Una germanor de falsificadors

El Metropolitan de Nova York, el?Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el?Museu de les Peregrinacions de Santiago, el Museu de Peralada de Girona, a m¨¦s d'un bon nombre de col¡¤leccionistes privats, tenen entre els seus fons i penjats a les seves parets obres d'art g¨°tic falses creades al taller barcelon¨ª dels germans Sebasti¨¤ i Carles Junyer i Vidal a mitjans dels anys trenta del segle passat. Ho van explicar els especialistes Jaume Barrachina, director del museu de Peralada, i Gemma Aviny¨®, que han identificat una cinquantena de peces, a la jornada Mercat de l'art, col¡¤leccionisme i museus celebrada fa poc a Sitges. Per donar prove?ment a la seva producci¨®, els germans Junyer van crear una xarxa de pintors que treballava per a ells. Entre ells, Josep Togores.

¡°Fa uns quants anys em van demanar que valor¨¦s una taula g¨°tica atribu?da a Llu¨ªs Borrass¨¤. Els seus amos volien vendre-la, per¨° els vaig dir que era falsa, un pastitx?modern. Passat un temps, els vaig preguntar qu¨¨ havia passat i em van dir que l'havien portat a una casa de subhastes de Madrid i que l'havia comprat el Ministeri de Cultura pensant que era aut¨¨ntica, i que despr¨¦s la van dipositar al MNAC, on la guarden als magatzems. Es tractava d'un junyer absolutament meravell¨®s, per¨° res m¨¦s¡±, explica Barrachina, que mant¨¦ que aquestes obres no superen la prova del cot¨® ja que la pintura es despr¨¨n amb molta m¨¦s facilitat que la que t¨¦ m¨¦s de 70 anys.

Barrachina assegura que una obra atribu?da al pintor de Verg¨®s, que va comprar la fam¨ªlia Mateu per al museu que ell dirigeix a Peralada, ¡°¨¦s una falsificaci¨® sobre un original¡±, per¨° insisteix a diferenciar entre pastitxos?i falsificacions. ¡°No ¨¦s el mateix falsificar un mir¨®?o un modigliani, on el suport ¨¦s nou, que fer-ho amb una obra del segle XIV on la fusta t¨¦ p¨¤tina, l¨ªnies de desgast i deshidrataci¨®. ?s m¨¦s complicat¡±.

Per aix¨°, mant¨¦, els germans Junyer ¡°compraven peces g¨°tiques en un estat de conservaci¨® p¨¨ssim i les repintaven a sobre¡±. Per a l'expert, ¡°la difer¨¨ncia entre falsificar i realitzar una restauraci¨® abusiva ¨¦s que el que restaura massa procura adaptar-se a l'estil, mentre que el falsificador prescindeix de l'estil i ho fa en un de millor, ja que si pots fer un borrass¨¤ no far¨¤s un perico dels palotes, perqu¨¨ el vendr¨¤s a m¨¦s bon preu¡±.

Per¨° qui van ser els germans Junyer i Vidal? Segons Aviny¨®, Sebasti¨¤ i Carles van ser dues persones molt conegudes al m¨®n cultural de la seva ¨¨poca, vinculades amb Els Quatre Gats de Barcelona. Sebasti¨¤ va ser un gran amic de Picasso que va viatjar amb ell a Par¨ªs el 1904 i el va pintar en diverses ocasions. Ell mateix era pintor i va realitzar obres de l'estil d'Anglada Camarasa, mentre que Carles va ser un cr¨ªtic d'art de gran reputaci¨®. ¡°Tots dos van aconseguir reunir una important col¡¤lecci¨® d'art medieval on van barrejar obres aut¨¨ntiques i falsificacions, un 30% del total¡±, calculen.

Un dels grans problemes que es troben en la seva investigaci¨® ¨¦s que les obres estan considerades com a aut¨¨ntiques pels seus propietaris. ¡°La col¡¤lecci¨® dels Junyer, amb falsos i aut¨¨ntics, va ser publicada el 1934 a l'obra de refer¨¨ncia A History of Spanish Painting de l'americ¨¤ Chandler Rathfon Post¡±, explica Barrachina, per la qual cosa ning¨² ha posat en dubte el valor de les peces. Entre les obres aut¨¨ntiques que van passar per les mans dels Junyer hi ha Els segadors, de Picasso, que pot veure's al Museo Thyssen i?Sant Andreu negant-se a adorar l'¨ªdol, del ja fam¨®s Borrass¨¤ dipositada recentment al Prado.

Segons revela Barrachina, la correspond¨¨ncia demostra com els antiquaris deixaven escollir als clients les obres de la seva col¡¤lecci¨®, per¨° a l'hora de lliurar-les canviaven els lots en funci¨® dels seus interessos, i col¡¤locaven peces falses. ¡°Si els compradors es queixaven, ells responien que ho feien per millorar la comanda¡±. ¡°Per saber el grau d'autenticitat de les obres cal veure-les i a la majoria no hi tenim acc¨¦s. Intentarem fer un cat¨¤leg de falsos i pastitxos?que la bibliografia ha donat com a originals¡±, expliquen els investigadors. Sabent el problema que poden generar als seus actuals amos, que veuran com es devaluen les seves obres de forma considerable, Barrachina assegura: ¡°Ens ajustarem a la realitat i farem una cl¨¤usula explicant qu¨¨ entenem per falsificaci¨® de forma controlada. Tot ser¨¤ al m¨¦s matisat possible¡±.

Entre les obres falses que els Junyer van vendre hi ha un frontal amb escenes de Sant Mart¨ª que conserva el Museu de les Peregrinacions de Santiago. ¡°?s una pe?a aut¨¨ntica per¨° que no conservava la policromia, segons va assegurar l'antiquari Bardolet, que la va veure en el seu lloc d'origen. Ara est¨¤ totalment repintada i brillant¡±. Una altra ¨¦s l'anomenada predel¡¤la Perdig¨® que havia pertangut al castell de Vullpellac, ¡°que ¨¦s falsa del tot¡±. Una de les peces m¨¦s destacades ¨¦s l'enorme retaule del Mestre de Cubells, que el Metropolitan va comprar el 1957. ¡°Va ser una de les sis peces falses que va adquirir el museu per recomanaci¨® del director James J. Rorimer als patrons, per ser una pe?a excel¡¤lentment conservada. El frau es va descobrir quan l'obra va arribar als Estats Units i es va veure que tota era una repintada. No s'ha exposat mai¡±.

Que l'activitat dels Junyer estava sota sospita ho va advertir el col¡¤leccionista Frederic Mar¨¦s en escriure: "el seu negoci es movia en el m¨¤xim silenci i no poc misteri. La preocupaci¨® pels coneixements t¨¨cnics de Sebasti¨¤ i el seu afany de restaurar les taules, va influir?molt?que algunes peces de la seva col¡¤lecci¨® s'hagin posat en dubte respecte a la seva autenticitat". Segons Aviny¨®, "el negoci dels germans sempre es va moure en la l¨ªnia del que estava b¨¦ o no". Per aix¨°, quan la seva col¡¤lecci¨® es va subhastar a la sala Par¨¦s de Barcelona no es va fer constar la proced¨¨ncia de les peces.

L'activitat fraudulenta realitzada pels Junyer va afectar altres artistes del moment. En una carta del 1918 donada a con¨¨ixer per Ignasi Dom¨¨nech, el pintor Jos¨¦ Togores, que no passava per un bon moment econ¨°mic, va confessar a Miquel Utrillo que havia apr¨¨s a restaurar i que treballava pels Junyer, per¨° li demanava que no ho expliqu¨¦s perqu¨¨ no s'enfadessin. "Deu ser per aix¨°, que el personatge central de l'obra de Francesc Serra del retaule de Sant Joan Baptista de Santa Maria de Tobed, que conserva el Museu Maricel de Sitges i que les radiografies mostren restaurat de forma falsa, t¨¦ la cara d'un dels personatges de Togores", rebla Dom¨¨nech.