Un estudi q¨¹estiona l¡¯enfocament dels fastos del 1714 a l¡¯escola

Fa m¨¦s de nou mesos que van acabar els fastos dels 300 anys de la conquesta de Barcelona per part de les tropes borb¨°niques. Una data el simbolisme de la qual s'ha vist magnificat pel moment pol¨ªtic i que ha avivat la confrontaci¨® interpretativa entre historiadors. L'escola catalana no s'ha quedat fora d'aquest debat. Les aules han jugat un paper b¨¤sic en el Tricentenari. ¡°L'aprenentatge de la nostra hist¨°ria i la transmissi¨® de valors col¡¤lectius¡± era la premissa de la Generalitat, que va dirigir m¨¦s d'una trentena d'actes a tot Catalunya, a part de les activitats en cadascun dels centres.

A la xarxa telem¨¤tica educativa de Catalunya encara es pot veure el banc de recursos multim¨¨dia i les propostes pedag¨°giques elaborades pel Departament d'Ensenyament. Alguns documents estan catalogats com a visions austriacistes i borb¨°niques del conflicte. Tamb¨¦, per als m¨¦s petits, s'explica la vida quotidiana del Born del segle XVIII.

Amb tot aquest material, com es va narrar el 1714 als estudiants? Des de quin punt de vista? Aquestes preguntes s¨®n les que intenta contestar un estudi del Grup d'Investigaci¨® en Did¨¤ctica de les Ci¨¨ncies Socials (Gredics) de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona. Per aix¨° va revisar 18 propostes educatives de centres p¨²blics i privats de Barcelona i 340 textos elaborats per estudiants de segon i tercer d'ESO.

¡°La nostra an¨¤lisi suggereix l'exist¨¨ncia d'una narraci¨® dominant¡±, conclouen els quatre investigadors en un article de divulgaci¨® publicat a Perspectives escolars, revista editada per l'Associaci¨® de Mestres Rosa Sensat. Alguns dels autors no han considerat ¡°oport¨²¡± parlar del seu estudi amb aquest diari.

Una de les primeres reflexions de Gredics ¨¦s que en els materials analitzats est¨¤ impl¨ªcit el discurs d'una Catalunya ¨²nica. ¡°Narrem la hist¨°ria d'una Catalunya homog¨¨nia en la qual no hi ha punts de vista diferents [¡­]. Ser catal¨¤ ¨¦s deixar-se matar per Carles d'?ustria¡±, diu el text. ¡°Sembla que expliquem que aquells que no donaven suport a l'opini¨® majorit¨¤ria deixen de ser catalans¡±, agreguen.

Sembla que expliquem que aquells que no donaven suport a l¡¯opini¨® majorit¨¤ria deixen de ser catalans¡±, asseguren els autors

Un dels problemes radica en el fet que a les escoles la hist¨°ria s'ha explicat des de la versi¨® dels poderosos, Felip d'Anjou, Carles II, Carles d'?ustria¡­ S¨®n els noms que m¨¦s apareixen a les redaccions fetes pels estudiants, a banda de Catalunya, ¡°una comunitat que actua com si fos una ¨²nica persona¡±. ¡°Els protagonistes de la hist¨°ria del 1714 s¨®n els poderosos, una part molt minorit¨¤ria de la societat de llavors i de la societat actual. Volem que l'alumnat aprengui hist¨°ria i en narrem una en la qual les persones com ells i elles no s¨®n protagonistes¡±, afirmen els autors.

"Pot ser que si la narraci¨® que s'explica a les escoles descriv¨ªs que a la Barcelona del 1714 vivien esclaus vinguts de l'?frica, persones d'¨¨tnia gitana que eren amena?ades de ser expulsades, partidaris dels Borbons que eren tan catalans com els partidaris de Carles, i gent gran, pobres i dones segurament seria m¨¦s f¨¤cil que tot l'alumnat pogu¨¦s identificar-se amb els catalans i les catalanes d'aquesta hist¨°ria¡±, explica l'article.

L'estudi suggereix que s'hauria de ¡°posar fi a una narrativa en la qual tots els catalans s¨®n v¨ªctimes i en la qual tots els no catalans s¨®n els opressors¡±. Al material analitzat, els autors troben un subtext que assenyala que ¡°els catalans han de desconfiar de tot all¨° que no s¨®n catalans¡±. El relat oficial mostra una Catalunya envoltada d'enemics i tra?dors: Felip V, Castella, Anglaterra, Carles d'?ustria, els Pa?sos Baixos¡­

A les peces estudiades, finalitzen els autors, en moltes ocasions es relaciona el 1714 amb l'inici del catalanisme cultural i pol¨ªtic del segle XIX. ¡°Considerem la naci¨® catalana com a immutable en el temps i no com una comunitat imaginada¡±, critiquen. Una lent que tamb¨¦ es fa servir per, per exemple, llegir la Guerra Civil o el franquisme: ¡°No considerem que Franco va declarar la guerra no nom¨¦s als 'separatistes', sin¨® tamb¨¦ als rojos, ma?ons, homosexuals i anarquistes¡±.

D'aquest treball de cr¨ªtica tamb¨¦ sorgeix una proposta. Gredics tamb¨¦ fa recomanacions pedag¨°giques respecte a l'ensenyament: posar els m¨¦s petits a la pell dels diferents actors i que expliquin com va ser la seva vida. Als m¨¦s grans, convidar-los a deconstruir els relats i preguntar-los sobre qui protagonitza aquesta hist¨°ria. "La narraci¨® generalitzada del 1714 ens porta inevitablement a 'la lluita per recuperar la llibertat' que es va perdre amb l'opressi¨®. Per¨° quina llibertat? Per fer qu¨¨? La narraci¨® no ens porta a discutir quina ¨¦s la societat que volem per al futur".