Brussel¡¤les retreu als Governs els seus incompliments amb els refugiats

La resposta europea a la crisi de refugiats ¨¦s molt m¨¦s lenta del que requereixen les circumst¨¤ncies. El president de la Comissi¨® Europea, Jean-Claude Juncker, i el del Consell Europeu, Donald Tusk, han utilitzat aquest divendres tota la seva artilleria diplom¨¤tica per enviar una carta als Vint-i-vuit en la qual els urgeixen a implicar-se m¨¦s. Per retratar-los, el text estava acompanyat d'un suc¨®s annex en el qual la Comissi¨® compara el que els l¨ªders han comprom¨¨s amb el que han complert fins ara, una m¨ªnima part de l'acordat. ¡°No ens podem permetre un frac¨¤s en aquesta prova¡±, adverteix Juncker.

L'Executiu comunitari creu que els esfor?os dels Estats membres no estan a l'altura dels que realitzen les institucions europees. Despr¨¦s de llan?ar diversos missatges admonitoris, Juncker ha recorregut a una carta per a tots els caps d'Estat i de Govern perqu¨¨ accelerin els compromisos. La missiva ¨Ccorrecta, per¨° contundent¨C? tamb¨¦ est¨¤ signada per Tusk i pel primer ministre luxemburgu¨¨s, Xavier Bettel, el pa¨ªs del qual assumeix aquest semestre la presid¨¨ncia rotat¨°ria del Consell. ¡°Hem d'estar a l'altura del repte. Hem de trobar noves solucions. Per¨° sobretot hem d'aplicar el que vam dir que far¨ªem¡±, insta el text, al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S.

La Comissi¨® s¨ª que ha fet p¨²blics els annexos que evidencien la gran quantitat de tasques pendents que tenen els Estats. El balan? ser¨¤ actualitzat di¨¤riament. Aquestes s¨®n les principals mesures anunciades i que encara estan lluny de complir-se:

Finan?ament

En la cimera extraordin¨¤ria del 23 de setembre, els l¨ªders europeus van acordar elevar les seves aportacions per ajudar S¨ªria, els pa?sos ve?ns i els africans com a llocs d'origen i tr¨¤nsit dels principals moviments migratoris. Dels 5.600 milions d'euros acordats, la Comissi¨® ha posat la seva part (2.800), per¨° els Estats amb prou feines han ofert un 18% (516 milions) del que els correspon. Aix¨° provoca un desfasament de 2.284 milions.

L'¨²nic apartat en qu¨¨ gaireb¨¦ s'han aconseguit les expectatives ¨¦s el cap¨ªtol del Programa Mundial d'Aliments de l'ONU, clau per atendre els refugiats in situ (experts i pol¨ªtics europeus relacionen la falta de recursos d'aquest programa amb la gran aflu¨¨ncia de sirians cap a Europa).

En el fons per a S¨ªria, nom¨¦s vuit Estats han realitzat aportacions molt minses, la qual cosa deixa la partida corresponent als pa?sos (500 milions d'euros que se sumen a 500 m¨¦s del pressupost comunitari) pr¨¤cticament sense cobrir. Pitjor acollida ?ha tingut el fons fiduciari per a ?frica, la gran aposta de la Comissi¨® per negociar amb els Estats africans ¨Cel proper 11 i 12 de novembre a Malta¨C m¨¦s control dels fluxos migratoris perqu¨¨ no arribin a Europa. Brussel¡¤les ha posat 1.800 milions i esperava una quantitat id¨¨ntica dels pressupostos nacionals. De moment nom¨¦s han arribat 28,8 milions provinents de 10 Estats (Espanya entre ells).

La pugna financera, en qualsevol cas, nom¨¦s ha comen?at. Un alt c¨¤rrec comunitari estima que el repte dels refugiats obligar¨¤ a desemborsar entre 10.000 i 20.000 milions d'euros en els dos anys vinents.

Repartiment d'asilats

Demostra millor que cap altre ep¨ªgraf la falta de reflexos per afrontar un problema sobrevingut. La reubicaci¨® de 160.000 demandants d'asil des de Gr¨¨cia i It¨¤lia (on arriba la majoria) cap a altres socis constitueix la principal novetat d'aquesta crisi. Per¨° nom¨¦s 14 Estats han ofert pla?a als estrangers que han de despla?ar-se des de s¨°l grec o itali¨¤. Els m¨¦s generosos han estat Su¨¨cia i Romania, amb 300 places cadascun, seguits de Finl¨¤ndia (200), Malta (131) i Portugal (130). Espanya n'ha ofert 50.

D'aquests escassos compromisos sobre el paper amb prou feines se n'ha realitzat una part min¨²scula: 86 s¨®n les persones que efectivament han viatjat des d'It¨¤lia a Su¨¨cia i a Finl¨¤ndia. La resta espera tr¨¤mits burocr¨¤tics. I els 160.000 pactats han d'estar ressituats en dos anys.

Personal desplegat

Perqu¨¨ les autoritats de Gr¨¨cia i It¨¤lia puguin registrar tots els estrangers, decidir qui opta a la reubicaci¨® i qui ser¨¤ expulsat perqu¨¨ no compleix les condicions per demanar asil, es necessita molt personal addicional. Frontex, l'ag¨¨ncia europea de fronteres, va demanar fa m¨¦s d'un mes 743 policies, dels quals n'ha obtingut 353. Alemanya, Fran?a, Holanda, Espanya, ?ustria i Regne Unit han estat, per aquest ordre, els m¨¦s actius en les seves ofertes, encara que 13 Estats m¨¦s han comprom¨¨s personal.

Una sort similar ha tingut la petici¨® de l'oficina europea d'asil per reunir experts a identificar refugiats. Dels 374 sol¡¤licitats, n'ha rebut 153. Tamb¨¦ aqu¨ª, Espanya se situa entre els pa?sos m¨¦s actius.

Mantes, tendes i material

La falta de recursos en aquest terreny representa un gran risc amb l'arribada del fred. Fonts comunit¨¤ries temen que es produeixin les primeres morts de refugiats en s¨°l europeu per dormir al ras i exigeixen m¨¦s implicaci¨®.

Els tres pa?sos que han sol¡¤licitat ajuda material (Cro¨¤cia, Eslov¨¨nia i S¨¨rbia, que pot acollir-se a aquest mecanisme malgrat no formar part de la UE) han rebut una resposta menor. Nom¨¦s ?ustria, Alemanya, Rep¨²blica Txeca, Holanda, Hongria, Eslov¨¤quia, Regne Unit i Romania han ofert recursos com coixins, mantes, sacs de dormir o tendes de campanya. La bretxa entre l'oferta i les necessitats reals ¨¦s enorme.

Places d'acolliment

Els pa?sos de l'anomenada ruta dels Balcans (els 11 Estats d'origen, destinaci¨® i tr¨¤nsit dels refugiats que accedeixen a la UE per Turquia, des de Gr¨¨cia fins a Alemanya) es van comprometre diumenge passat a crear, amb l'ajuda de l'ag¨¨ncia de l'ONU per als refugiats (ACNUR), 100.000 places d'acolliment per a refugiats (en centres, albergs, hostals o allotjaments privats). Aquesta quantitat es desglossa en dos paquets: 50.000 corresponen nom¨¦s a Gr¨¨cia (per ser la principal porta d'entrada a Europa) i la resta les assumeix ACNUR per anar habilitant-les als pa?sos de la ruta dels Balcans.

En aquest cap¨ªtol, els compromisos sembla que van m¨¦s r¨¤pids. De les 50.000 places que gestionar¨¤ ACNUR, se n'han ofert en nom¨¦s quatre dies 12.000 (5.000 d'?ustria, 3.000 de S¨¨rbia i 2.000 tant de Cro¨¤cia com d'Eslov¨¨nia).

Cust¨°dia de fronteres

L'operaci¨® per desplegar 400 policies a la frontera d'Eslov¨¨nia amb Cro¨¤cia per gestionar els elevats fluxos de refugiats que transiten per all¨¤ dif¨ªcilment complir¨¤ la meta temporal marcada. Els l¨ªders es van donar una setmana per engegar-la i de moment s'han ofert 183 agents (nom¨¦s 43 s¨®n all¨¤ o a punt d'arribar-hi). Amb tot, el ritme de compliment en aquest aspecte ¨¦s tamb¨¦ m¨¦s elevat que en altres. M¨¦s difusos resulten els aven?os en el control d'altres punts calents: les fronteres entre Bulg¨¤ria i Turquia, entre Cro¨¤cia i S¨¨rbia i entre Gr¨¨cia i els seus ve?ns balc¨¤nics (Alb¨¤nia i Maced¨°nia). Frontex ja ha enviat cartes als pa?sos afectats per gestionar la situaci¨® i ara espera resposta.