Per qu¨¨ es pot posar la bandera de Fran?a a Facebook i no la del L¨ªban?

Despr¨¦s dels atemptats de Par¨ªs, Facebook va posar en marxa dues aplicacions a la seva plataforma: una permetia posar una bandera de Fran?a sobre la foto de perfil per mostrar la nostra solidaritat amb les v¨ªctimes; l'altra va ser activar el Safety Check, una eina que permetia que qui fos a Par¨ªs pogu¨¦s avisar els seus amics que estava b¨¦ i que fins ara nom¨¦s s'havia fet servir per a cat¨¤strofes naturals.

Segons dades de Facebook, 4,1 milions de persones van utilitzar aquesta segona eina i 360 milions van rebre notificacions informant-los que els seus amics estaven fora de perill. A m¨¦s d'aix¨°, un total de 78 milions de persones van publicar 183 milions d'interaccions relacionades amb els atemptats.

Tot i aix¨°, molts han posat de manifest el greuge comparatiu: per qu¨¨ era possible posar-se la bandera de Fran?a, per¨° no la del L¨ªban, que havia patit dos atacs terroristes un dia abans? I per qu¨¨ s'activava el Safety Check per als atemptats de Par¨ªs, per¨° no per als de Beirut, on van morir almenys 43 persones?

Un dels comentaris m¨¦s llegits va ser el que va publicar al seu blog el periodista ?ric Lluent. El seu text es va compartir 9.000 vegades a Twitter i suma m¨¦s de 10.000 m'agrada a Facebook. Segons el seu parer, ¡°es pot entendre fins a cert punt que a un ciutad¨¤ europeu li toqui m¨¦s un atemptat a Par¨ªs que un altre a Beirut¡± perqu¨¨ els mitjans en fan una cobertura diferent. Lluent tamb¨¦ afegeix que ¡°utilitzar el filtre de Facebook per solidaritzar-se amb les v¨ªctimes dels atemptats a Par¨ªs ¨¦s donar suport a una visi¨® del m¨®n en la qual nom¨¦s preocupen les morts de ciutadans occidentals¡±.

Anem a pams:

1. No t¨¦ res de dolent posar la bandera de Facebook al perfil

En alguna ocasi¨® ja hem parlat de la ¡°jerarquia de la mort¡±, com per exemple durant l'atemptat a Charlie Hebdo. Els mitjans anglosaxons fan servir aquest terme per descriure com i per qu¨¨ donem m¨¦s cobertura a unes v¨ªctimes davant d'unes altres, especialment en informaci¨® internacional.

En aquesta jerarquia influeixen principalment dos factors:

- La proximitat. Ens interessa m¨¦s el que passa al nostre pa¨ªs i en pa?sos propers, sobretot si hi ha v¨ªctimes locals. Tamb¨¦ resulta m¨¦s f¨¤cil recollir informaci¨® i explicar la hist¨°ria de les v¨ªctimes en aquests casos. Tot aix¨° provoca m¨¦s empatia en periodistes i lectors.

- La qualitat de la informaci¨®. S¨®n molts els mitjans que tenen corresponsals o enviats especials en pa?sos europeus i americans, incloses les ag¨¨ncies, mentre que es tenen menys mitjans i recursos en pa?sos com L¨ªbia o S¨ªria, que sovint s¨®n m¨¦s perillosos. Per tant, hi ha m¨¦s gent treballant i recopilant informaci¨®, que sol ser en general m¨¦s fiable.

?s a dir, ens ha arribat m¨¦s informaci¨® sobre Par¨ªs que sobre Beirut, i hem pogut llegir m¨¦s hist¨°ries de supervivents i de v¨ªctimes, motiu pel qual hem sentit aquests atemptats com m¨¦s propers. Tamb¨¦ hi influeix que potser h¨¤gim visitat Par¨ªs i coneguem francesos. Amb Beirut, per desgr¨¤cia, aquesta connexi¨® no ¨¦s tan f¨¤cil.

Per descomptat, tot aix¨° no vol dir que la informaci¨® que es d¨®na sobre conflictes fora d'Occident sigui sempre completa i correcta. De fet, les hist¨°ries individuals que ens arriben s¨®n l'excepci¨®. En el cas dels atemptats de Beirut, ha hagut de ser un acte d'heroisme com el d'Adel Termos, que es va llan?ar damunt d'un dels terroristes su?cides i va sacrificar aix¨ª la seva vida. A m¨¦s, cal recordar que moltes vegades es parla d'aquests conflictes des de la perspectiva dels interessos geoestrat¨¨gics dels pa?sos occidentals: no importa el que passa a S¨ªria o al L¨ªban, sin¨® com ens podria afectar a nosaltres.

2. Per¨° Facebook s¡¯ha ficat en un embolic

Una cosa ¨¦s que un mitj¨¤ de comunicaci¨® europeu parli m¨¦s sobre Par¨ªs que sobre Beirut, o que alg¨² posi al seu perfil la bandera de Fran?a o la del L¨ªban, que al cap i a la fi ¨¦s una decisi¨® personal que pot dependre de moltes coses, per exemple, de si t¨¦ fam¨ªlia en algun d'aquests pa?sos.

Per¨° Facebook ¨¦s una empresa global. De fet, un dels seus projectes, Internet.org, vol portar Internet gratu?t a zones on no hi ha connexions fiables. La iniciativa inclou un sat¨¨l¡¤lit propi per al continent afric¨¤. L'empresa tamb¨¦ obrir¨¤ oficines a Johannesburg (Sud-¨¤frica). Evidentment, no es tracta nom¨¦s d'altruisme: l'?frica ¨¦s important per a l'empresa tant en l'actualitat com pel que pot cr¨¦ixer en els propers anys. Segons recull el Telegraph, la xarxa social t¨¦ 120 milions d'usuaris actius al continent afric¨¤, el 80% dels quals es connecta mitjan?ant el m¨°bil.

?s a dir, Facebook no pot actuar com una empresa nord-americana si vol oferir un servei global. ?s cert que la resposta als atemptats de Fran?a ha estat mundial. El precedent pel que fa a les banderes tamb¨¦ ho va ser: Facebook va permetre el juny de l'any passat que afeg¨ªssim la bandera de l'arc de Sant Mart¨ª al nostre perfil per celebrar que el Tribunal Suprem dels Estats Units havia declarat legal el matrimoni entre persones del mateix sexe. Malgrat que es tractava d'una not¨ªcia nord-americana, m¨¦s de 26 milions de persones de tot el m¨®n van posar aquesta bandera al seu perfil.

El problema ¨¦s que molts usuaris de la xarxa poden sentir a partir d'ara la necessitat d'expressar la seva solidaritat per atemptats i trag¨¨dies d'altres pa?sos amb altres banderes. On posar¨¤ Facebook el l¨ªmit? Quins criteris seguir¨¤? O es limitar¨¤ a oferir els filtres de totes les banderes i deixar¨¤ que els usuaris decideixin quan s'utilitzen?

L'empresa s¨ª que ha respost ja a les queixes que es refereixen al Safety Check. Ho va fer el mateix Mark Zuckerberg, fundador i conseller delegat de Facebook, en un comentari de dissabte a la seva nova foto de perfil, que precisament mostrava la bandera de Fran?a: ¡°Molts han preguntat amb ra¨® per qu¨¨ hem activat el Safety Check per a Par¨ªs, per¨° no per als atemptats a Beirut i altres llocs. Fins ahir, la nostra pol¨ªtica era activar el Safety Check nom¨¦s per a desastres naturals. Hem canviat aquest criteri i ara planegem activar-lo per a m¨¦s desastres humans¡±.

I remetia a un text d'Alex Schultz, vicepresident de Creixement, que explicava la hist¨°ria i l'evoluci¨® d'aquesta eina: ¡°Enmig d'una situaci¨® complexa i incerta que afectava molta gent, Facebook es va convertir en un lloc en el qual la gent compartia informaci¨® i intentava esbrinar la situaci¨® dels seus ¨¦ssers estimats. Vam parlar amb els nostres empleats al terreny, que van considerar que hi havia una necessitat que pod¨ªem omplir¡±.

Mentre Facebook decideix a quines necessitats d¨®na resposta, el debat a les xarxes continua.