Valor i por

Podria semblar una m¨¦s de les hist¨°ries secund¨¤ries que s¡¯expliquen els personatges de La sega i que tenen la funci¨® d¡¯anar creant l¡¯atmosfera de valor i por que recorre la novel¡¤la, per¨° no ¨¦s casual que Mart¨ª Dom¨ªnguez (Madrid, 1966) faci que el capit¨¤ Maximino Mata, en una de les seves visites al mas del Sa¨¹quer, en comptes d¡¯indagar sobre els moviments del maquis i dels seus col¡¤laboradors, narri una an¨¨cdota viscuda al Marroc: l¡¯¨²nica literatura que circulava en el campament era la pornogr¨¤fica, per¨° sota una figuera s¡¯hi solia instal¡¤lar un sergent que llegia novel¡¤les en franc¨¨s.

A la batalla de Beni-Ar¨²s, el soldat lector lluita ¡°d¡¯una manera m¨¦s brutal que molts soldats meus¡±, i despr¨¦s de la vict¨°ria el felicita perqu¨¨ la lectura no li ha debilitat l¡¯instint de superviv¨¨ncia ni la bravesa. L¡¯episodi serveix al capit¨¤ Mata per exemplificar que a la guerra tothom retrocedeix als seus or¨ªgens, a la b¨¨stia que tothom porta a dins, i que contra ella la cultura no hi t¨¦ cap poder, per¨° el fet que el sergent es digui Barea i que tingui ¡°inquietuds liter¨¤ries¡± estimula la mem¨°ria del lector i fa que recordi que aquesta perip¨¨cia ja l¡¯havia llegit al segon volum de La forja de un rebelde, l¡¯autobiografia en forma novel¡¤lada sobre la rebel¡¤li¨® social i la disc¨°rdia civil escrita per Arturo Barea el 1951. No podia ser d¡¯altra manera: a les seves novel¡¤les Dom¨ªnguez informa sempre sobre el prop¨°sit i l¡¯abast de la composici¨® de les seves ficcions, i en aquest detall menor s¡¯hi xifra l¡¯explicaci¨® conscient del seu objectiu: com el seu model, La sega ¨¦s una novel¡¤la d¡¯aprenentatge, i tamb¨¦ una cr¨°nica de la ruralia del Maestrat durant les rebel¡¤lions i les disc¨°rdies de la immediata postguerra.

A La sega, Dom¨ªnguez deixa enrere els exercicis de novel¡¤lar els moments cabdals de les biografies de les grans personalitats de la Il¡¤lustraci¨® ¡ªel comte de Buffon, Goethe i Voltaire¡ª, i se centra en les trag¨¨dies familiars que viu el fill d¡¯uns masovers a causa de les confrontacions inacabables entre els guerrillers del maquis i la Gu¨¤rdia Civil. Narrada en primera persona, el protagonista explica de quina manera entra en conflicte amb les crues realitats de la vida a partir de l¡¯assassinat del seu pare; com va creixent sota les m¨²ltiples experi¨¨ncies de la vida a la muntanya, orquestrada sobretot al voltant de dos eixos que es van alternant com una obsessi¨® (les visites perilloses dels guerrillers per proveir-se d¡¯abastaments i les visites encara m¨¦s perilloses de la Gu¨¤rdia Civil per descobrir pistes que els indiquin on paren); com es troba a si mateix i s¡¯identifica amb la seva funci¨® en el m¨®n gr¨¤cies a les lli?ons de ci¨¨ncies naturals que rep d¡¯un mestre d¡¯escola represaliat per les seves idees republicanes ¡ª¡°Des d¡¯aquell dia vaig veure el Pic d¡¯una manera distinta, no com una massa geol¨°gica esquerpa i est¨¨ril, de garrotxes inaccessibles o de mala petja, sin¨® com una individualitat ¨²nica i singular, de la qual pod¨ªem sentir-nos orgullosos¡±¡ª; de quina manera, en fi, el drama esclata de la pitjor manera possible i les circumst¨¤ncies abruptes li neguen les expectatives creades segons la traject¨°ria seguida fins aleshores.

A ¡®La sega¡¯, Mart¨ª Dom¨ªnguez crea petites joies verbals de plasticitat enlluernadora

Al cap i a la fi, Dom¨ªnguez narra una vegada m¨¦s, a la seva manera, les etapes cl¨¤ssiques d¡¯un relat de formaci¨®, els somnis i les inquietuds d¡¯un nen que esdev¨¦ de cop i volta adolescent i que canvia el llumin¨®s parad¨ªs de la infantesa ¡ªa pesar de l¡¯odi, la crueltat, les delacions, les tortures i els assassinats, dels sentiments primaris¡ª per comen?ar a la for?a una nova vida en un altre lloc on ¡°tota menci¨® al mas era rebuda amb mirades de reprovaci¨®, i amb el desig de canviar r¨¤pidament de tema¡±: recordar la trag¨¨dia i escriure-la ¨¦s la forma que t¨¦ el protagonista de culminar l¡¯aprenentatge viscut aleshores.

M¨¦s enll¨¤ de les batudes de la Gu¨¤rdia Civil i dels saquejos dels guerrillers, de l¡¯abjecci¨® i el dolor ocasionat per les dues bandes, a La sega Dom¨ªnguez narra minuciosament l¡¯esdevenir-se del temps a la vida a la muntanya, per¨° l¡¯exist¨¨ncia dura i miserable dels seus habitants i la seva lluita fero? per sobreviure adquireix un to de bellesa commovedora gr¨¤cies als recursos descriptius usats i creadors d¡¯unes petites joies verbals d¡¯una plasticitat enlluernadora.