La UE ofereix m¨¦s diners a l¡¯?frica perqu¨¨ contingui la immigraci¨®

Europa i l'?frica dialoguen aquest dimecres al m¨¤xim nivell per mirar de trobar respostes comunes a la immigraci¨®. Els l¨ªders de m¨¦s 63 pa?sos ¨Cels 28 europeus m¨¦s 35 d'africans¨C es reuneixen durant dos dies a Malta, un dels territoris m¨¦s propers al continent afric¨¤ i el pa¨ªs menys poblat de la UE, amb 429.000 persones.

La cimera es va idear la primavera passada, quan l'arribada de migrants sacsejava It¨¤lia i les morts derivades dels naufragis van impulsar el primer ministre itali¨¤, Matteo Renzi, a donar la veu d'alarma. Malta es va oferir a organitzar-la amb la idea de reunir en una mateixa taula els governants europeus amb els de l'?frica. Per¨° la situaci¨® ha canviat des de llavors i ara els fluxos s'obren pas principalment des de Turquia cap a Gr¨¨cia, amb centenars de milers de refugiats sirians que truquen a les portes d'Europa a trav¨¦s d'aquesta ruta. Fins ara, aquest any m¨¦s de 540.000 persones han arribat a les illes gregues, davant de les 140.000 arribades a It¨¤lia (principalment des de l'?frica), segons dades de Frontex, l'ag¨¨ncia europea de fronteres.

La Uni¨® Europea ¨¦s conscient d'aquest desajustament, per¨° argumenta que continuen sent necessaris els acords amb l'?frica perqu¨¨ la immigraci¨® provinent d'aquest continent t¨¦ car¨¤cter estructural (pobresa, conflictes, desertificaci¨®¡­), mentre que les arribades massives des de S¨ªria estan lligades exclusivament a la guerra civil que viu el pa¨ªs.

La cimera, que arrenca aquesta tarda, pret¨¦n aconseguir acords concrets en ¨¤rees que s'entreveuen molt dif¨ªcils. El principi consisteix a oferir als pa?sos africans m¨¦s diners i cooperaci¨® perqu¨¨ impedeixin que els moviments migratoris arribin a Europa, com va fer Espanya a partir del 2006 per frenar la crisi de les pirag¨¹es. El principal incentiu que ha ideat la UE per segellar aquest tracte ¨¦s un fons fiduciari constitu?t inicialment amb 1.800 milions d'euros per ¡°afrontar les causes de la immigraci¨® irregular i de les persones despla?ades¡±, segons l'esborrany de conclusions.

El fons presenta dos problemes. En primer lloc, fins al moment les aportacions estan molt lluny de les expectatives. La Comissi¨® Europea el va nodrir amb aquells 1.800 milions amb l'esperan?a que els Estats membres desemborsessin una quantitat similar. De moment pocs pa?sos s'hi han sumat (nom¨¦s s'han comprom¨¨s 32 milions m¨¦s, dels quals Espanya n'aporta tres), tot i que alguns esperen anunciar-ho en la trobada de La Valletta.

El segon problema sorgeix en comparar aquesta quantitat amb la que Europa est¨¤ disposada a donar a Turquia, ara principal focus d'arribades al continent, perqu¨¨ cooperi a frenar els estrangers. ¡°Els socis africans es queixen que estiguem disposats a donar 3.000 milions d'euros a un sol pa¨ªs, mentre que a un continent sencer donem poc m¨¦s de 1.800 milions¡±, admeten fonts diplom¨¤tiques implicades en la negociaci¨®.

L'?frica, a m¨¦s, t¨¦ pocs incentius per frenar les persones que marxen cap a Europa i, a m¨¦s, readmetre les que els pa?sos comunitaris deneguin el dret a l'asil (tot estranger que entra irregularment a Europa i no obt¨¦ l'estatus de refugiat ha de ser expulsat, segons les normes). De cada 10 persones que es desplacen a l'?frica, nou ho fan dins del continent i nom¨¦s una emigra a Europa, motiu pel qual els pa?sos africans ja fan front a la seva pr¨°pia pressi¨® migrat¨°ria.

Les fonts consultades asseguren que hi ha una certa voluntat d'ajudar a evitar que els africans s'embarquin cap a Europa, per¨° la readmissi¨® d'aquells que ja han viatjat resulta m¨¦s complexa. La UE intenta per tots els mitjans signar acords de retorn amb els pa?sos des d'on es registren m¨¦s arribades. Fins al moment el bloc comunitari t¨¦ signats 17 acords a tot el m¨®n, per¨° nom¨¦s un implica un pa¨ªs afric¨¤ (Cap Verd, poc rellevant en el terreny migratori).

Europa esgrimeix com a incentiu l'ajuda al desenvolupament que proporciona al continent i els nous projectes que est¨¤ disposada a finan?ar. Durant el per¨ªode 2004-2013, la Comissi¨® Europea va comprometre 1.000 milions d'euros a projectes lligats a la immigraci¨®, principalment a pa?sos del Mediterrani i subsaharians. Per¨° als governants africans no els compensa rebre m¨¦s fons si ¨¦s a canvi de frenar la immigraci¨® en s¨°l europeu. Perqu¨¨ les remeses que envien els africans establerts a Europa superen en volum tota l'ajuda de la UE al desenvolupament, subratllen les fonts consultades. El pla d'acci¨® UE-?frica que s'aprovar¨¤ dem¨¤ recull una rebaixa del cost d'aquestes remeses fins al 3% de la quantitat enviada (ara pot superar el 5%).

Per suavitzar els recels, els negociadors europeus van idear una major obertura dels canals legals per viatjar de l'?frica a Europa. Per¨° les dificultats econ¨°miques que encara travessen molts Estats comunitaris i l'elevat nombre de refugiats que estan rebent de S¨ªria els fan recelosos a aquesta via. Al final les facilitats de tr¨¤nsit se centraran en col¡¤lectius poc conflictius: estudiants, investigadors i emprenedors, amb una promesa concreta per duplicar el nombre d'estudiants africans que es beneficien del programa europeu Erasmus+, centrat en pr¨¤ctiques en empreses.