Negocis despr¨¦s de la bombolla

Defora fa fresca i el carrer ¨¦s estret i car. La vida ¨¦s darrere els vidres on una gent xerra en veu baixa. A l¡¯escenari clos flota l¡¯olor t¨¨bia d¡¯ensa?mada i la xocolata fosa. El gelat fa gola. El local ¨¦s un cl¨¤ssic, un lloc distret per a turistes i nadius, habituals. De cop es veu un joc sense cartes que es mou all¨¤. Se sent: ¡°¨¦s s¨°l industrial¡±.

Una parella de mascles de mitjana edat xerra, es passa informaci¨®. Biel, de p¨¨l quasi blanc i la pell bruna i l¡¯altre, Jes¨²s, de cabell negre humit per enrere i galtetes rosades. El primer t¨¦ la veu greu esquin?ada de poder i l¡¯altre sembla que resa, li va millor xerrar en castell¨¤ i encara no s¡¯ha acostumat a no comandar.

Mig ajupits a la taula de marbre no passen el temps, ni berenen, potser passen comptes de qu¨¨ podria ser. Negocis. Tenen el que conv¨¦ per fer les barrines, informaci¨® i experi¨¨ncia, coneixen?a d¡¯on hi ha l¡¯or dels solars i la demanda. Tot i que ara s¨®n dif¨ªcils i els cr¨¨dits impossibles, segurament.

Un interlocutor i altre s¨®n gent avesada als moviments de s¨°l, llic¨¨ncies, socis, empreses, promocions, requalificacions. Tenen biografia p¨²blica, mercantil i hemeroteca de declaracions per embafar. Jes¨²s, el m¨¦s jove, encara no t¨¦ 50 anys, ha gaudit del poder fins fa no res (120 dies) era la primera autoritat d'Urbanisme de Palma. Des de l¡¯altra banda, Biel a la frontera dels seixanta, duu m¨¦s benzina i soles cremades, ha estat a dalt, cap i veu de la patronal immobili¨¤ria i gestor dels seus negocis.

Biel, durant anys, f¨¦u expressiva i h¨¤bil la veu als debats oberts sobre els temes del s¨°l i el territori ¨Cpolemitzava amb ecologistes i l¡¯Administraci¨®¨C emper¨° va veure passar per ull, enfonsar-se el sector i els seus afers. Ha estat en immersi¨® davall l¡¯aigua. L¡¯esclafit de la bombolla immobili¨¤ria ¨Cque neg¨¤¨C, ha tapat i derrotat el seu m¨®n. Les caixes d¡¯estalvis engreixaven els vert¨ªgens del totxo i els cr¨¨dits. Tamb¨¦ han estat assolades.

Jes¨²s, t¨¦ la careta rodona de gal¨¤ cl¨¤ssic, expol¨ªtic, ¨¦s la seva mem¨°ria, t¨¦ al cap el pla general i els seus forats. No debades, ell i el seu alcalde Mateo han botit de la llista i del poder per haver intentat mudar-lo, fer les retxes i colors nous dels cromos del mapa de solars sense abans passar consultes i nihil obstat al dinosaure que mana al partit.

Biel, de p¨¨l blanquin¨®s, ¡®l¡¯empresari¡¯ en tot cas feia tres d¨¨cades que enregistrava a les ninetes dels ulls els cap-de-cantons, solars, redones i espais verges on posar pisos i fer-hi rajar bitllets. Ell i desenes. Aquesta activitat ha caigut, qued¨¤ segellada, amb molts de pisos sense vendre, sense mercat. L¡¯excaixa Sa Nostra ha digerit malament molt del paper banyat i habitatges sense vendre. ¡°Hem d¡¯ajudar els nostres amics¡±, deia la direcci¨®. Mai m¨¦s ben dit, amistat i fam¨ªlia.

A dues passen d'on ells dos xerren, Biel i Jes¨²s, a Palma, bela buida una barriada fantasma de cases noves, senceres, feta sobre les runes d¡¯una trama urbana medieval de finques velles i de gent humil, hereus dels artesans, menestrals de la ciutat.

Era part ¡°des brut¡±, el barri xin¨¨s, el cor medieval no ¡®noble¡¯. Ara en diuen sa Gerreria, altrament ¨¦s una part nova frustrada de la vella Palma, 30.000 metres quadrats d¡¯un forat creat assolant la hist¨°ria urbana per fer un p¨¤rquing i 600 habitatges i botigues gaireb¨¦ sense ning¨².

Biel gestion¨¤ aquesta macrooperaci¨® palmesana a mitges amb un sant home, un beat, en Miquel, que als 80 va quedar sense quasi res, xuclat i tombat per la ventada del seu terbol¨ª i l¡¯expansi¨® constructora ¨Cautopistes, hospitals, metro, restauracions, parcs¨C. Gaudia de l¡¯amistat dels pol¨ªtics i predicava l¡¯¨¨tica. Pass¨¤ una nit a comissaria i est¨¤ imputat per una de les adjudicacions.

El curr¨ªculum del Miquel lliga el Biel i Jes¨²s, el tercer home, que no hi ¨¦s, explica el possible vincle dels dos negociants de la taula de marbre. Jes¨²s, pol¨ªtic perdedor i misser ¨¦s mau mau, cap dels cursillistas de Cristiandad, els de colores, i de la Fundaci¨® d¡¯Eduardo Bonn¨ªn Aguil¨®, que presidia el promotor i constructor devot Miquel, exsoci gros del Biel. All¨¤, per ventura, al berenar matiner sense teca, ni forqueta, es tractava, potser, de fe i coses terrenals, de ressuscitar negocis.