L¡¯Estat Isl¨¤mic llan?a una gihad global despr¨¦s de veure¡¯s assetjat als seus feus

Quan els gihadistes de l'Estat Isl¨¤mic (ISIS, ISIL o Daeix) van conquerir la ciutat de Mossul, la tercera m¨¦s gran de l'Iraq, el juny del 2014, van proclamar un califat isl¨¤mic a cavall entre el nord iraqui¨¤ i la vall de l'Eufrates a la ve?na S¨ªria. Va ser la primera entitat paraestatal de l'islamisme radical des de la caiguda dels talibans a l'Afganistan despr¨¦s dels atemptats de l'11-S. A difer¨¨ncia d'Al-Qaida, que mai va tenir un territori propi i que va mantenir com a objectiu colpejar Occident i els pa?sos isl¨¤mics que col¡¤laboraven amb els ¡°croats¡±, l'ISIS es va consolidar sobre el terreny en un territori en el qual va imposar la Xaria, va recaptar tributs, va organitzar la vida civil quotidiana segons les seves regles i va recrear per a milers de radicals el somni d'un califat en expansi¨®, com en els primers temps de l'islam, ara fa 11 segles.

Els atacs de l'ISIS a Par¨ªs, que es compten entre els m¨¦s sagnants i agosarats del gihadisme, s'han dirigit precisament contra un dels pa?sos que bombardejava les seves posicions i les seves bases. L'onada d'atemptats de la capital francesa ha coincidit a m¨¦s amb una de les derrotes m¨¦s importants del califat al nord de l'Iraq, despr¨¦s de m¨¦s d'un any de vict¨°ries ininterrompudes. L'ISIS ha empr¨¨s una gihad global, seguint el rastre de l'antiga estrat¨¨gia d'Al-Qaida, que sembla respondre a una reacci¨® defensiva davant l'assetjament i el confinament que comen?a a patir als seus propis bastions, malgrat que t¨¦ ¡°prov¨ªncies¡± com L¨ªbia, el Sina¨ª o el Magrib. Durant aquest any l'ISIS ha causat m¨¦s de 800 morts fora de S¨ªria i l'Iraq en accions terroristes cada vegada m¨¦s sagnants.

Javier Mart¨ªn, autor d'Estado Isl¨¢mico. Geopol¨ªtica del caos (La Catarata, 2015), creu que ¡°hi ha una relaci¨® evident entre els bombardejos de la coalici¨® [encap?alada pels Estats Units, i en la qual participa Fran?a] i els atemptats de Par¨ªs¡±. ¡°Per¨° l'objectiu de l'ISIS no ¨¦s Occident per definici¨®; l'objectiu principal continua sent consolidar i ampliar el califat a les terres de l'antiga Mesopot¨¤mia¡±, puntualitza.

¡°Hem assistit al naixement d'un califat isl¨¤mic territorial, en el qual el l¨ªder d'ISIS s'erigeix en cap religi¨®s en una regi¨® del planeta¡±, reconeixia l'any passat a EL PA?S ¡ªpoc despr¨¦s de la proclamaci¨® efectuada a Mossul per Abu Bakr al-Baghdadi¡ª?Olivier Roy, polit¨°leg franc¨¨s expert en l'islam. ¡°Els notables i els membres de les tribus sunnites necessiten els gihadistes locals i estrangers per lluitar contra els xi?tes, a l'Iraq, o els alauites a S¨ªria¡±, segons el director del programa pel Mediterrani a l'Institut Universitari Europeu de Flor¨¨ncia.

Gaireb¨¦ ning¨² va pensar que el mateix dia de la massacre de Par¨ªs, l'Estat Isl¨¤mic havia perdut davant les tropes kurdes de l'Iraq la ciutat de Sinjar, un punt estrat¨¨gic per a les seves rutes comercials, d'avituallament i de reclutament d'estrangers, destaca ara Mart¨ªn. Es tracta d'una de les reculades militars m¨¦s importants de l'ISIS en m¨¦s d'un any d'avan?aments triomfals. ¡°Per¨° gr¨¤cies a la seva propaganda, ha quedat a l'ombra per la 'vict¨°ria de Par¨ªs' davant els seus seguidors¡±, argumenta aquest periodista espanyol especialitzat en el Pr¨°xim Orient, que considera de moment ¡°molt possible¡± que altres pa?sos implicats o que s'impliquin en la coalici¨® contra l'Estat Isl¨¤mic ¡°pateixin atemptats si els bombardejos continuen¡±.

Per¨° mentre que els atemptats del mes de gener contra el setmanari sat¨ªric Charlie Hebdo, en una clara agressi¨® a la llibertat de premsa de les societats occidentals, i el supermercat jueu de Par¨ªs van ser obra de ¡°llops solitaris¡± que van actuar a?llats i aparentment descoordinats, la cadena d'atacs registrats ara a la capital francesa estava perfectament ¡°coreografiada¡±, segons els experts, com els atemptats islamistes radicals de Bombai el 2008.

En poc m¨¦s d'un mes, entre el 10 d'octubre i el 13 de novembre ha colpejat amb duresa els pa?sos que han participat activament en bombardejos i operacions contra les seves mil¨ªcies a l'Iraq i S¨ªria. Par¨ªs (130 morts). Beirut (43), en un barri xi?ta d'estil de vida occidental per¨° que d¨®na suport a Hizbul¡¤lah, que combat els gihadistes a les files del r¨¨gim siri¨¤. Pen¨ªnsula del Sina¨ª (224), tots els ocupants de l'Airbus rus que es va estavellar quan transportava turistes des de Xarm al-Xeikh?fins a Sant Petersburg. R¨²ssia interv¨¦ directament en la guerra siriana en el b¨¤ndol de Baixar al-Assad. Ankara (100 morts), dos atemptats su?cides van sembrar el terror en un acte pol¨ªtic en plena campanya electoral turca.

Es tracta sens dubte de les r¨¨pliques de l'ISIS a pa?sos o grups que combaten contra el califat. Excepte a Tun¨ªsia, el pa¨ªs pioner de la ¡°primavera ¨¤rab¡± i l'¨²nic en el qual semblen haver-se consolidat les reformes democr¨¤tiques. Javier Mart¨ªn, que precisament exerceix com a delegat de l'ag¨¨ncia Efe a la capital tunisenca?¨Cdespr¨¦s d'haver informat des del Caire, Teheran i Jerusalem¨C, considera que els atemptats contra el museu del Bardo, al mar?, i a la localitat costanera de Susa, al juny, ¡°van respondre a un entorn local, als objectius i a les necessitats de combat dels grups gihadistes a L¨ªbia i Tun¨ªsia¡±. Sost¨¦ que tots dos van ser planejats i executats per grups amb finan?ament i recursos propis per atacar el turisme en ple proc¨¦s de transici¨®. La presa d'ostatges de divendres a Bamako, que es va saldar amb 27 morts, s'inscriuria tamb¨¦ en aquesta perspectiva local, a m¨¦s no s'ha acreditat la lleialtat a l'ISIS dels comandos que van actuar a la capital de Mali.

En clau local

Tots aquests atacs i atemptats han de ser considerats en ¨²ltima inst¨¤ncia com ¡°una forma d'autodefensa i una cruenta campanya de propaganda de l'ISIS¡±, segons l'autor d'El Estado Isl¨¢mico. Geopol¨ªtica del caos. Aix¨ª, el doble atemptat su?cida de L¨ªban que va precedir l'onada d'atacs a Par¨ªs cont¨¦ ¡°un evident component religi¨®s¡± contra la comunitat xi?ta. Respecte a l'Airbus 321, creu que es tracta d'¡°un av¨ªs per a R¨²ssia¡±, si b¨¦ tamb¨¦ pot respondre a interessos locals, igual que a Tun¨ªsia, amb l'objectiu d'¡°atacar el Govern egipci mitjan?ant l'enfonsament del turisme¡±. Els objectius estan acuradament preparats i triats i tenen un doble missatge, segons Mart¨ªn: ¡°Un per a consum extern: cada enemic rebr¨¤ el seu c¨¤stig on m¨¦s mal li faci. I un altre de consum intern: tot i que el califat pateixi derrotes, ¨¦s prou fort per acollir els seus seguidors¡±.

En una tribuna publicada aquesta setmana a?The New York Times, Olivier Roy ressalta que l'Estat Isl¨¤mic no ¨¦s el principal enemic del r¨¨gim de Baixar al-Assad ni de R¨²ssia, que combaten fonamentalment contra altres grups rebels; ni de Turquia, concentrada en la seva lluita contra les mil¨ªcies kurdes sirianes i turques; ni dels kurds, que es mouen dins de les seves fronteres ¨¨tniques; ni dels saudites, amb els quals comparteixen una visi¨® rigorista de l'islam; ni dels iranians, que aspiren a contenir l'ISIS sense que deixi d'amena?ar al mateix temps altres grups sunnites. Fins i tot Israel sembla satisfet que grups ¨¤rabs i isl¨¤mics es barallin entre ells, mentre el conflicte palest¨ª queda en l'oblit. Sembla que ning¨² t¨¦ la intenci¨® de derrotar un ISIS que ja ha aconseguit els seus l¨ªmits territorials en territori sunnita. ¡°Estancat al Pr¨°xim Orient, es gira ara cap al terrorisme globalitzat (¡­) Els atemptats de Xarm al-Xeikh, de Beirut, de Par¨ªs, tenen el mateix objectiu: mantenir viu el terror¡±, conclou l'autor d'El islam mundializado.