Els serveis p¨²blics entren en les negociacions del pacte transatl¨¤ntic

Les negociacions sobre el tractat de lliure comer? i inversi¨® (TTIP, per les sigles en angl¨¨s) entre la Uni¨® Europea i els Estats Units entraran la setmana que ve en la ronda n¨²mero 11 que se celebrar¨¤ entre Washington i Nova York. Els negociadors dels dos blocs s'asseuran a la taula per negociar sobre les tarifes, la cooperaci¨® regulat¨°ria i el que fins ara ha estat un dels (molts) punts febles del tractat: els serveis p¨²blics i la seva possible liberalitzaci¨®.

¡°Hi ha certs sectors que no s¨®n negociables i, per tant, no formaran part del tractat¡±, va assegurar dimecres la comiss¨¤ria de Comer?, Cecilia Malmstr?m, a un grup de periodistes redu?t. Els opositors al TTIP, a Brussel¡¤les amb el fort grup del lobby Corporate Europe al capdavant, asseguren que els serveis p¨²blics com l'aigua i l'educaci¨® de la Uni¨® estan en perill, ja que seran privatitzats i gestionats per empreses nord-americanes en cas que, finalment, se signi el tractat comercial, cosa que encara es veu llunyana. La mateixa comiss¨¤ria reconeix la urg¨¨ncia de la r¨²brica que, preferiblement, vol que es faci sota el mandat del president Barack Obama. ¡°La Comissi¨® Europea ha preguntat als estats membres si estarien disposats a ser m¨¦s flexibles amb les sol¡¤licituds nord-americanes en relaci¨® amb els sistemes educatius¡±, assegura l'organitzaci¨®. "La Comissi¨® no obliga a privatitzar. Ni tan sols anima a fer-ho¡±, justifica el Govern comunitari que deixa el tema en una zona gris.

Davant aquesta situaci¨®, Brussel¡¤les ha creat una llista negativa en qu¨¨ es troben sectors ¡°sensibles¡± com l'aigua. Aix¨° no vol dir, no obstant aix¨°, que estiguin blindats a una potencial privatitzaci¨®, sin¨® que en aquests sectors ¡°clau¡± la Comissi¨® donar¨¤ via lliure a les 28 capitals perqu¨¨ decideixin si s¨®n susceptibles de ser privatitzats o no, segons confirma una font europea amb implicaci¨® directa en la negociaci¨®. ?s a dir, al final, tot dependr¨¤ de la pol¨ªtica de cada capital.

¡°El mateix ha passat amb els anomenats organismes gen¨¨ticament modificats (GMO, per les sigles en angl¨¨s). Brussel¡¤les, segons l¡¯ONG mediambiental Greenpeace, es va comprometre a restringir els GMO ¨Cque als EUA estan molt estesos¨C en territori comunitari. Per¨° el que el Govern de la Uni¨®n ha fet en realitat ¨¦s retornar la pilota als estats membres perqu¨¨ siguin els que decideixin sobre la seva prohibici¨®. Fins avui, 15 pa?sos els han prohibit de manera total o parcial al seu territori i Espanya, on es planta el 90% de blat de moro gen¨¨ticament modificat de tota la UE, no est¨¤ entre aquests.

Pel que fa a l'acc¨¦s als mercats, els negociadors europeus posaran "per primera vegada" les seves ofertes damunt de la taula de manera simult¨¤nia, segons fonts de la Comissi¨® que presumeixen d'haver aconseguit millorar la proposta nord-americana en contraposici¨® amb l'europea. "Ara ja hi ha el mateix nivell d'ambici¨®" en refer¨¨ncia a l'obertura dels mercats, argumenten les mateixes fonts. Nou s¨®n els sectors dels quals es parlar¨¤ en aquesta onzena ronda; automoci¨®, farmac¨¨utica, instrumental m¨¨dic, cosm¨¨tics, inform¨¤tica, qu¨ªmics, pesticides, enginyeria mec¨¤nica i t¨¨xtil.

Brussel¡¤les est¨¤ completament a favor d'obrir "tant com sigui possible" el mercat, ja que afirma que "quan s'est¨¤ completament obert, tot va b¨¦", explica una altra font en la negociaci¨®. La UE, per aix¨°, ha aconseguit que els EUA elevin la seva oferta fins a vorejar el 90% d'obertura, tot i que les xifres exactes encara no han estat revelades. El que encara es desconeix s¨®n els sectors que els EUA estan disposats a obrir per¨° la UE en tindr¨¤ prou, segons fonts europees, amb el sector del transport mar¨ªtim. "A canvi els EUA busquen m¨¦s comer? digital", asseguren al mateix temps que expliquen que es tracta nom¨¦s de flux de dades, i no la seva protecci¨®. "Aix¨° no ¨¦s negociable perqu¨¨ es tracta d'un dret fonamental", reiteren des de la Comissi¨®.