Amb context i sense

A mitjan anys seixanta, un grup de dones artistes van reaccionar contra el llenguatge escult¨°ric mascul¨ª del minimalisme que s¡¯estava desenvolupant en les galeries i els museus de Nova York, i es van bolcar a fer un tipus d¡¯escultura que reivindicava la condici¨® femenina com un jo corporal ambivalent. La cr¨ªtica i activista Lucy Lippard va denominar aquells treballs ¡°abstracci¨® exc¨¨ntrica¡±, i aqu¨ª hi havia noms com Louise Bourgeois, Yayoi Kusama o Eva Hesse ¡ªinstal¡¤lades a Nova York per¨° ori¨¹ndes de Fran?a, el Jap¨® i Alemanya¡ª que ocuparien gradualment un lloc privilegiat en les catedrals de l¡¯art.

Ulls com genitals, ferides com goles i cossos posats del rev¨¦s que atreuen i alhora repel¡¤leixen eren vistos com una apropiaci¨® feminista del fal¡¤lus simb¨°lic. Una de les primeres escultures de Bourgeois, Portrait (Retrat), reprodu?a una massa terrosa i viscosa en l¨¤tex que es desploma a la paret com un est¨®mac al qual li haguessin arrencat el tub digestiu. Si b¨¦ certa cr¨ªtica masculina va deplorar aquestes autores per ¡°exhibicionistes¡±, totes compartien un inter¨¨s performatiu, una provocaci¨® a l¡¯espectador, i sovint mostraven un alegre posat davant de la c¨¤mera, autoretratant-se als seus estudis.

Amor¨®s remet a la radicalitat

L¡¯obra de Rosa Amor¨®s (Barcelona, 1945) recorda meridianament aquella ¨¨poca radical i tan obsessivament evocadora del cos de la dona com a ingerminadora d¡¯atributs formals sovint incongruents: duresa/suavitat, for?a/vulnerabilitat, rugositat/finor, geometria/forma lliure. La Fundaci¨® Su?ol exhibeix una cinquantena de peces creades entre 1994 i 2015, pintures i escultures que s¨®n v¨ªsceres, budells, trossos de pell, lleng¨¹es, calaveres i excrements al m¨¦s pur estil postminimalista. Semblen voler inquietar-nos, per¨° vet aqu¨ª que ja han passat bastants anys des de les primeres exc¨¨ntriques i que la gens innocent arquitectura de cub blanc converteix aquestes obres en una cosa despersonalitzada, formes simplement. En aquest antirefugi semblant a una galeria d¡¯art comercial, es fa dif¨ªcil desencadenar una espiral d¡¯identificacions relatives a la subjectivitat femenina o cartografiar, com passava amb l¡¯obra de Hesse, propietats com la repetici¨® o la transformaci¨® del material. ?s cert que per a Amor¨®s l¡¯acumulaci¨® d¡¯excresc¨¨ncies bulboses i pits remet a la literalitat amb el propi cos. No obstant aix¨°, el que aqu¨ª veiem no s¨®n m¨¦s que petjades, gestos de l¡¯artista sobre el fang o el paper, amb t¨ªtols com Gea (deessa mare grega), Tiamat (divinitat de les aig¨¹es babil¨°niques) o Anunnaki (els d¨¦us sumeris), al costat d¡¯una natura morta de cranis de vulgars mortals.

L¡¯obra d¡¯Amor¨®s est¨¤ molt lligada al seu mecenes, Josep Su?ol, qui a principis dels vuitanta va comen?ar a interessar-se pel seu treball. Hauria estat m¨¦s profit¨®s tra?ar un recorregut que arrib¨¦s a la seva primera etapa, habilitar un context. ?s el m¨ªnim que es pot fer per l¡¯artista, per¨° tamb¨¦ pel p¨²blic, que no podr¨¤ evitar contemplar aquestes obres com una ostentosa regressi¨® al crucial horitz¨® expressiu d¡¯aquelles pioneres primitives.

El context s¨ª que apareix, aquesta vegada de manera ir¨°nica, en el treball de Francesc Ruiz (Barcelona, 1971). La seva s¨¨rie de petits dibuixos titulada Los alrededores funciona com un periscopi que recorre els comer?os i edificis que circumscriuen l¡¯espai de la galeria Estrany-de la Mota. Ruiz d¨®na la seva visi¨® de com es construeixen els estereotips socials i individuals, les identitats del ciutad¨¤ i de l¡¯urbs. Dibuixa en vinyetes la volta a una illa de l¡¯Eixample, amb els seus aparadors i portes que es troben en el per¨ªmetre de la galeria, des del passatge Mercader als carrers Mallorca, Balmes i Proven?a. Espais d¡¯art conviuen amb empreses energ¨¨tiques (Gas Natural, Ag¨¨ncia Catalana de l¡¯Aigua), una instituci¨® per a la salut mental amb una pelleteria, una comunitat religiosa de culte ucra?n¨¨s amb un massatge tot a mil, una pizzeria i una llibreria.

L¡¯artista no nom¨¦s recupera la mirada del fl?neur urb¨¤, sin¨® que fa del mitj¨¤ art¨ªstic ¡ªel c¨°mic¡ª un camp de batalla de la cultura (post)moderna. Davant de la idea de reeditar repertoris passats, el context.