Complir la Constituci¨® i canviar-la

En aquesta interminable campanya electoral la Constituci¨® hi est¨¤ molt present. I m¨¦s enll¨¤ de l'article 2 i les comunitats aut¨°nomes, hi ha moltes m¨¦s coses a discutir i replantejar. Aviat far¨¤ 40 anys de la mort de Franco i reapareixer¨¤ el debat sobre la transici¨® pol¨ªtica. Es va fer tot el que calia? Estem pagant ara les incongru¨¨ncies d'aquell proc¨¦s constituent? I el m¨¦s important: ens continua servint aquella Constituci¨® en aquest canvi d'¨¨poca? La hist¨°ria constitucional ens mostra que, amb l'excepci¨® de l'actual, totes les anteriors van durar entre quatre o cinc anys i van acabar el seu recorregut amb un aixecament militar o amb un r¨¨gim autoritari. En aquest sentit, la Constituci¨® del 1978 destaca per la seva perman¨¨ncia. Potser perqu¨¨ es va fer amb ¡°esperit de v¨ªmet¡±, mentre que ara predomina ¡°l'esperit de porcellana¡± (Pablo Iglesias). Reconeguem el m¨¨rit innegable de la seva perman¨¨ncia, per¨° no ens atrinxerem en la seva literalitat.

No voldria fer dir a un dels meus referents vitals, Jordi Sol¨¦ Tura, coses que avui potser no diria. Per¨° la veritat ¨¦s que el 1978 va afirmar que les premisses indispensables a complir per la nova Constituci¨® eren afavorir el desmantellament del franquisme i reformar democr¨¤ticament l'Estat perqu¨¨, des de la nova democr¨¤cia, es pogu¨¦s avan?ar cap a canvis socials i econ¨°mics en profunditat. Vint anys despr¨¦s, ell mateix entenia que s'havia avan?at en algunes coses, mentre que en d'altres, no. M¨¦s enll¨¤ dels temes als quals va dedicar molt espai com el relatiu a l'estructura auton¨°mica o a la ja sabuda reforma del Senat, el que destacaria ¨¦s el seu reconeixement a la necessitat de canviar el funcionament democr¨¤tic. Deia el 1998: ¡°[Necessitem] partits de nou encuny davant els grans poders econ¨°mics i medi¨¤tics que ocupen el seu espai sense sotmetre's al control dels electors¡­ Crec tamb¨¦ que cal reformar el sistema electoral¡­ amb creixent allunyament entre candidats i votants¡­ i potser seria l'hora d'obrir la porta a f¨®rmules m¨¦s flexibles d'iniciativa i de refer¨¨ndum populars perqu¨¨ la societat civil pugui fer sentir la seva veu en els grans temes¡±. En el debat sobre una possible reforma o canvi constitucional aquest ¨¦s el tema central: la qualitat i el contingut de la nostra democr¨¤cia.

En aquest sentit, a aquells problemes i als urgent¨ªssims que sorgeixen de la visi¨® restrictiva de l'article 2, s'hi han anat afegint els que procedeixen de l'actual deriva europea. Queda poca cosa de la famosa Carta de Drets Fonamentals que es va aprovar a Ni?a el 2000 i que havia de redimensionar la l¨°gica estrictament mercantil dels tractats. Del Tractat de Lisboa nom¨¦s n'hem tret la compet¨¨ncia com a instrument m¨¦s social per assegurar la cohesi¨®. Al final, la veritat ¨¦s que el gran relat de fons de l'actual Uni¨® Europea t¨¦ poc a veure amb els principis que van inspirar la redacci¨® de la Constituci¨® del 78. Recordem el pre¨¤mbul que parla de ¡°democr¨¤cia avan?ada¡± o l'article 9.2 (directament inspirat de les Constitucions que van sorgir el 1945 despr¨¦s del feixisme), que sanciona la necessitat que els poders p¨²blics intervinguin per remoure els obstacles que impedeixen que la llibertat, la igualtat i la participaci¨® social siguin plenament efectives. On han quedat totes les refer¨¨ncies que es fan en l'apartat d'economia i finances relatives a l'inter¨¨s general, a la promoci¨® de la distribuci¨® m¨¦s justa de la renda, la promoci¨® de l'economia social o ¡°l'acc¨¦s dels treballadors a la propietat dels mitjans de producci¨®¡±? A la Uni¨® Europea, la igualtat nom¨¦s s'instrumenta com a igualtat davant la llei i a evitar la discriminaci¨® en l'acc¨¦s al mercat, sense cap refer¨¨ncia als drets socials. La reforma fulminant de l'article 135 de la Constituci¨® ha suposat condicionar el compliment dels drets recollits que recull al fet que es compleixi el principi d'equilibri pressupostari i que no es generi d¨¨ficit. El conflicte entre la Constituci¨® i la manera d'operar de les institucions europees ¨¦s, doncs, evident.

A l'hora d'abordar el debat constitucional en la propera legislatura, inevitable des de qualsevol punt de vista, caldria tenir en compte tots aquests aspectes. No es pot tractar d'una mera reforma circumscrita a petites coses que no funcionen. Estem abocats a un canvi constitucional de fons. Un nou pacte constituent.?

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB