90.000 capellans casats demanen pas

Dels sacerdots casats en l'¨²ltim mig segle (des del Concili Vatic¨¤ II, el 1965), s'ha dit que eren uns desertors. Des de fa una d¨¨cada apareixen com a profetes. N'hi ha, a tot el m¨®n, uns 90.000, dels quals una mica m¨¦s de 6.500 s¨®n espanyols. S¨®n molt¨ªssims si es t¨¦ en compte que l'Esgl¨¦sia romana tenia l'any passat 413.418 capellans (19.058 a Espanya), a m¨¦s d'un greu problema de vocacions. Amb les xifres de cat¨°lics que explica el Vatic¨¤ (1.214 milions), la proporci¨® entre pastors i ovelles (terminologia que s'acostuma a fer servir) ¨¦s preocupant, segons estimacions del mateix papa Francesc: 2.939 feligresos per sacerdot i 236.555 per bisbe. Aquesta ¨¦s la primera an¨¤lisi del Congr¨¦s Internacional de la Federaci¨® Europea de Capellans Cat¨°lics Casats (FICCC)?que se celebra aquest cap de setmana al centre de congressos Fray Lu¨ªs de Le¨®n, a Guadarrama (Madrid).

En pocs casos, el capell¨¤ casat ha continuat exercint amb el consentiment t¨¤cit del seu bisbe

Europa ¨¦s el continent on m¨¦s s'aprecia la crisi del catolicisme. ¡°Una vinya devastada pels senglars del relativisme¡±, va dir el 2010 el papa em¨¨rit Benet XVI. Al descens de vocacions sacerdotals, s'hi uneix una disminuci¨® del 9% de rectors en actiu i l'envelliment del clergat restant (66 anys de mitjana d'edat). Els capellans casats s¨®n la soluci¨®, millor dit, decretar el celibat opcional, no obligatori, com han fet les altres religions cristianes, i fins i tot obrir el sacerdoci a la dona, com les Esgl¨¦sies protestants? Francesc t¨¦ sobre la taula aquestes opcions. Fins i tot ha reconegut que la relaxaci¨® de les lleis del celibat ¨¦s una porta oberta, descartant, en canvi, d'arrel, l'ordenaci¨® de dones. Ho va dir l'abril del 2014, for?at per unes declaracions pr¨¨vies del seu secretari d'Estat, l'arquebisbe Pietro Parolin, que havien provocat un curi¨®s sobresalt medi¨¤tic. ¡°El celibat obligatori no ¨¦s un dogma de l'Esgl¨¦sia i pot ser discutit perqu¨¨ es tracta d'una tradici¨® eclesi¨¤stica¡±, havia dit el primer ministre del Papa.

La llei del celibat obligatori (de manera que l'ordenaci¨® sacerdotal es converteix en impediment per contreure matrimoni) va ser promulgada en el Concili II del Later¨¤, el 1139. Fins llavors, els sacerdots es casaven, i tamb¨¦ alguns papes. Encara que el Vatic¨¤ II va semblar que obriria una porta cap al celibat opcional, les regles no s'han mogut. Per¨° s¨ª que ho han fet desenes de milers de sacerdots, en una crisi que ha delmat, o m¨¦s, els efectius clericals. El debat ara sembla imparable. Els capellans casats, no obstant aix¨°, han sofert un calvari. El sagrament del sacerdoci, com el del matrimoni, ¨¦s per sempre, de manera que nom¨¦s es pot anul¡¤lar si es demostra que es va tramitar amb greus defectes de forma i fons. Roma rares vegades accepta sortides d'aquest tipus, de manera que molts sacerdots casats van abandonar l'exercici de la seva funci¨® sense tr¨¤mits i nom¨¦s una minoria va optar per demanar la reducci¨® al la?cat.

Pel celibat opcional

?s un tr¨¤mit que dura anys i que no sempre acaba b¨¦. Aix¨° diuen les normes del Vatic¨¤, aprovades sota el pontificat de Pau VI, inici de la crisi, sota el t¨ªtol Sacerdotalis coelibatus: ¡°Abans que proposin a la Sagrada Congregaci¨® per a la Doctrina de la Fe la causa de reducci¨® a l'estat la?cal amb la dispensa de les obligacions relacionades amb l'ordenaci¨® sagrada, els bisbes (per als capellans) i els superiors majors (per als religiosos) han de fer tot el possible durant un temps adequat per ajudar el peticionari (orator) a superar les dificultats que t¨¦, com, per exemple, mitjan?ant el trasllat a un altre lloc on estigui lliure de perills, amb l'ajuda, segons els casos, de companys i amics del peticionari, familiars, metges i psic¨°legs. Si tot aix¨° no resulta, i el peticionari insisteix a sol¡¤licitar la dispensa, s'hauran de recopilar les informacions necess¨¤ries per a la q¨¹esti¨®¡±.

En pocs casos, el capell¨¤ casat ha continuat exercint amb el consentiment t¨¤cit del seu bisbe, sempre que hi hagu¨¦s una comunitat de fidels que ho accept¨¦s. N'hi ha centenars de casos a Espanya. Tamb¨¦ hi ha ja mig miler de sacerdots casats a c¨¤rrec de parr¨°quies per enc¨¤rrec episcopal. Es tracta de sacerdots arribats dels pa?sos de l'est d'Europa, a les seves Esgl¨¦sies, ortodoxes per¨° cat¨°liques, s¨ª que poden casar-se.

El celibat obligatori no afecta el nucli de la fe i, per tant, pot ser derogat en qualsevol moment¡± Julio Pinillos

El congr¨¦s de capellans casats arribats de pr¨¤cticament tots els pa?sos europeus maneja aquestes xifres, per¨° sobretot at¨¦n els principis. ¡°El celibat obligatori ¨¦s una norma disciplin¨¤ria imposada en un moment determinat. No afecta el nucli de la fe i, per tant, pot ser derogada en qualsevol moment pel Papa. De fet, en totes les altres Esgl¨¦sies cristianes, el celibat, quan existeix, ¨¦s opcional. ?s a dir, els sacerdots ortodoxos, anglicans i protestants poden casar-se o romandre c¨¨libes. En canvi, a l'Esgl¨¦sia cat¨°lica, el celibat ¨¦s obligatori, ¨¦s a dir, una conditio sine qua non per poder ser sacerdot¡±, sost¨¦ Julio Pinillos, casat i, malgrat tot, acceptat com a capell¨¤ en una comunitat de feligresos en una de les barriades de Madrid. Pinillo va ser president de la federaci¨® internacional de capellans casats entre el 1993 i el 2003.

Des de la jerarquia eclesi¨¤stica s'han manifestat posicions diferents davant d'aquest triple objectiu, com va verificar el comit¨¨ executiu de la FICCC entre el 1993 i el 1996, quan va aconseguir entrevistar-se amb bisbes i cardenals de diferents pa?sos. Van ser molts els que els van tancar la porta, per¨° molts i importants els que els ¡°van encoratjar amb tons i frases molt esperan?adores¡±, diuen en un document intern. El cardenal Lorscheider (Brasil) els va dir: ¡°Vost¨¨s no s¨®n desertors sin¨® pioners¡±; el cardenal Dom Luciano (Brasil): ¡°Per qu¨¨ aquest desaprofitament de sacerdots?¡±; el cardenal Hume (Anglaterra): ¡°Parlar¨¦ amb Roma¡±; el bisbe Pere Casald¨¤liga, en una eucaristia a casa seva, a Sao Felix (Brasil): ¡°Us ha tocat defensar el celibat opcional, com a mi defensar els pobres de Brasil. Feu-ho amb dignitat, perseveran?a i di¨¤leg¡±, i el bisbe Alberto Iniesta (em¨¨rit de Madrid): ¡°L'Evangeli no m'autoritza a dir-vos que el que esteu intentant no sigui evang¨¨lic. Ser¨¤ un cam¨ª llarg. Feu-ho des de i amb la comunitat.¡±

El percentatge d'acceptaci¨® del capell¨¤ casat, segons les ¨²ltimes estad¨ªstiques publicades, ascendeix al 80% als Estats Units, el 75% a Europa i del 73% a Espanya. A m¨¦s, la FICCC, que agrupa 34 pa?sos de quatre continents, debat altres principis, que s¨®n objectius ¡°de menys a m¨¦s¡±, en paraules de Pinillos. ¡°S¨®n la defensa del celibat opcional, m¨¦s la renovaci¨® dels ministeris i la procura d'una Esgl¨¦sia servidora de l'home d'avui¡±.

A m¨¦s del manifest final que s'aprovar¨¤ aquesta tarda, el congr¨¦s es tanca amb la presentaci¨® del llibre Curas en unas comunidades adultas, en el qual el Moceop (Movimient per al Celibat Opcional), que presideix Ram¨®n Alario, presenta algunes de les fites d'una hist¨°ria de gaireb¨¦ 40 anys. Diu Alario: ¡°Amb aquest llibre tanquem, ara com ara, una etapa i assenyalem el punt a qu¨¨ hem arribat, que no ¨¦s un altre que aquell del qual, al nostre entendre, l'evoluci¨® dels serveis comunitaris no haurien d'haver-se apartat mai: la primacia i el protagonisme de la comunitat de creients per damunt i m¨¦s enll¨¤ de totes les tasques que origin¨¤riament i te¨°ricament estan al seu servei. No ¨¦s que amb aix¨° renunciem a la reivindicaci¨® inicial ¨Copcionalitat del celibat¨C que ¨¦s en els nostres or¨ªgens, sin¨® que la situem en la perspectiva en qu¨¨ adquireix tot el seu sentit de servei: la comunitat adulta. Aqu¨ª hi ha el repte d'una aut¨¨ntica reforma i actualitzaci¨® de les nostres Esgl¨¦sies: en qu¨¨ hi hagi i existeixin aut¨¨ntiques comunitats adultes i madures¡±.