¡°Quan et creix l¡¯ego i penses que ets la bomba, les coses et posen a lloc¡±

El nom de Javier Mariscal (Val¨¨ncia, 1950) est¨¤ unit a l'esplendor d'Espanya. Creador de dissenys que van marcar una ¨¨poca, va anunciar que estava arru?nat i va utilitzar una met¨¤fora (¡°manter¡±) per descriure el seu estat. Aqu¨ª detalla la situaci¨® de veritat: ¡°M'he arru?nat, s¨ª, com molts d'aquesta professi¨®¡±. Era divendres passat; feia sol i ell estava content davant els finestrals del Cercle de Belles Arts. ¡°M'encanta Madrid; he vingut des d'Atocha caminant i ¨¦s una meravella. El dia d'avui ¨¦s un cant a la vida¡±.

Pregunta. Qu¨¨ sent al carrer?

Resposta. A Barcelona? L'altre dia em vaig despertar amb un petit terratr¨¨mol. Van decidir que s'instal¡¤lava la rep¨²blica i a la nit va haver-hi un petit terratr¨¨mol! Despr¨¦s vaig fer moltes voltes i vaig veure que ning¨² estava preocupat per aix¨°. Barcelona t¨¦ una vida impressionant, la societat civil funciona molt b¨¦, tot est¨¤ ple de gent, tots fan cua, tots paguen, aplaudeixen¡­

P. Diu que no sentia res al carrer sobre la rep¨²blica¡­

Me he arru?nat, com molts de la meva professi¨®

R. Crec que tots els mitjans estan sobrevalorant els fets. La gent no est¨¤ tota hist¨¨rica cridant: ¡°Aix¨° ser¨¤ un desastre!¡± o ¡°Molt b¨¦, ja tenim rep¨²blica!¡±. La gran majoria s'adona que ¨¦s ci¨¨ncia-ficci¨®, que hi ha unes lleis que no et pots saltar. I una mica de sentit com¨²: vivim en un pa¨ªs que ¨¦s una meravella, ben organitzat, el clima ens afavoreix, t¨¦ coses molt positives. Esclar que n¡¯hi ha tamb¨¦ de negatives.

P. Li passen coses negatives¡­

R. Dic a un periodista que em van malament les coses i faig una esp¨¨cie de met¨¤fora japonesa dient que faig de manter, una frase completament po¨¨tica, i la gent s¡¯ho pren de deb¨°. Per¨°, al mateix temps, veig moltes reaccions: gent que diu que la meva obra ¨¦s horrorosa i gent que opina tot el contrari o em mostra el seu afecte. Em sembla genial!

P. Com arriba a la met¨¤fora?

R. Faig servir met¨¤fores. Mira Madrid! Diuen que no hi ha mar! I aquest cel qu¨¨ ¨¦s?! Aquests n¨²vols blancs, tan ben dibuixats¡­

P. Segueix sent vost¨¨ un adolescent¡­

R. No! Jo s¨®c un senyor gran, s¨®c avi i estic encantat d'haver fet anys.

P. Quina ¨¦s la realitat sense met¨¤fores?

R. ?s una realitat per la qual passem molts, professionals que hem treballat de freelances, que tenim botiguetes a les quals ve la gent amb un problema i l'hi resolem. Fot¨°grafs, dissenyadors, arquitectes, enginyers¡­ I, de sobte, al mercat del que es diu cultura, disseny, arts visuals no nom¨¦s hi ha hagut una davallada: hi ha hagut un tall en sec. No hi ha feina. Va ser molt sobtat i molt dur.

P. I a vost¨¨ el va arru?nar.

R. En el meu cas no vaig saber reaccionar. Tenia un transatl¨¤ntic i no ¨¦s el mateix que frenar una bicicleta. No ho vaig saber gestionar b¨¦ i em vaig arru?nar. Form¨¤vem un grup molt agradable que era com una fam¨ªlia. Trencar i haver de dir ¡°ens quedem al carrer¡± em va fer molt de mal. M'encanta l'estudi. Vaig crear un jard¨ª. Podria ser jardiner; he estat taxista, he fregat plats!

Potser canvio de professi¨®, per¨° a mi m¡¯agrada molt dibuixar

P. Quina ¨¦s la situaci¨® ara?

R. Reinventar-te. Hi va haver una dosi d'humilitat que em va anar molt b¨¦; quan l'ego et creix molt i et penses que ets la bomba, les coses et posen a lloc. Ara la cosa ¨¦s que t'has de buscar la vida fora. Potser canvio de professi¨®, per¨° a mi m'agrada molt dibuixar.

P. Quins projectes t¨¦ en aquest moment?

R. Estic amb diversos llibres; un ¨¦s gr¨¤fic i un altre de text. Tamb¨¦ estic fent aplicacions per a m¨°bils, postals animades meves. Vaig a Am¨¨rica a fer confer¨¨ncies, gr¨¤cies a D¨¦u.

P. La paraula ru?na no ¨¦s una paraula molt grosssa?

R. Normalment, no est¨¤ b¨¦ dir-la; la gent arru?nada no t'ho explica perqu¨¨ sembla que est¨¤s empestat socialment; els clients no van a buscar alg¨² a qui li van malament les coses. Tamb¨¦ n¡¯hi ha d¡¯altres com jo, que no m'he tallat gens a dir que, com a molts de la meva professi¨®, per¨°, molts!, m'he arru?nat, ho he fet malament i ho assumeixo. No ¨¦s que digui que m'han gestionat malament els diners o que els bancs s'han portat malament amb mi. No. Jo s¨®c responsable d'aquest estudi i la responsabilitat del que ha passat ¨¦s meva.

Ara s¡¯ha democratitzat molt el disseny, gr¨¤cies a D¨¦u

P. Vost¨¨ va ser met¨¤fora de la resplendor d'aquest pa¨ªs. El que li ha passat ¨¦s tamb¨¦ met¨¤fora d'aquest pa¨ªs?

R. Crec que no, perqu¨¨ no tothom tenia estudis tan grans. Nosaltres vam viure els vuitanta i vam poder muntar estudis aix¨ª. Ara s'ha democratitzat molt el disseny, gr¨¤cies a D¨¦u; deien que seria una ru?na que tothom pogu¨¦s fer disseny. I avui qualsevol nen de 14 anys m¨¦s o menys espavilat a qui li agradi la gr¨¤fica et fa un logo! I aix¨° est¨¤ molt b¨¦!

P. Deia Mark Twain, davant un article fals sobre ell, que la not¨ªcia de la seva mort era prematura. ?s prematura la not¨ªcia que ja no seguir¨¤ en actiu?

R. Esclar que s¨ª! I penso trobar la soluci¨® bastant r¨¤pid i pagar tots els meus deutes. Amb aix¨° de la crisi i la ru?na jo valoro molt¨ªssim m¨¦s el que ¨¦s ser milionari. Jo s¨®c milionari de la quantitat d'afecte, d'amor, de bon rotllo que hi ha al meu al voltant, que vaig rebre i segueixo rebent. S¨®c milionari.