso l'exemple de l'¡°Espanya ens roba¡±. Si d¨®na vots, el valor de la solidaritat ¨¦s mort a Espanya com a bandera. Si la singularitat funciona electoralment ¨¦s que la igualtat tampoc ha calat. Hi ha s¨ªmptomes que alguns valors civils espanyols s¨®n a la Constituci¨® en el paper, per¨° no hi s¨®n presents.

P. Quina ¨¦s la seva proposta de reforma constitucional?

R. Hi ha tres vessants. Un ¨¦s tota la part competencial. Una vegada desenvolupat el cap¨ªtol auton¨°mic, com totes les constitucions de caire federal, el m¨¦s l¨°gic ¨¦s tancar les compet¨¨ncies i dir: ¡°Aquestes compet¨¨ncies s¨®n municipals, aquestes s¨®n de l'Estat i aquestes s¨®n de les comunitats¡±. Segon, n'hi ha un altre d'institucional, amb un Senat territorial, i la supressi¨® de les diputacions. I la tercera pota ¨¦s la de la igualtat de drets. Hem de garantir a la nostra Constituci¨® que l'Estat auton¨°mic presti serveis, per¨° que hi hagi una base d'igualtat en drets b¨¤sics com la sanitat o com l'educaci¨® i altres ¨¤mbits. Crec que aix¨° cal blindar-ho a la Constituci¨®. Estem estudiant la possibilitat, perqu¨¨ no farem una proposta que no sigui econ¨°micament viable, [d'incloure] drets b¨¤sics, com accedir a la llum, l'aigua, perqu¨¨ hi ha zones d'Espanya amb algunes dificultats en aquest sentit, i a l'habitatge. El m¨¦s l¨°gic ¨¦s donar opcions a tota la gent que es queda sense sostre, per¨° no donar inseguretat jur¨ªdica a tots els contractes de lloguer, de compra o d'hipoteca

P. Quines compet¨¨ncies serien exclusives de l'Estat?

R. No estem plantejant una recentralitzaci¨®. El problema per a nosaltres no ¨¦s tant qui t¨¦ la compet¨¨ncia, sin¨® la conflictivitat que hi ha. Com solucionen aix¨° els Estats federals? Fan un llistat i aclareixen qu¨¨ ¨¦s de la comunitat aut¨°noma, qu¨¨ ¨¦s de l'Estat i qu¨¨ ¨¦s municipal. Aix¨ª no hi ha debat.

Volem liderar el quart projecte de regeneraci¨® que li fa falta a Espanya

P. Podr¨¤ competir Ciutadans amb el PP i el PSOE?

R. No ens podem posar sostre, igual que no tenim terra. Quan parteixes de zero escons al Congr¨¦s, l'entrada, amb els escons que siguin, ser¨¤ bona.

P. No quedar per davant de Podem seria un frac¨¤s?

R. No. ?s impossible fer avui un c¨¤lcul d'escons. Ciutadans ¨¦s l'¨²nic partit que creix el 2015. El repte ¨¦s fer el salt per competir en la vict¨°ria. Anem a una campanya m¨¦s ajustada per dalt del que alguns pensen. Les coses estan canviant, el pa¨ªs tamb¨¦.

Per a les eleccions generals partim de zero, sense sostre ni terra electoral?

P. Al PP calculen que m¨¦s del 50% dels vots de Ciutadans abans eren seus.

R. Tant el PSOE com el PP cometrien un error si pensessin que el centre sociol¨°gic d'Espanya, que els ha donat tradicionalment majories, ¨¦s patrimoni seu. No ho ¨¦s. S'est¨¤ consolidant una centralitat pol¨ªtica a Espanya per primera vegada a la nostra hist¨°ria, perqu¨¨ la UCD no va ser exactament aix¨ª, sin¨® que va ser un instrument de la Transici¨®. Que ning¨² s'oblidi que Rajoy va rebre molt vot prestat d'aquell centre sociol¨°gic per fer fora Zapatero, igual que Zapatero per expulsar Aznar. Hi ha una part sociol¨°gica, i la gent parla de 4 milions o 3,5 milions de votants a Espanya que han donat vict¨°ries o han fet fora governs. Ha estat aquell vot m¨¦s lliure, m¨¦s cr¨ªtic, menys assignat a unes sigles, el que avui est¨¤ canalitzant Ciutadans. Potser el PP t¨¦ vots del 2011 que no eren seus.

P. Amb qui prefereix pactar?

R. El PP de Rajoy t¨¦ un projecte obsolet i el PSOE de S¨¢nchez no t¨¦ projecte. El PP est¨¤ establert en un projecte que s'esgota. I a S¨¢nchez, sense un projecte com¨² espanyol, el veig buscant poder territorial. A Val¨¨ncia va pactar amb Comprom¨ªs, a Catalunya va votar en alguns pobles a favor de la independ¨¨ncia, per¨° despr¨¦s va treure una gran bandera espanyola... Va pactar amb Podem en alguns llocs i despr¨¦s els va dir populistes. Veig falta de projecte s¨°lid i com¨².

P. I quin ¨¦s el seu?

R. ?s un projecte de reforma d'Espanya, no de ruptura ni de debat de sal¨®. Cal reformar Espanya perqu¨¨ la gent visqui millor i que la gent confi? m¨¦s en les institucions. La llei electoral, el sistema de partits, la despolititzaci¨® de la just¨ªcia, el model educatiu. La reforma d'aquestes coses ¨¦s 20 vegades m¨¦s important que tocar un article de la Constituci¨®. Felipe Gonz¨¢lez tenia un projecte com¨² per a Espanya, com Adolfo Su¨¢rez i fins i tot Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, tot i que amb les seves llums i les seves ombres. A Espanya li fa falta un quart projecte com¨² en democr¨¤cia que a nosaltres ens agradaria encap?alar si els espanyols ho volen. Si no, treballarem per fer-ho.

P. Quines s¨®n les seves claus en pol¨ªtica exterior i defensa?

R. Primer, un comprom¨ªs inequ¨ªvoc amb la unificaci¨® de pol¨ªtiques europees. La nostra situaci¨® econ¨°mica ens ha fet perdre molta credibilitat davant de l'Eurogrup i altres membres d'Europa. Haur¨ªem d'aprofitar aquesta legislatura per recuperar aquell lideratge. La segona ¨¦s el nostre paper amb Iberoam¨¨rica. Hem de fer pesar la nostra relaci¨® amb Europa. Noto cert aband¨®. Quant a l'OTAN, no tenim gaire discussi¨®. Ha de seguir sent aix¨ª. Trobem a faltar la pol¨ªtica exterior comuna d'Europa, Ucra?na n'¨¦s un exemple. Hi ha silencis clamorosos d'Europa. Ho hem vist amb els refugiats, i en com hem trigat a reaccionar.

P. La seva llei de l'avortament?

R. Una llei de terminis amb la caracter¨ªstica diferent que les menors no hagin de demanar perm¨ªs, sin¨® comunicar. Un mat¨ªs important. ?s no dependre de la voluntat d'un tercer, sin¨® comunicar als seus pares aquesta decisi¨®.

P. Han dinamitat UPyD des de dins?

R. Crec que els problemes d'UPyD no els ha causat Ciutadans.

P. Ciutadans negociava la incorporaci¨® d'Ignacio Prendes quan encara representava UPyD.

R. El que passa ¨¦s que hi havia gent com Nacho Prendes, com Sosa-Wagner i com Toni Cant¨® que defensaven que calia sumar. I nosaltres d¨¨iem el mateix. Per¨° la seva direcci¨®, o una part, deia que no calia sumar. Jo vaig dir que si no sum¨¤vem per dalt, sumar¨ªem a les urnes, i vam sumar a les urnes. ?s un cap¨ªtol del passat. Tra?ar una l¨ªnia a l'aigua entre gent que pensem igual o semblant era molt complicat, sobretot en el projecte de construcci¨® d'una tercera via a Espanya. En el seu moment vam fer el correcte, que era fer la suma per dalt, per¨° una vegada tancada la porta fins a quatre vegades per la direcci¨® d'UPyD, vam haver d'anar a les urnes i competir. Molta gent va apostar per nosaltres ja des de les [eleccions] andaluses.