Sis invents que Jules Verne va imaginar i altres van fer realitat

Jules Verne (1828-1905) va ser un escriptor burg¨¨s, que es va inspirar en revistes cient¨ªfiques i en la seva gran biblioteca, m¨¦s que en viatges i viv¨¨ncies personals, per escriure les gaireb¨¦ 100 obres publicades. ?s el segon autor m¨¦s tradu?t del m¨®n i el primer que converteix al cient¨ªfic en un heroi en la majoria dels seus llibres. Ara, l'Espacio Fundaci¨®n Telef¨®nica li dedica l'exposici¨® Jules Verne: els l¨ªmits de la imaginaci¨®, que retrata com l'autor va influir en nombrosos personatges posteriors a la seva ¨¨poca, amb el lema?"tot el que una persona pot imaginar, altres poden fer-ho realitat". Aquestes s¨®n algunes de les innovacions que Verne va imaginar a la seva habitaci¨® i que altres cient¨ªfics van acabar inventant anys despr¨¦s, segons el parer dels dos comissaris de l'exposici¨®, Mar¨ªa Santoyo i Miguel ?ngel Delgado.

En la novel¡¤la Par¨ªs al segle XX (1863), Verne parla d'una xarxa internacional de comunicacions, la descriu com alguna cosa semblant a un tel¨¨graf mundial, que connectaria diferents regions per compartir informaci¨®. Descrivia aix¨ª les bases del que m¨¦s tard seria Internet. El llibre explica la hist¨°ria d'un jove que viu en una ciutat amb gratacels de vidre, trens d'alta velocitat i cotxes de gas, res desgavellat amb el que va acabar sent finalment Par¨ªs al segle XX. "Hetzel, l'editor de Verne, va considerar que la novel¡¤la tenia un to massa pessimista, aix¨ª que va rebutjar publicar-la", explica Miguel ?ngel Delgado, un dels comissaris de l'exposici¨®. El manuscrit va ser trobat pel besn¨¦t de l'autor el 1989, i publicat finalment el 1994.

Isaac Peral va crear el submar¨ª el¨¨ctric el 1888. El va idear com un arma de tracci¨® el¨¨ctrica que circulava per sota del mar, una idea gaireb¨¦ calcada al Nautilus, el submar¨ª que Verne havia descrit 18 anys abans a Vint mil lleg¨¹es de viatge submar¨ª (1870). "El Nautilus ¨¦s probablement la millor creaci¨® de Verne, una m¨¤quina capa? de fascinar a qui finalment va inventar el primer submar¨ª el¨¨ctric, el mar¨ª Isaac Peral", indica un cartell de l'exposici¨®.

Tamb¨¦ a Vint mil lleg¨¹es de viatge submar¨ª, el capit¨¤ Nemo pren una fotografia del fons mar¨ª des del Nautilus. Faltaven m¨¦s de 20 anys perqu¨¨ aix¨° fos possible. I va succeir el 1899 gr¨¤cies a Louis Boutan, pioner de la fotografia subaqu¨¤tica. Boutan es va proposar fotografiar la vida submarina amb l'ajuda del seu germ¨¤: van construir una gran c¨¤mera amb un objectiu llumin¨®s i, afegint algunes millores t¨¨cniques a aquest primer prototip, va obtenir les primeres instant¨¤nies realitzades a m¨¦s de 50 metres de profunditat.

Volar en lloc de surar (i el primer rellotge de polsera)?

Malgrat haver escrit tot un tractat sobre els globus aerost¨¤tics a Cinc setmanes amb globus (1863), Verne era partidari, perqu¨¨ l'home conquist¨¦s el cel, de crear grans m¨¤quines que pesessin m¨¦s que l'aire. Fins a la seva ¨¨poca, l'home ja utilitzava globus, per¨° la influ¨¨ncia de l'autor en cient¨ªfics com Santos Dumont va fer que es fes un pas endavant en la creaci¨® d'avions. Dumont, inspirat en Verne, va ser el primer home a volar, el 1906, amb un giny amb motor dissenyat per ell mateix. "Els seus progressos van contribuir, sens dubte, a l'aven? de l'aeron¨¤utica", asseguren els comissaris. Davant la impossibilitat de pilotar l'avi¨® i al mateix temps mirar el rellotge de butxaca, Cartier va crear, per a ell, el primer rellotge de polsera.

El passeig d¡¯Armstrong per la Lluna

Amb la versemblan?a dels fets que Jules Verne explicava en De la Terra a la Lluna (1865) i en? Al voltant de la Lluna (1870) els lectors van poder somiar amb la possibilitat d'arribar al sat¨¨l¡¤lit. Les dues obres van ser escrites al voltant de 100 anys abans que l'Apollo 11 arrib¨¦s a la Lluna. Els contemporanis de Verne somiaven amb un viatge que es va fer realitat el 1969, quan Neil Armstrong es va convertir en el primer home a trepitjar el sat¨¨l¡¤lit. En els llibres de Verne hi ha coincid¨¨ncies entre la ficci¨® i els fets: coincideixen el lloc de partida ¨Cel cap Canaveral¨C i d'aterratge ¨Ca l'oce¨¤ Pac¨ªfic¨C i alguns mesuraments: descriu que la nau hauria d'estar protegida amb parets d'alumini de 20 cent¨ªmetres i les de l'Apollo 11?en tenien 30. O que costaria, segons els seus c¨¤lculs, al voltant de 12 milions de d¨°lars i en va costar 14. Per als comissaris de l'exposici¨®, "Verne ¨¦s, sens dubte, el quart tripulant de l'Apollo 11".?

En Les aventures del capit¨¤ Hatteras (1866), una expedici¨® s'embarca cap a la conquesta del pol nord. Faltaven encara 40 anys perqu¨¨ Robert Peary dugu¨¦s a terme finalment aquesta gesta, el 1909. De fet, fins i tot en el llibre d'aventures, Verne reconeix que l'arribada d'exploradors a l'?rtic no seria un fet que succeiria a curt termini. Una cosa semblant va succeir amb el pol sud: en L'esfinx dels gels (1897), els protagonistes arriben amb vaixell fins a l'Ant¨¤rtida. Per¨° no seria fins al 1909 que Ernest Shackleton aconsegu¨ªs arribar al punt m¨¦s al sud del planeta, on ning¨² havia arribat mai abans. "Sorpr¨¨n descobrir fins a quin punt algunes de les seves idees van anticipar el que passaria d¨¨cades m¨¦s tard en les expedicions polars", segons els comissaris de l'exposici¨®. Verne tamb¨¦ va parlar de possibles fallades en les br¨²ixoles en arribar als pols i la seva imaginaci¨® va anar m¨¦s enll¨¤ quan va idear un volc¨¤ en ple pol nord o que l'Ant¨¤rtida era una massa flotant que podia ser travessada per sota.