Geografia dels sentits

Aquesta setmana s'ha celebrat a Londres una trobada internacional sobre el paper dels sentits a la ciutat. El projecte sorgeix de la idea que l'entorn urb¨¤ no ¨¦s simplement un espai f¨ªsic sin¨®, en primera inst¨¤ncia, una experi¨¨ncia sensorial. Aquest ¨¦s el punt de partida d'una reflexi¨® antiga que beu dels treballs de Georg Simmel o Richard Sennett, per¨° que guanya for?a amb la globalitzaci¨®: les ciutats, que intenten ser atractives per a turistes i inversors, proporcionen als seus habitants un sentit de pertinen?a en ser nodes de connexi¨® entre la seva vida quotidiana i el m¨®n.

Els sentits s¨®n els mecanismes a trav¨¦s dels quals percebem en un primer moment la realitat. La vista, l'o?da, l'olfacte i el tacte s¨®n els receptors dels est¨ªmuls externs que al mateix temps estructuren la informaci¨® que rebem. Aix¨ª, els sentits s¨®n sensacions vinculades als ¨°rgans, per¨° abans de res s¨®n la via per ordenar i comprendre el m¨®n. Els sentits s¨®n alhora experi¨¨ncia immediata i extrapolaci¨® metaf¨°rica, sensaci¨® i significat. Aquesta doble condici¨® els converteix en mediadors privilegiats entre el cos i la ment, entre l'objecte i la idea, entre el jo i el m¨®n.

Per¨° els sentits no viatgen sols, sin¨® que s'insereixen en una experi¨¨ncia pr¨¨via i en uns determinats referents culturals. Tamb¨¦ depenen de la nostra pr¨°pia mem¨°ria del lloc i de la manera com ens movem per l'espai. No ¨¦s el mateix caminar per una ciutat mitjana europea que circular amb cotxe per les embussades avingudes d'una megal¨°poli asi¨¤tica o llatinoamericana. La proporci¨® de la ciutat, la seva talla humana, ¨¦s clau per a la nostra percepci¨® del m¨®n.

L'urbanisme s'insereix doncs en una s¨¨rie de variables individuals i col¡¤lectives que condicionen la nostra relaci¨® amb la ciutat. Per¨° encara que l'arquitectura no sigui l'¨²nic determinant, s¨ª que pot contribuir a millorar l'experi¨¨ncia sensorial del lloc. Dos valors s¨®n clau per a un bon disseny urb¨¤: la versatilitat, que permet que els ciutadans s'apropi?n lliurement dels espais, i l'obertura i la porositat, que tendeixen ponts i fomenten la percepci¨® material que aquell espai s'insereix en un conjunt m¨¦s ampli. D'aqu¨ª el potencial democratizador de l'arquitectura. Posar en valor els sentits en la reflexi¨® sobre la ciutat ¨¦s avui pertinent per almenys tres grans raons.

La primera ¨¦s la relativa despersonalitzaci¨® de les ciutats contempor¨¤nies. Els paisatges urbans s'han homogene?tzat, fruit de la compet¨¨ncia entre les urbs i d'un sistema econ¨°mic que afavoreix la clonaci¨® dels espais. El creixement urb¨¤ tamb¨¦ ha separat les ciutats del seu entorn natural m¨¦s immediat, de manera que el menjar, tan important per a la nostra experi¨¨ncia sensorial, ¨¦s cada vegada m¨¦s una simple pe?a d'un engranatge de producci¨® industrial nefasta per a la qualitat de vida i la salut humanes. Cadenes de roba i de menjar id¨¨ntiques es repeteixen sense parar.

El creixement urb¨¤ tamb¨¦ ha separat les ciutats del seu entorn natural m¨¦s immediat

Tampoc ¨¦s casualitat que aquesta reflexi¨® es lideri des de Londres, una ciutat cada vegada m¨¦s inh¨°spita el centre de la qual est¨¤ despersonalitzat en mans de les finances globals. Per aquest motiu cada vegada s¨®n m¨¦s les veus que apel¡¤len a una ciutat d'escala m¨¦s humana, en la qual caminar s'ha convertit en un aut¨¨ntic acte de resist¨¨ncia que torna a posar l'¨¦sser hum¨¤ a l'epicentre de la vida urbana.

Recuperar els sentits ¨¦s en segon lloc una reacci¨® a la tecnificaci¨® extrema de l'experi¨¨ncia urbana. La tecnologia ha transformat la relaci¨® que establim amb el temps i l'espai i, amb tots els seus avantatges, ha limitat el contacte sensorial amb el nostre entorn. Avui, la nostra vida est¨¤ intervinguda pels dispositius m¨°bils, que obren horitzons per¨° tamb¨¦ aixequen murs amb la nostra realitat m¨¦s immediata. En la mesura en qu¨¨ la tecnologia ¨¦s un producte hum¨¤, del que es tractaria aqu¨ª ¨¦s de posar l¨ªmits a aquests nous mediadors t¨¨cnics i recuperar la nostra relaci¨® m¨¦s instintiva amb l'entorn.

Els sentits s¨®n per naturalesa espontanis i imprevisibles. Recuperar la dimensi¨® sensorial de la vida urbana ¨¦s en tercer lloc recon¨¨ixer que la ciutat ¨¦s, com els sentits, imperfecta i dif¨ªcilment controlable. Quan ens obsessionem a capturar l'esperit urb¨¤ en un ¨²nic adjectiu (la ciutat intel¡¤ligent, la ciutat justa), estem oblidant que la ciutat ¨¦s en realitat un espai obert i en ess¨¨ncia inacabat.

Judit Carrera ¨¦s polit¨°loga