La?cisme com el de Fran?a

S'apropen les eleccions de desembre i els programes floreixen amb exuber¨¤ncia primaveral. El PSOE ha presentat aquesta mateixa setmana el seu projecte pol¨ªtic que, si es compleix, far¨¤ empal¡¤lidir la sent¨¨ncia d'Alfonso Guerra despr¨¦s de la vict¨°ria socialista del 1982: ¡°Posarem Espanya de manera que no la reconeixer¨¤ ni la mare que la va parir¡±. Doncs s¨ª, el socialisme de Pedro S¨¢nchez s'ha proposat com a objectiu que l'Espanya cat¨°lica s'assembli a la Fran?a republicana pel que fa a la religi¨®.

El PSOE projecta denunciar els acords entre els Estats espanyol i la Santa Seu, que es negociaven des del 1976 per¨° que es van signar el 3 de gener del 1979, nom¨¦s cinc dies despr¨¦s que el BOE publiqu¨¦s la Constituci¨®. La iniciativa ¨¦s lloable, perqu¨¨ aquell Concordat de car¨¤cter preconstitucional nom¨¦s ha consagrat privilegis per a una confessi¨® que ¨Cexcepte en el per¨ªode republic¨¤¨C?ha viscut en perfecta simbiosi hist¨°rica amb el poder politicoecon¨°mic. Aquesta complicitat parasit¨¤ria ha estat denunciada en la recent hist¨°ria d'Espanya amb m¨¦s for?a des de la mateixa Esgl¨¦sia ¨Cper part dels mateixos creients¨C que des de les forces que ara fan professi¨® de fe la?cista. Excepte tan honrades com a extraordin¨¤ries excepcions, els socialistes han mantingut des de la transici¨® una actitud d'acatament subm¨ªs a la interpretaci¨® que la jerarquia eclesi¨¤stica cat¨°lica ha fet d'aquests tractats. El PSOE ha considerat al llarg dels 14 anys de Felipe Gonz¨¢lez i els set de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero que revisar aquest succedani de Concordat era posar-se a agitar les entranyes d'un planeta hostil del qual nom¨¦s podien esperar anatemes i condemnes.

Per aix¨°, el socialisme governant no va fer ni tan sols petits gestos que suposessin retallar privilegis. I aix¨° inclou el mateix Alfonso Guerra. El vicepresident, que com a diputat s'ha vanat d'haver passat el raspall de la puresa a l'Estatut catal¨¤, va ser incapa? des del seu lloc de segon al Govern de racionalitzar laboralment el pont que estableixen en estranya parella ¨Centre el 6 i el 8 de desembre¨C la Constituci¨® espanyola i la Immaculada Concepci¨®.

Ara els socialistes asseguren que estan per la feina i disposats a revisar velles derives. No obstant aix¨°, el seu expedient la?cista al llarg del 2015 segueix sent bastant descoratjador. A comen?ament d'any, els seus diputats van menysprear signar un recurs d'inconstitucionalitat contra el desprop¨°sit de les immatriculacions, que ¨¦s la f¨®rmula mitjan?ant la qual els prelats de les di¨°cesis espanyoles han inscrit, sense ser propietaris, milers de b¨¦ns al seu nom. Un espoli semblant ha estat possible gr¨¤cies a una joint venture entre la llei hipotec¨¤ria del 1946 i la generositat del Govern d'Aznar, que el 1998 va permetre als bisbes posar temples al seu nom. La desmesurada voracitat clerical ha arribat a unes cotes que han intentat apropiar-se d'esgl¨¦sies enclavades en finques de propietat privada. A finals del 2014 el Tribunal Europeu de Drets Humans va sentenciar contra el bisbe de Pal¨¨ncia per haver inscrit al seu nom un temple adquirit per una empresa el 1978. El fet alarmant del cas ¨¦s que aquella demanda havia estat pr¨¨viament desestimada pel Tribunal Suprem i el Constitucional.

Amb aquests precedents, no hauria estat sobrer que el PSOE sum¨¦s els seus diputats als d'Esquerra Plural i Grup Mixt per arribar al mig centenar de signatures de parlamentaris que es requereix per a la presentaci¨® d'un recurs d'inconstitucionalitat. Es tracta d'un acte de just¨ªcia contra la legalitat que ha perm¨¨s la immatriculaci¨® de la mesquita de C¨°rdova.

?s urgent la catequesi la?cista per no caure en simplismes, com veure a l'Ajuntament de Vic el PSC votant amb Converg¨¨ncia i Plataforma per Catalunya una moci¨® per evitar que l'antic seminari pagui l'impost de b¨¦ns immobles. Aix¨° va succeir a principis d'octubre, segurament quan el nou programa socialista era al forn. La CUP va proposar, amb el suport d'Esquerra i Iniciativa, que un edifici constru?t per presos pol¨ªtics el 1949, dedicat en el seu moment a seminari i ara convertit en un espai polivalent ¨Chotel, dos gimnasos, restaurant i h¨ªpica¨C pagu¨¦s l'IBI, com la resta de mortals. Per¨° la por a la porpra i al solideu ho van impedir. I aix¨°, malgrat que el nou propietari del complex estava disposat a pagar.