Nom¨¦s esoterisme i llampecs verbals

Cada un dels llibres reunits a Tots els sepulcres ¡ªEls estris de la llum (2009), Cilici (2009) i Carn vol dir desaparicions (2010)¡ª ja venia flanquejat de pr¨°legs i textos de conniv¨¨ncia; ara, a part del de l¡¯autor, Jaume C. Pons Alorda (Caimari, 1984), en total s¨®n vuit, que a m¨¦s de donar alguna clau de lectura atorguen al conjunt un aire de vindicaci¨® grupal d¡¯una certa manera de fer poesia. Un d¡¯aquests pr¨°legs explica una an¨¨cdota de les de se non ¨¨ vero, ¨¨ ben trovato: en un vespre ben regat, Pons Alorda es va comprometre davant els seus amics a escriure, aquella mateixa nit, un llibre sobre tot el que havien fet i parlat, i ho va complir: l¡¯endem¨¤ mateix els el va enviar.

De la hiperactivitat liter¨¤ria d¡¯aquest mallorqu¨ª en donen fe nou t¨ªtols m¨¦s de poesia; una novel¡¤la fant¨¤stica i hiperb¨°lica: Faula (Lleonard Muntaner, 2012), i la immensa feina de traduir al catal¨¤ Fulles d¡¯herba (Edicions de 1984, 2014), l¡¯obra po¨¨tica de Walt Whitman ¡ªaconseguir que tot Whitman, traspassat al catal¨¤ d¡¯avui dia, sigui plaent a o?des catalanes ¨¦s una empresa colossal¡ª; a tot aix¨° cal afegir les seves actuacions com a rapsode tant de versos propis com aliens, com es pot comprovar en l¡¯Agenda de recitals que cont¨¦ el seu blog. Potser cal veure tamb¨¦ aquests textos, m¨¦s enll¨¤ de la lectura en privat, com a partitures per executar davant un p¨²blic. En aquest context, la interpretaci¨® racional passa a segon terme i es privilegia una aproximaci¨® emp¨¤tica, ¨¦s a dir, un deixar-se endur pels gestos i pels ¨¨mfasis m¨¦s que per les paraules.

Es tracta d¡¯una poesia en bona part esot¨¨rica, perqu¨¨ hi abunden les refer¨¨ncies a altres col¡¤legues ¡ªl¡¯autor esmenta la ¡°lectura obsessiva¡± d¡¯?ngel Terron i dels desapareguts Andreu Cloquell i Andreu Vidal com a ¡°germen¡± d¡¯aquesta trilogia¡ª i perqu¨¨ del que es tracta, dit en paraules del mateix Terron, ¨¦s de fer ¡°una exploraci¨® per tots els espais que la poesia ha alliberat des de Rimbaud¡±, cosa que ens porta a un horitz¨® d¡¯irracionalitat. Per¨° aventures com la de Rimbaud ¡ªque proclama: ¡°El poeta es fa vident a trav¨¦s d¡¯un llarg, immens i desraonat desordre dels sentits¡±¡ª s¨®n excepcionals i, m¨¦s que buscar-les, hom s¡¯hi troba inevitablement condemnat; ¨¦s improbable que en surtin a dotzenes a cada generaci¨®.

Aquests tres llibres conformen les tres etapes d¡¯un itinerari que comen?a amb el naixement a la llum, passa pel retorn a la fosca i acaba en la resurrecci¨® de la carn ¡ªen el benent¨¨s que ¡°la llum ¨¦s l¡¯entranya de l¡¯univers¡±¡ª. En aquest itinerari, el lector sembla portat a desentendre¡¯s d¡¯interpretacions ambicioses, si m¨¦s no en una primera lectura, i a deixar-se endur per llampecs verbals. No hi ha versos ni res que s¡¯hi assembli; les paraules s¡¯amunteguen o s¡¯escampen per la plana, en frases curtes, algunes d¡¯intel¡¤ligibles ¡ªsobretot les que adopten la forma d¡¯aforismes¡ª, plenes d¡¯imatges singulars i que semblen orientades a sorprendre i fins i tot trastornar. Tanmateix, ?no hi ha una certa saturaci¨® d¡¯aquesta grandiloq¨¹¨¨ncia que no afegeix coneixement? ?No sembla moltes vegades que l¡¯autor s¡¯ho passa m¨¦s b¨¦ que no pas el lector? I que aquest ¨¦s el convidat de pedra en una festa a la qual hauria preferit no assistir? Diu el poeta (aix¨° ¨¦s un poema sencer): ¡°Miro dintre meu: / epopeia d¡¯intestins / incendiats de llum¡±. I el lector diu que, per m¨¦s refer¨¨ncies, resson¨¤ncies i homenatges que eventualment s¡¯hi puguin afegir i enriqueixin la lectura, sembla for?a irrellevant, tot plegat.

Es tracta d¡¯una poesia en bona part esot¨¨rica, hi abunden les refer¨¨ncies a altres col¡¤legues