Els silencis de Casajuana

Carles Casajuana acompleix amb escreix l'est¨¨tica i la cordialitat que s'espera d'un ambaixador. Ben plantat, eleg¨¤ncia s¨°bria i curiositat educada vers aix¨° i all¨°. Com a bon diplom¨¤tic, tamb¨¦ ¨¦s un diletant de primera, en el seu cas, de la literatura: autor d'una desena de novel¡¤les, la majoria publicades per Quaderns Crema, i guanyador del premi Ramon Llull el 2009 amb L'¨²ltim home que parlava catal¨¤. Tamb¨¦ ha escrit assaig, el darrer ¨¦s?Les lleis del castell, premi God¨® de Reporterisme i Assaig Period¨ªstic. Casajuana escriu regularment a?La Vanguardia. T¨¦ tots els n¨²meros per ser eloq¨¹ent quan ofereix el seu punt de vista sobre els fets pol¨ªtics que ens determinen. Per¨° Casajuana ¨¦s diplom¨¤tic, ¨¦s a dir, preferir¨¤ callar abans que la ment s'expressi lliurement.

Casajuana (Sant Cugat del Vall¨¨s, 1954) ¨¦s el primer d'una s¨¨rie de perfils a elpa¨ªs.cat sobre catalans que representen Espanya a l'exterior. Casajuana va ser ambaixador al Regne Unit entre el 2008 i el 2012. Anteriorment havia servit com a ambaixador a Mal¨¤isia, al Vietnam i davant del Comit¨¨ de Pol¨ªtica i de Seguretat de la UE. Va dirigir el Departament de Pol¨ªtica Internacional i Seguretat del primer Govern de Zapatero. La seva abasta experi¨¨ncia ¨¦s directament proporcional a la seva precauci¨® a l'hora de comentar com pot ser m¨¦s eficient el servei diplom¨¤tic espanyol: ¡°?s que a Madrid poden pensar que m'estic posicionant per a algun c¨¤rrec¡±. Cada resposta ¨¦s mesurada amb silencis de reflexi¨® i en algun moment, de reprovaci¨®. El motiu que va plantejar per acceptar ser entrevistat ¨¦s la publicaci¨® del seu darrer llibre,?Les lleis del castell, un breu i delici¨®s tractat sobre el funcionament del poder. Un llibre poc incisiu en casos concrets per¨° que funciona com a manual per als homes i les dones que assoleixen posicions de lideratge a la societat.

El poder no es pot canviar

El lloc concertat per a l'entrevista ¨¦s el Caf¨¨ Vien¨¨s de l'Hotel Casa Fuster, als Jardinets de Gr¨¤cia. El caf¨¨ no t¨¦ res de vien¨¨s per¨° molt de gran luxe: la factura per una aigua de 50 cl, un poliol i un caf¨¨ sol puja a 19,45 €. Casajuana explica que havia de fer unes gestions a tocar de l'hotel. Sembla que ¨¦s un lloc habitual per a ell, tenint en compte que un retrat d'ell publicat fa un any a?La Vanguardia tamb¨¦ es va fer als mateixos sof¨¤s generosament capitonats del caf¨¨. Mentre m'espera, fulleja un llibre, la tercera i ¨²ltima part dels diaris del periodista basc I?aki Uriarte. Els diaris d'Uriarte s¨®n apunts ecl¨¨ctics, sovint divertits, de la quotidianitat i de l'actualitat. Casajuana, a difer¨¨ncia d'Uriarte, evita oferir exemples concrets per a les seves meditacions sobre el poder i el funcionament del sistema. A?Les lleis del castell exposa la dificultat de canviar les pautes del poder: ¡°El mateix president o ministre s'ha de sotmetre a una disciplina. No pot estar fent el que li vingui de gust. Tot aix¨° exigeix una jerarquia, uns filtres, uns procediments. No cal inventar-los. Ja hi s¨®n. S¨®n els filtres i els procediments de sempre, la jerarquia que ja existia abans que els nous habitants arribessin al castell. Amb els ajustos necessaris, s¨®n els que s'acabaran imposant. Despr¨¦s d'un per¨ªode d'adaptaci¨®, les estructures del poder hauran recuperar una forma no gaire diferent de la que tenien abans de l'arribada dels nous governants¡±. Aconsegueixo que Casajuana m'ofereixi dos exemples de la invariabilitat de maneres de fer del poder des del punt de vista de la pol¨ªtica exterior: ¡°En pol¨ªtica exterior, tots els governs arriben amb grans idees, per¨° hi ha assumptes, com les relacions amb Cuba o Gibraltar, en qu¨¨ s'acaba assumint el que va fer el d'abans¡±.

De la Xina i dels Estats nou rics

Com a experimentat diplom¨¤tic a l'?sia ¨Ctamb¨¦ ha treballat a les Filipines i Brunei¨C, Casajuana confirma que l'habitual ret¨°rica de cada Govern espanyol de prioritzar la pres¨¨ncia comercial amb la Xina sovint acaba sent simple ret¨°rica. Espanya continua sent un jugador petit en aquesta part del m¨®n i les raons, segons Casajuana, s¨®n la manca de vincles geogr¨¤fics hist¨°rics i tamb¨¦ el petit pes industrial que t¨¦ l'Estat comparat amb gegants com Alemanya: ¡°Hi ha ocasions en qu¨¨ l'economia ens limita; no ens obre portes, o no ens permet obrir totes les portes¡±.

Les lleis del castell s'endinsa poques vegades en la gesti¨® del poder des del punt de vista de la pol¨ªtica exterior. Una excepci¨®, interessant per¨° de nou sense il¡¤lustrar-ho amb algun cas viscut en la seva carrera, ¨¦s la seducci¨® que generen els Estats nous rics com a soluci¨® f¨¤cil per a problemes dom¨¨stics: ¡°El curterminisme i el tacticisme fan veure bitllets on nom¨¦s hi ha estampetes. [¡­] Quin cap de Govern no accepta viatjar a una capital estrangera i deixar-se fotografiar amb el seu monarca o president, encara que aquest monarca o president tingui una imatge controvertida i aix¨° li generi dificultats amb tercers Estats, si aix¨° salva de l'atur milers de treballadors? La constataci¨® que ning¨² d¨®na duros a quatre pessetes, i que la visita no sortir¨¤ tan barata en termes pol¨ªtics com s'esperava, ni la soluci¨® del problema de l'empresa en q¨¹esti¨® ¨¦s tan clara com semblava, no vindr¨¤ fins m¨¦s endavant, probablement quan ja sigui massa tard per fer-se enrere¡±.

Una professi¨® molt vella

Casajuana es mostra inc¨°mode quan li pregunto per com ha canviat la feina d'ambaixador i per les millores que ell proposaria per fer m¨¦s efectius els serveis exteriors d'Espanya i de la Uni¨® Europea. No creu que, sent una de les professions m¨¦s velles, la diplom¨¤cia pugui canviar gaire. ¡°El que canvia s¨®n els instruments¡±. Casajuana resumeix la seva feina en cinc punts invariables: representar el pa¨ªs, promoure la cultura i l'economia nacional, informar del pa¨ªs de destinaci¨®, con¨¨ixer b¨¦ l'interlocutor i con¨¨ixer b¨¦ el pa¨ªs. Insisteix que la feina d'un diplom¨¤tic no ¨¦s influir en l'opini¨® p¨²blica sin¨® en les autoritats. Assegura que sempre existiran les ambaixades nacionals, mai seran substitu?des per les delegacions de la Uni¨® Europea, tot i que ¡°potser en alguns casos s'acaba sacrificant una ambaixada per tenir un representant a la seu de la UE en aquell pa¨ªs¡±.

L'apartat de?Les lleis del castell que provoca m¨¦s por al lector ¨¦s la fredor amb la qual l'autor explica que moltes decisions dels governs s¨®n producte de l'atzar. ¡°Moltes decisions s¨®n fru?t de la casualitat. Intentem trobar raons, per¨° s¨®n raons a posteriori, que podrien ser reversibles. Imagina't una campanya de la por; si falla en veritat el resultat es pot interpretar d'una manera o d'una altra. Estem sotmesos a l'atzar¡±, diu durant l'entrevista.

Precauci¨® amb Catalunya

Si Casajuana tendeix a expressar-se amb la sensaci¨® de no poder desllorigar el seu missatge, encara ho fa m¨¦s amb la situaci¨® a Catalunya. Nom¨¦s em vol fer una declaraci¨®, i em sol¡¤licita, com si estigu¨¦s parlant amb un alumne de prim¨¤ria que ha de fer un dictat, que prengui nota a poc a poc i paraula a paraula: ¡°El moment actual demostra que ser pol¨ªtic no ¨¦s f¨¤cil, i no ¨¦s cap regal. La situaci¨® requereix pol¨ªtics d'estatura, respectant la llei, que vagin fins al cor del problema. Ortega y Gasset a?Mireabeau o el pol¨ªtico explica b¨¦ com ha de ser el pol¨ªtic d'Estat¡±.

Sortosament, Casajuana ¨¦s m¨¦s eloq¨¹ent a?Les lleis del castell. Hi ha un cap¨ªtol,?Verb, que, tot i que l'autor no ho explicita, podria estar perfectament parlant del proc¨¦s d'independ¨¨ncia: ¡°Isak Dinesen va escriure que tots els sofriments poden suportar-se si es poden explicar en una hist¨°ria. El governant t¨¦ el poder d'explicar aquesta hist¨°ria. Si sap transformar els sacrificis i les esperances en un relat convincent, tindr¨¤ el lideratge assegurat. Com va dir Napole¨®: ?Nom¨¦s es pot governar un poble oferint-li un futur. Un governant ¨¦s un venedor d'esperances?. [...] El llenguatge pol¨ªtic, de vegades, t¨¦ per objectiu transformar la realitat. El pol¨ªtic, com el poeta, aspira que, en donar a una cosa un nom diferent del que t¨¦, es converteixi en una altra cosa. ?s cert que aquesta operaci¨® pot servir perqu¨¨ les mentides semblin veritats, per donar una p¨¤tina de respectabilitat a accions impopulars o poc confessables, per disfressar aspectes desagradables de la realitat sota el mantell hip¨°crita de l'eufemisme o per apartar del camp visual temes inoportuns. Es parla d'alguna cosa i aix¨ª no cal parlar de la que no es vol parlar. Per¨° tamb¨¦ pot servir per millorar la realitat i facilitar la conviv¨¨ncia. ?La civilitzaci¨® ¨Cescriu Fernando Pessoa¨C consisteix a donar a una cosa un nom que no li correspon, i despr¨¦s somiar sobre el resultat?¡±.