Del model ¡®naci¨®¡¯ al plebiscit diari

¡°?s important destacar que la creaci¨® d'un Estat nacional no ¨¦s sin¨°nim de crear una naci¨® i tampoc ¨¦s sin¨°nim de nacionalisme. Des del meu punt de vista, un Estat nacional ¨¦s una estructura administrativa que governa una naci¨® i afirma que t¨¦ dret a fer-ho perqu¨¨ emergeix de la mateixa naci¨®. Una naci¨®, en contrast amb l'anterior, est¨¤ formada per un grup hum¨¤ que t¨¦ un sentit de si mateix com a grup distintiu per una s¨¨rie de factors¡±. La citaci¨® no procedeix del copi¨®s nombre de textos que s'han produ?t al fil del debat recent sobre Catalunya. Procedeix d'un llibre de David Chang sobre Oklahoma, on l'autor explora les visions d'Estat i naci¨® dels nord-americans d'origen europeu, els indis o els afroamericans en aquell espai de tardana i desaforada colonitzaci¨® agr¨¤ria.

Que Estat nacional i naci¨® no s¨®n el mateix no ens hauria de sorprendre. Tampoc resulta gaire ardu recon¨¨ixer que la relaci¨® entre tots dos ¨¦s una de les dial¨¨ctiques que van dominar la pol¨ªtica a partir del cicle revolucionari de 1780-1830. En efecte, l'Estat nacional va demostrar al llarg dels segles XIX i XX una extraordin¨¤ria capacitat per conformar el m¨®n a la seva imatge, a costa de fabricar o reconfigurar cont¨ªnuament projectes alternatius, projectes que van acabar imposant-se o projectes que van fracassar. ?s necessari a hores d'ara recordar les conjuntures descolonitzadores al m¨®n (1776, 1814, 1848, 1898, 1918, 1947, 1956, 1965, 1987)? ?s necessari recordar que a Cadis s'origina la naci¨® espanyola contempor¨¤nia per¨° al mateix temps els Estats nacionals llatinoamericans?

Al rev¨¦s, els partidaris de la descolonitzaci¨® cont¨ªnua no haurien d'oblidar, per les mateixes raons, l'¨¨xit indisputable d'alguns vells Estats nacionals donant forma ¨Csens dubte amb molta viol¨¨ncia interna, cooptaci¨® i consens¨C als seus vells projectes de lleialtat i desitjada homogene?tat. ?s aquest el cas del projecte nacional espanyol? ?s el que convindria discutir, a condici¨® de no aferrar-nos a conceptes molt toscament definits. El de naci¨®, per exemple, per una senzilla ra¨®: perqu¨¨ no es tracta ni d'un concepte de les ci¨¨ncies socials ni d'un artefacte de la lluita pol¨ªtica sense m¨¦s. ?s les dues coses alhora. ?s raonable llavors que nom¨¦s tardanament alguns tractadistes ¨CRenan, Acton, Stalin¨C intentessin donar-li una coher¨¨ncia conceptual que a l'origen mest¨ªs i polis¨¨mic resultava molt problem¨¤tica.

Es compr¨¨n llavors que hi hagi molta literatura sobre el dret d'autodeterminaci¨® i una confusi¨® maj¨²scula sobre quins grups humans poden ser considerats naci¨® i qui disposa de ple dret a formar un Estat nacional. En aquest punt, un important moment de ruptura amb la tradici¨® intel¡¤lectual sobre la mat¨¨ria es va produir l'any 1983, quan Hobsbawm, Gellner i Anderson van arru?nar per sempre la idea del car¨¤cter centenari de les nacions contempor¨¤nies. Aquella il¡¤lusi¨® d'antiguitat que s'inculca despr¨¦s amb cerim¨°nies i festivals, en museus i programes escolars, per forjar el sentit de pertinen?a entre els administrats al qual tot Estat nacional aspira.

Conceptes mal definits solen produir descripcions emp¨ªriques insuficients

L'esfor? d'aquells cient¨ªfics socials no va ser en va. Poc queda de la idea de nos anc¨ºtres les gaulois... i equivalents com a antecedent de la naci¨®. Igualment sembla dif¨ªcil reivindicar l'Estat nacional com un subjecte hist¨°ric emergit de la naci¨®, l'expressi¨® de la seva ess¨¨ncia. Es va tractar de tot el contrari. Els vells Estats mon¨¤rquics transformats per la idea de la naci¨® sobirana ¨Cuna aspiraci¨® m¨¦s que un fet¨C van haver d'obstinar-se, amb molta viol¨¨ncia simb¨°lica, en la construcci¨® de la identificaci¨® nacional. Entre altres raons, perqu¨¨ la idea que iguala naci¨® a sobirania nacional i sobirania nacional a la ciutadania plena ¨¦s una equaci¨® que no pren consist¨¨ncia fins al segle XX. La dist¨¤ncia entre l'ideal enunciat i la realitat ¨¦s precisament on prenen forma els projectes i les interpretacions oposades del que hauria de ser la naci¨®. No ¨¦s l'Estat el que imposa la naci¨®; tampoc la naci¨® es construeix hegelianament a si mateixa. En altres termes, ¨¦s la dial¨¨ctica entre els projectes que emergeixen de la societat i el seu encaix en l'esfera estatal on pren forma i perdura.

En aquest punt, s¨ª que val la pena repensar aquestes q¨¹estions amb motiu dels tensos moments suscitats recentment pel nacionalisme catal¨¤ en la seva radicalitzaci¨® separatista. Invocar la naci¨® sense m¨¦s ni menys no t¨¦ gaire sentit, tret que qui ho faci distingeixi amb molta precisi¨® entre l'instrument conceptual i l'artefacte pol¨ªtic. Si no ¨¦s aix¨ª, dif¨ªcilment introduirem claredat en el debat. Em permetr¨¦ discutir dues idees que podrien servir per aportar una mica de llum a un debat formalista a l'exc¨¦s. La primera ¨¦s la q¨¹esti¨® del pas de la naci¨® hist¨°rica a naci¨® moderna. Quan una comunitat humana va posseir en algun moment elements diferencials propis (llengua, religi¨®, tradici¨® jur¨ªdica, institucions pol¨ªtiques pr¨°pies¡­) es pot pensar que per circumst¨¤ncies derivades de difer¨¨ncies econ¨°miques o socials es doti del tipus de dinamismes que condueixen a la naci¨® moderna en fondre's amb la pol¨ªtica contempor¨¤nia en clau de drets. No hi ha naci¨® moderna sense cesura amb el passat; tampoc n'hi ha sense pr¨¦stecs de generacions precedents.

Naci¨® i regi¨® s¨®n dues formes de veure un mateix objecte que es modifiquen m¨²tuament

Res hauria d'impedir-nos treballar amb conceptes de naci¨® i Estat nacional m¨¦s flexibles. En efecte, si en lloc de la hist¨°ria del nacionalisme catal¨¤ ens esforc¨¦ssim a escriure la hist¨°ria de la societat catalana del segle XX, cosa per definici¨® m¨¦s complexa i abra?adora, el quadre que se'n derivaria n'assenyalaria una import¨¤ncia creixent per¨° sempre en el marc d'un funcionament regionalitzat complex. Naci¨® i regi¨®, dues formes de veure un mateix objecte tot i que no merament superposades sin¨® modificant-se m¨²tuament, en combinacions m¨²ltiples fins al present. Res impedeix considerar Catalunya com un regionalisme fort amb un potent vector nacional(ista) al seu interior. Aquest va ser el resultat gens sorprenent d'una llarga i modulada participaci¨® catalana en la construcci¨® de la naci¨® espanyola des de l'alba del liberalisme a Espanya, les d¨¨cades de l'Espanya ¨¦s la naci¨® i Catalunya la p¨¤tria, cultura i pol¨ªtica que no desapareixen amb l'eclosi¨® del nacionalisme del canvi de segle. Si aix¨° va ser aix¨ª, ¨¦s raonable pensar que la dist¨¤ncia entre l'Estat nacional i la naci¨® espanyola va estar modulada per les contradiccions subjacents al seu desenvolupament particular: la dist¨¤ncia precisa entre la invocaci¨® nacional i les realitats complexes que es reflecteixen en el plebiscit diari dels ciutadans.

Conceptes mal definits solen produir descripcions emp¨ªriques insuficients. Encara serveixen menys per fonamentar pol¨ªtiques. El de naci¨®, sense m¨¦s matisos, n'¨¦s un.

Josep M. Fradera ¨¦s catedr¨¤tic d'Hist¨°ria de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.