Trencad¨ªs de magranes

Un bol o una cullerada de magrana, esflorada, gra a gra, sense noses de pellofes o bocins de cel¡¤les blanques i amargues, ¨¦s com un bitllet de viatge. ?s una porta, no duu enlloc emper¨°, que convida als plaers fuga?os, gens habituals, a la recordan?a.

Esflorar la fruita com qui passa el rosari ¨¦s una oraci¨® de fidelitat, estima o amistat amb als altres menjadors. La pacient operaci¨® de desnuar la magrana ¨¦s, a m¨¦s, una feina amb riscs, el suc i la pell taquen i rovellen la roba i els dits. El pecador duu les mans marcades, ennegrides, com quan es plomen i pelen les carxofes.

La magrana clivellada, oberta per on val badar, trencada sense tallar-la amb ganivet, mostra una cara que s¡¯assembla al trencad¨ªs postmodernista de Gaud¨ª i Jujol. La col¡¤lecci¨® sencera de granets ¨Cfins devers 300¨C s¨®n com a pedretes o vidrets.

Closa, en una muni¨® de puntets rodejats de teranyina pot ser imaginada ¨Cel joc ¨¦s lliure¨C com la refer¨¨ncia d¡¯aquells mosaics c¨¨lebres o com els vells que ja feren a la seva manera els romans. Els egipcis s¡¯enterraven amb magranes ¨Cfruita que dura molt i ¨¦s s¨ªmbol de poder i que duu una corona a un capoll de l¡¯esfera.

Mollars, albars, tendrals, bordes/agres, els fruits, blanc i roig, groc i rosa, fan una superf¨ªcie atomitzada. Els granets, tira a tira, o a cullerada plena, esclafats i mastegats sucosos, ¨¤cids o molt dol?os, amb capsuletes de tendrum, poden emportar el tastador als indrets dels seus inicis, on va aprendre o descobrir el fruit.

A la tardor, el temps de les magranes, revenen tamb¨¦ les cares i mans del passat, quan hi eren quasi tots, aquelles mares, ties i padrines que retien el fruit esmicolat com homenatge, gaireb¨¦ en una ofrena medicinal, un gest religi¨®s de dieta, un codi familiar.

La magrana sense res pus o amb una sola companyia va a tota, ¨¦s potent, potser amb unes gotes de llimona, o es pot triar el casament amb suc de taronja, mistela, vi dol?. En ensalada, en confitura per matissar la sobrassada vella o fregida. ?s un cl¨¤ssic la salsa de magranes agres amb porcella de Nadal. Els granets crus devora un tall de porcella freda moderen el greix.

Menjar per gaudir vol l¡¯ordre, coneixement, en el sentit polis¨¨mic illenc del mot: seny, control, una certa cultura i moderaci¨®. Alimentar-se requereix criteri per¨° sobretot desig i curiositat. ?s com fer viatge habitual, emper¨° la ruta mai no s¡¯acaba, el cam¨ª sempre es reinicia perqu¨¨ el goig ¨¦s en el mateix experiment de la recerca i la prova.

Cada dia, des del costum i la mem¨°ria, es vol fer una retrobada, un tast sense ocurr¨¨ncies. Potser l¡¯elecci¨® del plat o del mos es fa per evocar moments, llocs i gent, sabors.

La cuina p¨²blica d¡¯ara tan trencadora, filla del desordre i la contradicci¨®, no t¨¦ f¨¤cil articular un cat¨¤leg intemporal, essencial, que es recordi i fixi al m¨®n dels tasts i gusts que susciten sensacions identificables. Hi ha espai per a la novetat assimilable a les biografies dels consumidors.

L¡¯exercici de l¡¯alimentaci¨® ¨Ctan rutinari i privat, gaireb¨¦ ¨ªntim¨C ara est¨¤ revestit d¡¯import¨¤ncia p¨²blica amb una apote¨°sica exhibici¨® televisiva i catalogaci¨® competitiva permanent dels cuiners en estrelles. Els xefs s¨®n els nous d¨¦us menors, emper¨° pocs usen o tenen a la carta magranes, caquis, codonys, g¨ªnjols, nesples, murtons... tan nostrats i tan poc ex¨°tics.

Els immigrants magrebins establerts a les illes a les darreres d¨¨cades, els m¨¦s de 30.000 individus, poble a poble, han dut el reviscolament del consum als mercats populars de les magranes (i de les carabasses i naps, pel cusc¨²s). Els ¨¤rabs s¨®n apassionats consumidors de magranes. Al segle VII ja es feien mudes de magraner groc als jardins bot¨¤nics de C¨°rdova, al-?ndalus arrib¨¤ fins aqu¨ª i no en qued¨¤ quasi res. Magraners en oblit, arbres de jard¨ª, experiments de bonsai i fruita grossa forastera.