Gestos i desobedi¨¨ncia

L'¨²nic que se sap de les converses Junts pel S¨ª-CUP ¨¦s que l'opci¨® Mas ¨¦s impossible. O no. I que el que podria canviar-ho tot ¨¦s l'emissi¨® de gestos de desobedi¨¨ncia per part del Govern. Arribats a aquest punt, cal preguntar-se pel significat de les paraules?gest i desobedi¨¨ncia; pel que sembla, clau i poc clares. Qu¨¨ ¨¦s gest i desobedi¨¨ncia?

L'¨²s de la desobedi¨¨ncia ¨¦s est¨¨s, quotidi¨¤ i efectiu. La jornada de 8 hores neix el 1910 d'una desobedi¨¨ncia. Les vagues de lloguers, de dependents i de la construcci¨®, als anys trenta, suposen un augment de qualitat de vida i de drets gr¨¤cies a la desobedi¨¨ncia. Una vaga femenina, il¡¤legal, desobedient, al Matar¨® post-Stalingrad, suposa la primera vict¨°ria sindical des del 1939. La vaga de tramvies, als cinquanta ¨¦s, gr¨¤cies a la desobedi¨¨ncia, la primera vict¨°ria c¨ªvica tamb¨¦ des del 1939.

Les llibertats sindicals i efectives neixen de desobedi¨¨ncies als cinquanta, seixanta i setanta, ferament castigades. El dret a l'objecci¨® de consci¨¨ncia davant del servei militar, un dret no previst, neix tamb¨¦ de desobedi¨¨ncies valentes i rigorosament reprimides als setanta. Gr¨¤cies a una cridanera insubmissi¨® al servei militar i a la prestaci¨® social substitut¨°ria ¨C30.000 ciutadans es van enfrontar a condemnes de 2 a 4 anys¨C, la meva generaci¨® va fer possible, als noranta, la fi d'aquells treballs gratu?ts i for?ats a l'Estat.

Les manifestacions, en plena jornada de reflexi¨®, exigint, el 2004, informaci¨® sobre els atemptats d'Atocha, van ser un exercici espontani de desobedi¨¨ncia, penalitzable. Les acampades del 15-M van suposar desobedi¨¨ncia a la llei electoral, que implica, fins i tot, c¨¤stig penal. El dret a l'habitatge, no desenvolupat ni garantit, ho est¨¤ sent per part d'organitzacions com la PAH. La seva obra social, per cert, a trav¨¦s de desobedi¨¨ncies i negociacions, est¨¤ modulant accessos a aquest dret que, amb voluntat pol¨ªtica, podrien tenir repercussions legals, fins i tot constituents.

El dret a decidir ha suposat, al seu torn, desobedi¨¨ncia? Fins ara, i en el que ¨¦s una dada sorprenent, que dibuixa el que la gesti¨® governamental d'aquest pack t¨¦ de real i de propagand¨ªstic, no. La cosa s'endinsa abans al m¨®n del gest que al de la desobedi¨¨ncia. El Govern ha estat molt picall¨®s en no creuar aquesta barrera. Aquest esfor? es va materialitzar l'octubre del 2014, quan 150 independentistes ¨C¨¦s a dir, m¨¦s del doble dels primers acampadors del 15-M, aquell gran acte de desobedi¨¨ncia¨C, van iniciar una acampada pel dret a decidir a Barcelona, dissolta de forma estricta pels Mossos. ?s a dir, pel Govern.

El Govern ha evitat el concepte desobedi¨¨ncia, fins i tot aquests dies, quan un president, una exvicepresidenta i una consellera han declarat com a imputats per l'organitzaci¨® del 9-N. En aquest sumari pol¨ªtic, tots tres podrien haver polititzat, en efecte, el cas, assumint l'acusaci¨® de desobedi¨¨ncia i fent un gir real ¨Cel primer¨C al proc¨¦s. No ho han fet. Quan falta que els tres imputats siguin portats a judici ¨Cen el moment en el qual escric aix¨°, no se sap; sembla que no¨C, els ¨²nics problemes legals del Govern i de CDC s¨®n per delictes comuns.

Arribats a aquest punt, no cal preguntar-se tant qu¨¨ ¨¦s un gest ¨Cn'estem plens; un gest ¨¦s una de les postures m¨¦s for?ades del Propaganda-Sutra¨C, sin¨® qu¨¨ seria un acte de desobedi¨¨ncia per reclamar un refer¨¨ndum clar, democr¨¤tic i vinculant ¨Cem temo que, despr¨¦s de tants gestos, encara estem en aquesta casella¨C. Suposo que seria, b¨¤sicament, un acte de desobedi¨¨ncia fiscal. Per ser efectiva ¨Cefectiu ¨¦s, segons em diuen, una reducci¨® del 10% en la recaptaci¨®, que aix¨° fos not¨ªcia internacional, que aix¨° afect¨¦s el deute, i que tot aix¨° obligu¨¦s l'Estat a negociar¨C, hi hauria de participar un gruix de la poblaci¨® ¨C¨¦s possible? Ja en t¨¦ prou amb les festes de l'11-M, o assumiria una desobedi¨¨ncia efectiva amb el risc de c¨¤stig econ¨°mic?¨C, un gruix encara major d'empreses ¨Cjuguen en aquesta lliga?¨C, i el gruix de municipis ¨Cl'AMP, una organitzaci¨® propagand¨ªstica, podria liderar aquest acte que retiraria al Govern la iniciativa en el proc¨¦s?¨C.

Significaria, en fi, una exposici¨® d'individus, empreses i institucions al c¨¤stig. I significaria descentralitzar el proc¨¦s i fer-lo, en efecte, efectiu. Cosa poc probable quan CDC ha descobert que nom¨¦s amb gestos pot garantir la seva subsist¨¨ncia.