La pen¨²ria

Fa pocs dies, en un sopar d¡¯antigues amistats, un d¡¯aquells sopars als quals no s¡¯hauria d¡¯assistir mai sense garanties, va apar¨¨ixer de cop a la conversa l¡¯inevitable tema de la independ¨¨ncia de Catalunya i, en menys de dos minuts, el comensal que tenia just al davant va disparar sense treva tota la bateria de llocs comuns amb qu¨¨ se sol justificar la pulsi¨® nacionalista. La inconsist¨¨ncia del que deia i la vehem¨¨ncia amb qu¨¨ ho deia em van fer trencar, com tantes altres vegades, el vot de silenci que m¡¯havia imposat. Li vaig objectar que la independ¨¨ncia, lluny de conduir-nos a l¡¯arc¨¤dia feli? que es desprenia del seu discurs, ens podria abocar a la pen¨²ria. ¡°Doncs el que ¨¦s jo ¡ªva respondre amb un cop de geni¡ª, per viure en un pa¨ªs lliure, estic disposat a passar totes les pen¨²ries que facin falta!¡±.

No ¨¦s la primera vegada que sento una declaraci¨® com aquesta. L¡¯odi ¨¦s sens dubte la subst¨¤ncia que l¡¯alimenta: es tracta de marxar d¡¯Espanya al preu que sigui, encara que la p¨¨rdua pugui ser molt m¨¦s gran que el guany. Ara b¨¦, molt m¨¦s que no pas abra?ar de bon grat una futura indig¨¨ncia ¡ªaquesta posici¨® apareix nom¨¦s en forma d¡¯atac de r¨¤bia, quan ja s¡¯han desmuntat tots els arguments¡ª, els parroquians inscrits al Proc¨¦s es mostren sempre plenament conven?uts que ¡°el pa¨ªs lliure¡± en qu¨¨ tant desitgen viure seria, com Noruega o Su?ssa, un pa¨ªs de gent rica, noble, culta i feli?. De moment no s¡¯ha vist enlloc ni la riquesa ni la noblesa ni la cultura que ens ha de conduir a la felicitat. Es diu, per exemple, que una Catalunya independent garantiria a l¡¯al?a les pensions dels jubilats i, en canvi, les dades que ens arriben m¨¦s aviat ens fan pensar el contrari. El primer semestre d¡¯aquest any ¡ªacabem de saber¡ª Catalunya ha aportat 7.200 milions a la caixa de la Seguretat Social mentre que el cost de les pensions contributives dels catalans ha pujat a 11.700 milions.

No tinc espai per marejar el lector amb m¨¦s dades econ¨°miques, per¨° no em deixo de preguntar com fan els seus comptes els economistes del Proc¨¦s. La noblesa ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil de jutjar; tot i aix¨ª, em costa recon¨¨ixer aquest atribut a una societat que enganya i es deixa enganyar amb tanta satisfacci¨®. Pel que fa a la cultura, Valent¨ª Puig feia notar en aquesta mateixa columna que l¡¯assaig, el g¨¨nere de pensament per excel¡¤l¨¨ncia, ¨¦s gaireb¨¦ inexistent a les lletres catalanes, i Salvador Oliva es queixava fa una setmana de l¡¯espectacular deteriorament que s¡¯observa en l¡¯¨²s p¨²blic de la llengua. Els resultats del que, sempre ensenyant les urpes, es proclama com un model d¡¯¨¨xit deixen clar que la societat que ha constru?t el nacionalisme ¨¦s incapa? d¡¯usar correctament les nostres dues lleng¨¹es. Els catalans fa anys que vivim en la pen¨²ria moral i cultural; ara nom¨¦s falta que aspirem tamb¨¦ a l¡¯econ¨°mica.