Som els hispans d¡¯Europa

Un candidat a la nominaci¨® del seu partit per a les eleccions presidencials d'un gran pa¨ªs va anunciar la seva candidatura desqualificant els mexicans i en general els hispans. Com a espanyol, m'enorgulleix sentir-me un hisp¨¤ d'Europa, i com a president del Govern d'Espanya vull celebrar el Dia de la Hispanitat com correspon: ressaltant l'aportaci¨® dels immigrants llatinoamericans al nostre desenvolupament. El 12 d'octubre ¨¦s el dia de tots els hispans. Els d'Europa hem de reafirmar com ens sentim d'orgullosos de pert¨¤nyer a una comunitat din¨¤mica i emprenedora, plena de valors i talent: una for?a positiva per al m¨®n.

Avui recordem immigrants llatinoamericans com Yeison Alejandro Casta?o Abad¨ªa. Tenia 14 anys quan va arribar a Espanya de Col¨°mbia i nom¨¦s 20 quan va morir en acte de servei, el 24 de juny del 2007, com un heroi de la prestigiosa Brigada Paracaigudista de l'Ex¨¨rcit espanyol, servint la For?a Interina de Nacions Unides al L¨ªban. La seva germana va explicar que volia expressar el seu amor a Espanya, ¡°un pa¨ªs que l'entusiasmava i fascinava¡±.

Yeison va morir juntament amb dos colombians m¨¦s que, com ell, volien ser espanyols i se sentien orgullosos de pert¨¤nyer a una de les nostres millors unitats d'elit: Yhon Edisson Posada Valencia i Jeferson Vargas Moya. Van lliurar la seva vida defensant la llibertat i els nostres valors comuns. Ho van fer juntament amb els seus companys espanyols: Jonatan Galea Garc¨ªa, Manuel David Portas Ruiz i Juan Carlos Villora D¨ªaz.

Espanya no oblida els seus herois, entre els quals hi ha molts immigrants llatinoamericans. Gaireb¨¦ 6.000 han anat integrant les nostres Forces Armades, molts participant en les m¨¦s perilloses operacions de manteniment de la pau. Tamb¨¦ destaquen entre els herois del dia a dia; a les nostres universitats i centres d'investigaci¨®; en la nostra cultura, en les editorials o en els premis literaris; en les empreses, cada vegada en m¨¦s llocs directius; i en la nostra vida quotidiana, molts doctors i personal sanitari als hospitals i resid¨¨ncies de la tercera edat. Hi ha, a m¨¦s, 171 immigrants llatinoamericans entre les v¨ªctimes del terrorisme, segons dades oficials.

La gran majoria s'integra en la nostra societat amb comprom¨ªs, honestedat i solidaritat. Comparteixen amb nosaltres un projecte de vida en com¨² que es diu Espanya, tant a Madrid com a Andalusia, a Catalunya o a les illes Can¨¤ries. Treballen amb obstinaci¨®, com a assalariats o emprenedors, cotitzen a la Seguretat Social i contribueixen a la seva sostenibilitat i a les nostres pensions. S¨®n una part fonamental del nostre futur.

Gr¨¤cies a aquesta hispanitat sense fronteres, avui som una societat madura, oberta i multicultural

A Espanya viuen 1.263.114 immigrants llatinoamericans (Ministeri de l'Interior). A m¨¦s, nom¨¦s des de l'any 2000 se n'han fet espanyols 1.242.962, sense perdre la seva nacionalitat d'origen, complint el que per ells era el somni d'una gran oportunitat de futur. ?s a dir: a Espanya, hi viuen almenys dos milions i mig de llatinoamericans i la majoria s¨®n tamb¨¦ els nostres compatriotes. Se senten espanyols, igual que equatorians, colombians, bolivians o peruans. Han superat les limitacions de la geografia gr¨¤cies al pont de l'idioma com¨², en benefici de les seves fam¨ªlies.

Els espanyols vam ser grans emigrants i ara som solidaris, com ho van ser amb nosaltres. A Am¨¨rica trobem horitzons de llibertat. La hispanitat va ser el gran refugi de l'¡°espanyol de l'¨¨xode i del plor¡± que va descriure el nostre gran poeta Le¨®n Felipe. A la p¨¤tria del verb compartit trobem noves forces. Aix¨ª ¨¦s com avui viuen a Am¨¨rica Latina 1.372.775 espanyols (Registro de Matr¨ªcula Consular).

Gr¨¤cies a aquesta hispanitat sense fronteres, d'anada i tornada, avui som una societat madura, oberta i multicultural. Espanya ¨¦s una de les principals destinacions de la migraci¨® mundial: convivim en harmonia amb m¨¦s de 130 nacionalitats diferents. Aix¨ª som millors.

El concepte d'Espanya sempre ha estat la diversitat dins de la unitat, en plena sintonia amb l'essencial Declaraci¨® Universal sobre la Diversitat Cultural de la Unesco: ¡°Font d'intercanvis, d'innovaci¨® i de creativitat, la diversitat cultural ¨¦s tan necess¨¤ria per al g¨¨nere hum¨¤ com la diversitat biol¨°gica per als organismes vius. En aquest sentit, constitueix el patrimoni com¨² de la humanitat i ha de ser reconeguda i consolidada en benefici de les generacions presents i futures¡±.

Vaig apostar per aconseguir a la UE la retirada del visat Schengen per als colombians i peruans

Ha de ressaltar-se aix¨ª mateix que les multinacionals espanyoles s¨®n cada vegada m¨¦s llatinoamericanes en els seus ingressos, en molts casos superant el 50%. Am¨¨rica Llatina ¨¦s estrat¨¨gica. Permet afrontar la globalitzaci¨® amb diversificaci¨® i equilibri, aprofitant els canvis continentals dels cicles econ¨°mics. La nostra crisi hauria estat molt pitjor sense Am¨¨rica Llatina i afrontarem millor els futurs vaivens gr¨¤cies a ella i al creixent nombre d'empreses llatinoamericanes a Espanya, que creen cada vegada m¨¦s riquesa i ocupaci¨®. La meva aposta per l'Alian?a del Pac¨ªfic, que ¨¦s el vessant llatinoameric¨¤ de la recentment signada Associaci¨® Transpac¨ªfica (TPP), fomenta una triangulaci¨® d'acord amb aquest marc comercial del segle XXI: les empreses espanyoles guanyen posicions a ?sia i el Pac¨ªfic aprofitant els seus avantatges competitius en una Am¨¨rica Llatina central i no perif¨¨rica. La innovaci¨® en pol¨ªtica exterior ¨¦s una actitud: aportar valor als ciutadans i a les empreses, marcant un rumb clar i segur, amb visi¨® i determinaci¨®.

Jo crec en Am¨¨rica Llatina i en els llatinoamericans, independentment dels cicles econ¨°mics, perqu¨¨ el gran actiu de la nostra pol¨ªtica exterior s¨®n les persones. Apostem per una relaci¨® d'iguals, sense ret¨°rica buida i basada en el benefici dels ciutadans. Aix¨ª, malgrat l'escepticisme circumdant, vaig apostar per aconseguir a la Uni¨® Europea la retirada del visat Schengen per als colombians i peruans. No es tractava nom¨¦s de visats sin¨® de reconeixement. ?s una de les iniciatives de les quals m¨¦s satisfet em sento perqu¨¨ despr¨¦s d'una intensa ofensiva diplom¨¤tica en defensa d'aquests immigrants per primera vegada en gaireb¨¦ 15 anys els 600.000 colombians i peruans que viuen a Espanya (incloent-hi els dobles nacionals) podran reunir-se per Nadal amb les seves fam¨ªlies d'Am¨¨rica, al nostre pa¨ªs i en tot l'espai Schengen, que ¨¦s l'espai de lliure circulaci¨® de persones m¨¦s gran del m¨®n. Far¨¦ el mateix per als equatorians, quan tingui l'argument de l'adhesi¨® definitiva de l'Equador a l'Acord Comercial Multiparts de la UE amb Col¨°mbia i Per¨². Suprimint barreres.

Arturo Uslar Pietri, gran intel¡¤lectual de la generosa terra d'acolliment que va ser Vene?uela i que no oblidem, sostenia: ¡°Som hispanoamericans i ¨¦s aix¨° i no una altra cosa el que ens d¨®na dignitat, valor i pres¨¨ncia davant el m¨®n¡±. En el Dia de la Hispanitat, els hispans d'Europa, units, subratllem el que som i el que devem als d'Am¨¨rica. ?s hora de donar les gr¨¤cies.

Mariano Rajoy Brey ¨¦s president del Govern d'Espanya.