El petroli pujar¨¤ a 80 d¨°lars el 2020, segons l¡¯Ag¨¨ncia de l¡¯Energia

La caiguda dels preus del petroli ha posat en marxa les forces que empenyen el mercat a reequilibrar-se, cosa que ha augmentat la demanda mentre es frena el creixement de l'oferta. Tot i que el mecanisme d'autoajustament en el mercat del petroli no acostuma a estar exempt d'obstacles, el preu del barril de cru tornar¨¤ als 80 d¨°lars per al 2020, des dels 47 d¨°lars actuals. Aquest ¨¦s l¡¯escenari principal que preveu l¡¯Ag¨¨ncia Internacional de l¡¯Energia (AIE), que presenta aquest dimarts a Londres el seu informe anual de previsions sobre el sector energ¨¨tic. L¡¯AIE alerta dels riscos d'un per¨ªode allargat de preus baixos.

La pujada del preu fins als 80 d¨°lars per barril el 2020 ¨¦s l'escenari que els economistes de l¡¯AIE consideren m¨¦s probable, amb increments addicionals de preu a partir d'aquell any. La seva tesi ¨¦s que el per¨ªode de sobreoferta actual no durar¨¤, a causa de la forta retallada de les inversions.

L¡¯Iran i l'Iraq lideraran el creixement de la producci¨® entre els membres de l¡¯Organitzaci¨® de Pa?sos Exportadors de Petroli (OPEP), per¨° l'informe assenyala que la inestabilitat de l'Iraq i les dificultats perqu¨¨ l¡¯Iran canalitzi tota la inversi¨® necess¨¤ria mitigaran la seva aportaci¨®. I subratlla que far¨¤ falta mantenir un ritme d'inversi¨® de 630.000 milions de d¨°lars anuals en exploraci¨® i producci¨® de gas i petroli nom¨¦s per contrarestar el declivi de la producci¨® dels jaciments existents.

Un per¨ªode m¨¦s allargat de preus baixos del petroli, encara que menys probable, tampoc pot descartar-se del tot, segons aquest organisme creat per l¡¯Organitzaci¨® per a la Cooperaci¨® i el Desenvolupament Econ¨°mic (OCDE) el 1974, despr¨¦s de la crisi del petroli, per coordinar les pol¨ªtiques energ¨¨tiques dels seus 29 estats membres. Per aix¨°, l'informe preveu tamb¨¦ un escenari en qu¨¨ el preu del barril de cru segueix a 50 d¨°lars el que queda de d¨¨cada, abans de pujar fins a 85 d¨°lars per al 2040.

Depend¨¨ncia energ¨¨tica

Aix¨° comportaria un augment del pes d'un redu?t nombre de productors de baix cost ¨Cla depend¨¨ncia dels pa?sos de l¡¯Orient Mitj¨¤ aconseguiria nivells no vistos des dels anys setanta del segle passat, segons l'ag¨¨ncia¨C, cosa que podria disparar les preocupacions en mat¨¨ria de seguretat energ¨¨tica i augmentar el risc de rebots dr¨¤stics en el preu.

¡°Aquest no ¨¦s el moment de relaxar-se¡±, diu Fatih Birol, director executiu de l¡¯AIE. ¡°M¨¦s aviat al contrari: un per¨ªode de preus baixos del petroli ¨¦s el moment per refor?ar la nostra capacitat de fer front a futures amenaces en la seguretat energ¨¨tica¡±.

A les portes de la Confer¨¨ncia de les Nacions Unides sobre el Canvi Clim¨¤tic, que comen?a el 30 de novembre a Par¨ªs, hi ha signes clars d'una transici¨® en el model energ¨¨tic mundial, segons l¡¯AIE. Les renovables constitueixen gaireb¨¦ la meitat de la nova capacitat de generaci¨® instal¡¤lada el 2014, i suposen ja la segona font mundial d'electricitat (despr¨¦s del carb¨®). Per¨° les necessitats globals d'energia segueixen creixent.

L'escenari principal de l'informe preveu que l'¨²s d'energia al m¨®n creixi un ter? fins al 2040, liderat principalment per l¡¯?ndia, la Xina, l¡¯?frica, l¡¯Orient Mitj¨¤ i el Sud-est Asi¨¤tic. Els pa?sos de fora de l¡¯OCDE aporten tot l'increment en ¨²s d'energia, mentre que el consum als pa?sos de ¡®OCDE segueix reduint-se des del seu pic el 2007, a causa de les tend¨¨ncies demogr¨¤fiques i econ¨°miques, sumades a l'augment en l'efici¨¨ncia.

L¡¯?ndia i la Xina

L¡¯informe anuncia el final de la hist¨°ria del creixement individual de demanda d'energia m¨¦s alt dels ¨²ltims temps. La transici¨® de la Xina cap a un model de creixement menys intensiu en energia t¨¦ implicacions importants en les tend¨¨ncies globals. La Xina segueix sent amb difer¨¨ncia el productor i consumidor de carb¨® m¨¦s important del m¨®n; desplega m¨¦s capacitat de generaci¨® d'energia renovable que cap altre pa¨ªs, i per a la d¨¨cada dels 2030 superar¨¤ els EUA com a principal consumidor de petroli. Per¨° els canvis en la seva economia, que passen per l'expansi¨® del sector de serveis m¨¦s que el de la ind¨²stria pesant, impliquen que es necessita un 85% menys d'energia per produir cada unitat de creixement econ¨°mic futur. L'efici¨¨ncia tamb¨¦ est¨¤ millorant al pa¨ªs asi¨¤tic: la meitat de l'¨²s d'energia a la Xina est¨¤ avui sotm¨¨s a est¨¤ndards d'efici¨¨ncia, en contraposici¨® amb un 3% el 2005.

L¡¯?ndia passa a ocupar el lloc de la Xina en el centre del tauler energ¨¨tic mundial. Constitueix l¡¯aportaci¨® principal (prop d'un 25%) al creixement de la demanda global d'energia. L¡¯?ndia t¨¦ una sisena part de la poblaci¨® mundial i ¨¦s la tercera economia del m¨®n. Per¨° avui nom¨¦s suposa el 6% de l'¨²s d'energia global, i el 20% de la poblaci¨® ¨ªndia no t¨¦ acc¨¦s a electricitat. El pa¨ªs entra en un per¨ªode sostingut de creixement r¨¤pid en el consum energ¨¨tic per diversos factors: els plans per accelerar la modernitzaci¨® i la capacitat productiva, el creixement de la poblaci¨® i els salaris i la previsi¨® que 315 milions de persones migrin del camp a la ciutat per al 2040.

En l¡¯¨¤mbit global, l'informe adverteix que l'objectiu d'aconseguir l'acc¨¦s universal a l'energia per al 2030 encara ¨¦s lluny. Malgrat els esfor?os duts a terme, hi ha 1.200 milions de persones, un 17% de la poblaci¨® mundial, que segueixen sense acc¨¦s a l'electricitat. S'espera que per al 2030 es redueixin a 800 milions.