¡°La centrifugaci¨® del d¨¨ficit s¡¯ha fet a consci¨¨ncia¡±

Albert Carreras (Barcelona, 1955), secretari general d¡¯Economia i Finances de la Generalitat, acaba de publicar Volem la independ¨¨ncia?(Editorial Base), un assaig en qu¨¨ reclama la unitat de les forces independentistes per guanyar per primera vegada unes eleccions al Congr¨¦s dels Diputats. ¡°Si no som capa?os de fer aquesta llista, ¨¦s que no volem la independ¨¨ncia¡±, argumenta en el llibre.

P. Al final no hi haur¨¤ llista ¨²nica. Aix¨° significa que no volen la independ¨¨ncia?

R. [CDC i ERC] han aconseguit arribar a uns acords de comunitat de programa i de no compet¨¨ncia importants.

P. Tamb¨¦ diu: ¡°Podem posar totes les excuses del m¨®n, per¨° vol dir que no volem la independ¨¨ncia¡±...

R. Per¨° una cosa s¨®n les llistes amb compet¨¨ncia. I aquestes s¨®n amb cooperaci¨®.

P. El seu objectiu ¨¦s igualar els 25 escons del PSC del 2008?

R. S¨®n els resultats m¨¦s alts que s'han aconseguit, tot i que van ser molt m¨¦s proactius pel canvi els 25 escons del 1982 a favor de Felipe Gonz¨¢lez.

P. La comesa de les forces sobiranistes a Madrid ¨¦s la celebraci¨® del refer¨¨ndum?

R. Per a una representaci¨® a Madrid ha de ser-ho, per¨° es poden negociar les condicions per a la independ¨¨ncia sense refer¨¨ndum si hi ha voluntat de les dues parts.

No poso en dubte el concert basc, per¨° s¨ª que hi ha marge sobre el contingent¡±

P. Com es pot engegar de forma unilateral una Hisenda pr¨°pia?

R. Els canvis depenen del marc legal i jur¨ªdic que pugui haver-hi. Si hi ha un canvi jur¨ªdic, la desconnexi¨® ¨¦s r¨¤pida.

P. Per¨° aquest canvi jur¨ªdic no dep¨¨n d'una negociaci¨®?

R. ?s la forma m¨¦s recomanable de fer-ho, per¨° si no hi ha un marc negociat hi ha altres alternatives. Si el marc de refer¨¨ncia ¨¦s clar no hi ha cap dificultat m¨¦s. En un m¨®n en qu¨¨ tot es basa en la inform¨¤tica i les telecomunicacions no hi ha problemes m¨¦s grans.

P. Una de les raons per les quals defensa la independ¨¨ncia ¨¦s l¡¯¡°asf¨ªxia premeditada¡± financera. A parer seu aquesta ha estat l'estrat¨¨gia del Govern del PP amb les comunitats?

R. La centrifugaci¨® del d¨¨ficit s'ha fet a consci¨¨ncia. Hi havia un marc molt clar de distribuci¨® dels esfor?os d'ajust pressupostari fixat per la llei d¡¯estabilitat del 2012 que totes les comunitats no governades pel PP vam interpretar de la mateixa manera. L¡¯Estat es va quedar amb tot el marge de d¨¨ficit i el vam portar als tribunals. Si el repartiment s'hagu¨¦s ajustat a la llei l¡¯haur¨ªem complert el 2012, 2013 i 2014. Per¨° ja coneixem la tend¨¨ncia del Govern del PP a incomplir les lleis. Va voler treure's del damunt la responsabilitat de l'ajust i passar-la a les comunitats, que tenen una despesa molt finalista i r¨ªgida.

P. Ha canviat el Govern central despr¨¦s del 27-S amb el Fons de Liquidat Auton¨°mica?

R. Hisenda ens havia indicat que es prendria una decisi¨® sobre el FLA [la partida de 2.600 milions que la Generalitat espera] despr¨¦s de l'estiu. Ara com ara no s'ha pres.

P. Parla d'un ¡°tracte fiscal privilegiat¡± quan es refereix als concerts basc i navarr¨¨s. Caldria revisar-los?

R. No els poso en dubte perqu¨¨ respon al principi de tenir m¨¦s control sobre les bases fiscals. Ara b¨¦, hi ha marge sobre el contingent? Sens dubte.

P. No nom¨¦s Catalunya es queixa del model de finan?ament auton¨°mic. Tamb¨¦ ho fan les Balears, la Comunitat Valenciana...

R. En tot l'eix mediterrani i Madrid hi ha un diagn¨°stic bastant compartit. El model de finan?ament es fiava als ingressos que s'obtenien pels recursos derivats de la bombolla immobili¨¤ria. La negociaci¨® es va produir en aquell context i es va tractar de compensar les comunitats que no gaudien d'aquells ingressos garantint-los-en uns altres. Quan va esclatar la bombolla, aquests van desapar¨¨ixer, i les comunitats m¨¦s vinculades a la bombolla, l'eix mediterrani i Madrid, van tenir problemes m¨¦s grans.

P. Es queixen d'un model que va sortir d'un acord entre l¡¯Estat i Catalunya. ?s culpa dels negociadors?

R. No. Les posicions s'havien consolidat molt i no hi havia voluntat de canvi.

P. El finan?ament ¨¦s la principal ra¨® per a la independ¨¨ncia?

R. No. El punt essencial ¨¦s la voluntat d'autogovern de Catalunya. En el llibre repasso els elements que es consideren b¨¤sics del sentiment independentista: primer, la llengua, la cultura i la traject¨°ria hist¨°rica; segon, els elements econ¨°mics, i finalment, els pol¨ªtics. Per¨° tot acaba en el mateix punt: Hi ha voluntat perqu¨¨ Catalunya tingui m¨¦s autogovern? La posici¨® del Govern espanyol aqu¨ª ¨¦s m¨¦s tancada que en aspectes com la llengua i la cultura.?