Eleccions i guerra

?s inevitable que la q¨¹esti¨® de la guerra contra el terrorisme entri a la campanya per a les eleccions generals del 20 de desembre a Espanya. Malgrat aix¨°, cal demanar fermament als partits pol¨ªtics ¨Ci no cal dir als que tenen opcions de govern¨C que no improvisin en un terreny tan delicat ni caiguin en electoralismes barroers. La potencialitat assassina dels gihadistes i la seva voluntat d'atemorir les poblacions europees s'han de prendre seriosament, sobretot al pa¨ªs que va ser v¨ªctima de l'atemptat m¨¦s gran com¨¨s fins ara al continent.

No ¨¦s f¨¤cil construir un consens pel precedent de la guerra de l'Iraq, en la qual va participar Espanya amb els Estats Units ¨Ca difer¨¨ncia del criteri dels dirigents francesos en aquella ¨¨poca¨C i contra els desitjos d'amplis sectors, cosa que es va veure agreujada per la desastrosa gesti¨® del Govern de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar respecte als atemptats de l'11-M.

A poc m¨¦s d'un mes de les eleccions, Mariano Rajoy prefereix evitar la repetici¨® d'escenaris com aquests i busca un comprom¨ªs amb els altres partits, com li demana el socialista Pedro S¨¢nchez. Albert Rivera no nom¨¦s vol sumar-se al pacte antiterrorista signat entre el PP i el PSOE, sin¨® que aposta per la participaci¨® espanyola en una coalici¨® militar. Pablo Iglesias ha comen?at a matisar les primeres declaracions, oposades a qualsevol resposta militar.

De cara al pa¨ªs atacat, el Govern ha optat per una proclamaci¨® massa gen¨¨rica, en el sentit que tots som Fran?a. Posats a seguir en aquesta l¨ªnia, ¨¦s millor dir que ¡°tots som Europa¡±, perqu¨¨ el continent ¨¦s l'objectiu del terrorisme islamista. D'aqu¨ª la petici¨® francesa d'incrementar el rigor en el control de les fronteres exteriors, cosa que planteja un dilema: o es renuncia al Tractat de Schengen o els controls fronterers han de ser un comprom¨ªs veritablement europeu.

La invocaci¨® francesa de la cl¨¤usula d'assist¨¨ncia m¨²tua entre membres de la UE portar¨¤ a prendre altres decisions. Pol¨ªticament, refusar l'ajuda que es demani equivaldria a abandonar un aliat, que a m¨¦s ha donat un suport important a la lluita contra ETA. Per¨° no ¨¦s evident que tot s'hagi de centrar a enviar avions de combat, vaixells o fins i tot tropes a S¨ªria. Tamb¨¦ es pot substituir els francesos a Mali, la Rep¨²blica Centreafricana o el L¨ªban, ajudant-los aix¨ª a alliberar efectius. I en qualsevol cas, la ret¨°rica bel¡¤licista no hauria d'oblidar altres tasques ajornades a Europa, com ¨¦s una coordinaci¨® m¨¦s estreta entre els serveis policials i d'intel¡¤lig¨¨ncia, juntament amb accessos immediats a les bases de dades de seguretat dels uns i els altres i als resultats de les investigacions internes en cada pa¨ªs.

No menys important que aquesta feina ¨¦s la d'identificar i eixugar les fonts de finan?ament de l'Estat Isl¨¤mic: no pot ser tan dif¨ªcil esbrinar a qui ven el petroli i on li paguen.

Qualssevol que siguin les solucions, han de partir de la premissa d'un tractament pol¨ªtic rigor¨®s. Els ciutadans tindrien raons de sobres per castigar electoralment aquell que no ho faci.