Canvi clim¨¤tic: 12 claus de la cimera de Par¨ªs

Els representants de 195 pa?sos, la majoria dels Estats del m¨®n, es reuneixen en la cimera del Clima de Par¨ªs entre el 30 de novembre i l'11 de desembre. En aquesta trobada es tractar¨¤ de tancar el primer acord global per intentar frenar el canvi clim¨¤tic.

Qu¨¨ ¨¦s el canvi clim¨¤tic?

Els anomenats gasos d'efecte hivernacle, principalment el di¨°xid de carboni (CO₂), s'acumulen a l'atmosfera i impedeixen que les radiacions infraroges que emet el planeta en escalfar-se surtin a l'espai. Aix¨° fa que la temperatura del planeta pugi. Aquests gasos sempre han estat presents a l'atmosfera. El problema, segons el consens cient¨ªfic (gaireb¨¦ absolut), ¨¦s que les activitats humanes han contribu?t a trencar l'equilibri existent. La ind¨²stria, el transport i els usos dels s¨°ls han augmentat la concentraci¨® d'aquests gasos. Segons l'Organitzaci¨® Meteorol¨°gica Mundial (OMM), la concentraci¨® de?CO₂ a l'atmosfera va arribar el 2014 a les 397,7 parts per mili¨® (ppm). Abans de la Revoluci¨® Industrial era de 278 ppm.? ??

Quines conseq¨¹¨¨ncies t¨¦ el canvi clim¨¤tic?

Els cient¨ªfics del grup IPCC de l'ONU assenyalaven que si l'¨¦sser hum¨¤ continua amb el ritme d'emissi¨® de gasos sense prendre mesures de mitigaci¨® la temperatura mitjana global pujar¨¤ entre 3,7 i 4,8 graus el 2100 respecte al nivell preindustrial. A m¨¦s de l'augment de la temperatura i del nivell del mar, els cient¨ªfics sostenen que tamb¨¦ afectar¨¤ els fen¨°mens clim¨¤tics extrems, com inundacions, sequeres i ciclons. L'Administraci¨® Nacional Oce¨¤nica i Atmosf¨¨rica dels EUA ha analitzat 28 fen¨°mens extrems registrats al planeta el 2014. I conclou que en 14 casos el canvi global ha fet que siguin m¨¦s probables o m¨¦s forts.

Es pot revertir?

Els cient¨ªfics de l'IPCC adverteixen que ja existeix un canvi clim¨¤tic comprom¨¨s a causa dels gasos d'efecte hivernacle que l'home ha em¨¨s, sobretot, des de la d¨¨cada dels setanta del segle passat. Aix¨° fa que no es pugui impedir que la temperatura mitjana global augmenti. L'opci¨® que donen ¨¦s limitar aquest increment a dos graus el 2100 respecte als nivells preindustrials, per evitar aix¨ª grans desastres naturals.? ?

Qu¨¨ ¨¦s la COP21 de Par¨ªs?

La vint-i-unena Confer¨¨ncia de las Parts (COP21) ¨¦s la cimera en la qual s'asseuen els 195 pa?sos signataris de la Convenci¨® Marc de las Nacions Unides sobre el Canvi Clim¨¤tic (CMNUCC). En aquest tractat internacional, que data de 1992, es reconeixia la import¨¤ncia de l'escalfament global. Per¨° aquell text s'havia de desenvolupar amb mesures concretes.?

Qu¨¨ ¨¦s el Protocol de Kyoto?

El Protocol?de Kyoto, de 1997, fixa els objectius concrets de reducci¨® de gasos que han d'emprendre els pa?sos desenvolupats. Per¨°, finalment, nom¨¦s va vincular 37 Estats, dels quals 28 pertanyen a la Uni¨® Europea, i que representen el 12% de les emissions globals. En van quedar fora les principals pot¨¨ncies emissores: la Xina, perqu¨¨ no estava dins del grup de pa?sos desenvolupats, i els EUA, que no van ratificar el protocol. Kyoto va entrar en vigor el 2005 i, despr¨¦s de deu anys d'aplicaci¨®, ha aconseguit una reducci¨® del 22% de les emissions en els 37 pa?sos signataris, molt per sobre del 5% fixat com a objectiu. Per¨°, com que no hi s¨®n les principals pot¨¨ncies, les emissions globals han continuat creixent. Entre el 2000 i el 2010, per exemple, es van incrementar un 24%. ?

Qu¨¨ es discuteix a Par¨ªs?

Un protocol que substitueixi el de Kyoto i que es comen?aria a aplicar a partir del 2020. En aquest cas, la intenci¨® ¨¦s que els 195 signants duguin a terme pol¨ªtiques de mitigaci¨®, ¨¦s a dir, reduccions d'emissions. A m¨¦s, s'espera que es fixi com a objectiu que, a final de segle, la temperatura global no superi els dos graus, tot i que els Estats m¨¦s exposats (com els illencs) volen abaixar aquest objectiu a 1,5 graus.

Quina f¨®rmula s'ha triat?

El tractat no imposar¨¤ objectius individuals de reducci¨® de CO₂. Per intentar no repetir Kyoto, amb un abast molt limitat, s'ha optat per una altra f¨®rmula: que cada pa¨ªs volunt¨¤riament presenti?compromisos de reducci¨® d'emissions, tant els desenvolupats com els que no ho s¨®n. Quan falten uns dies per a l'inici de la cimera, m¨¦s de 170 ho han fet. Entre aquests figuren totes les principals pot¨¨ncies econ¨°miques del m¨®n.?

S¨®n suficients els esfor?os presentats?

No. Segons les estimacions fetes per l'ONU, en extrapolar els compromisos voluntaris (en els quals els Estats fixen objectius per al 2025 i 2030) el resultat ¨¦s que la temperatura a final de segle pujar¨¤ com a m¨ªnim 2,7 graus, tot i que altres organitzacions i institucions parlen de fins a quatre graus. De fet, la previsi¨® ¨¦s que fins al 2030 les emissions continu?n creixent, tot i que a un ritme inferior que en les ¨²ltimes d¨¨cades. Algunes pot¨¨ncies, com la UE i la Xina, proposen com a soluci¨® davant aquesta bretxa que aquests compromisos individuals es vagin revisant a l'al?a cada cinc anys i anar apropant-se a l'objectiu dels dos graus.

Ser¨¤ vinculant el protocol de Par¨ªs?

Aquest pot ser un dels punts m¨¦s complicats en la cimera de Par¨ªs. La UE aposta per un protocol amb apartats vinculants. Per exemple, que ho siguin els compromisos de reducci¨® d'emissions que cada pa¨ªs ha presentat volunt¨¤riament. No obstant aix¨°, l'Administraci¨® de Barack Obama podria tenir problemes, com ja va passar amb Kyoto, perqu¨¨ el Congr¨¦s i el Senat ratifiquin un protocol legalment vinculant. La UE ja ha renunciat al fet que s'incloguin sancions, en considerar-ho un element que pot dissuadir alguns pa?sos a l'hora de signar l'acord.

Qu¨¨ ¨¦s l'adaptaci¨®?

A m¨¦s de mitigaci¨®, a la cimera tamb¨¦ es discuteixen pol¨ªtiques d'adaptaci¨®, ¨¦s a dir, mesures perqu¨¨ els pa?sos m¨¦s vulnerables es puguin preparar per al canvi clim¨¤tic. Per a aix¨°, est¨¤ prevista la creaci¨® de l'anomenat Fons Verd per al Clima, que a partir del 2020 disposi de 100.000 milions de d¨°lars anuals. Qui ha d'aportar? Aquesta pot ser una altra de les dificultats a Par¨ªs. En teoria, nom¨¦s els pa?sos considerats desenvolupats. Per¨° quedarien fora d'aquesta categoria?pot¨¨ncies com la Xina.

Hi haur¨¤ acord?

?s complicat aventurar-se. El 2009, amb la cimera de Copenhaguen, es van aixecar expectatives semblants a les de Par¨ªs i es va fracassar. En aquesta ocasi¨®, al marge que els senyals del canvi clim¨¤tic s'han accentuat, sembla que hi ha m¨¦s implicaci¨® de les principals pot¨¨ncies, del G20 en general i de Xina, els EUA i Alemanya en particular. Els l¨ªders d'aquests tres pa?sos han situat el canvi clim¨¤tic en la seva agenda durant l'¨²ltim any.?

I si no hi ha acord?

Si no es tanca, o es tanca un pacte poc ambici¨®s, no significar¨¤ que la lluita contra el canvi clim¨¤tic s'aturi. Molts dels compromisos voluntaris de reducci¨® d'emissions ja els t¨¦ previstos cada pa¨ªs en la seva legislaci¨® nacional. Seria el cas, per exemple, de la UE, que s'ha fixat uns objectius concrets per al 2030 al marge de la cimera. Si no hi ha acord, potser, la m¨¦s mal parada seria l'ONU i la idea que un problema global com el canvi clim¨¤tic pot tenir una resposta tamb¨¦ global.