El m¨®n busca el primer pacte global contra el canvi clim¨¤tic

El m¨®n tractar¨¤ de tancar a Par¨ªs el primer acord global contra el canvi clim¨¤tic en els propers 15 dies. 195 pa?sos busquen reempla?ar el Protocol?de Kyoto, un pacte que des de la seva aprovaci¨® el 1997 no ha aconseguit reduir les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle. A difer¨¨ncia del de Kyoto, que cobria l'11% de les emissions ¨Ci que no va vincular la Xina i els EUA en la mitigaci¨®¨C, ara s'intenta un pacte que comprometi tothom. Gaireb¨¦ 180 pa?sos han presentat abans del cimera?plans voluntaris de reducci¨® d'emissions. Per¨° aquests esfor?os no s¨®n suficients per impedir que la temperatura pugi m¨¦s de dos graus a final de segle, el l¨ªmit fixat per la ci¨¨ncia com a cr¨ªtic. Trobar la forma de superar aquesta bretxa, el finan?ament de l'adaptaci¨® i el grau de vinculaci¨® s¨®n els reptes de la cimera.

M¨¦s de 140 presidents i caps d'Estat prendran la paraula avui a la capital francesa en una de les trobades diplom¨¤tiques m¨¦s grans registrades fora de Nova York, seu de l'ONU. I els seus discursos versaran sobre un problema com¨² que recorre de nord a sud el planeta: l'escalfament global. "La lluita contra el canvi clim¨¤tic i la lluita contra el terrorisme seran els dos principals desafiaments del segle XXI", deia aquest dissabte a EL PA?S Laurent Fabius, ministre d'Exteriors de Fran?a, el pa¨ªs amfitri¨® que fa mesos que treballa en l'¨¤mbit diplom¨¤tic perqu¨¨ es tanqui un acord l'11 de desembre.?

El nom de Par¨ªs, una ciutat traumatizada pels atemptats de fa uns dies, pot quedar unit per a moltes d¨¨cades a la lluita contra l'escalfament global si de la cimera internacional que acull (COP21), en surt un pacte efectiu d'aqu¨ª a dues setmanes. Aquest 2015 est¨¤ a punt de tancar-se com l'any m¨¦s c¨¤lid des que hi ha registres. Paral¡¤lelament, l'acumulaci¨® de gasos d'efecte hivernacle en l'atmosfera tamb¨¦ est¨¤ en nivells hist¨°rics. La ci¨¨ncia (de forma gaireb¨¦ un¨¤nime) relaciona aquests dos fets i els governs han assumit ja aquesta vinculaci¨®.

Malgrat les alertes, l'¨¦sser hum¨¤ ha seguit augmentant les emissions a trav¨¦s de la generaci¨® d'energia, la ind¨²stria, el transport i l'agricultura en les ¨²ltimes d¨¨cades. Es preveu que el 2020 el volum d'emissions mundials anuals es dupliqui respecte al 1970.

Ja s'han celebrat 20 reunions de l'ONU com la que acull Par¨ªs sense que s'hagi tancat un acord que comprometi tothom en la reducci¨® d'emissions. El protocol que es vol substituir, el de Kyoto (1997), nom¨¦s cobria l'11% de les emissions mundials. Ara es vol arribar al 100% i per a fer-ho ¨¦s necessari que aquesta vegada hi participin la Xina i els Estats Units, les dues principals pot¨¨ncies econ¨°miques i emissores de CO₂. Tots dos han fer alguns passos en aquesta direcci¨®, com presentar els seus plans de reducci¨® d'emissions davant l'ONU, per¨° els seus compromisos no estan entre els m¨¦s ambiciosos.

La Uni¨® Europea, que negocia com un bloc, arriba amb una de les propostes m¨¦s fortes: reduir almenys un 40% les seves emissions el 2030 respecte al 1990. I amb un missatge clar: es pot cr¨¦ixer econ¨°micament amb menys CO₂. Entre el 1990 i el 2012, les emissions van caure a Europa un 17,9%. Aix¨° ¨¦s en termes globals, perqu¨¨ hi ha excepcions nacionals com Espanya, on en aquest mateix termini van cr¨¦ixer un 22,5%.

Per¨° Europa nom¨¦s representa el 10% de les emissions mundials. Sense la Xina i els EUA, es tornar¨¤ a fracassar en l'objectiu que es vol fixar: reduir les emissions perqu¨¨ el 2100 l'increment de la temperatura no superi els dos graus de mitjana respecte a abans de la Revoluci¨® Industrial.

Aquesta vegada, despr¨¦s de sis anys intentant tancar el pacte, les dues principals pot¨¨ncies han mostrat voluntat d'acord. El problema sorgeix en baixar als detalls. Per exemple, la UE vol que l'acord tingui punts jur¨ªdicament vinculants, una cosa que incomoda els EUA, que no va arribar a ratificar Kyoto precisament per aquesta obligaci¨® jur¨ªdica. "La UE no acceptar¨¤ nom¨¦s una declaraci¨® de principis", diu el secretari d'Estat de Medi Ambient d'Espanya, Pablo Saavedra.

"L'acord ha de ser jur¨ªdicament vinculant i amb metes clares", insisteix el ministre colombi¨¤ de Medi Ambient, Gabriel Vallejo. El seu pa¨ªs ¨¦s dins del bloc de pa?sos que no s¨®n els principals causants del canvi clim¨¤tic per¨° que han presentat compromisos de reducci¨® d'emissions. Col¨°mbia proposa abaixar-les un 20% respecte al 2010. Per¨° podria arribar al 30% si reb¨¦s finan?ament extra.

Aqu¨ª hi ha un altre dels punts de tensi¨® de Par¨ªs: el finan?ament. Hi ha dubtes sobre qui ha de posar els 100.000 milions de d¨°lars anuals que a partir del 2020 han d'estar dins de l'anomenat Fons Verd. "Els ha d'aportar tothom que pugui segons les seves capacitats", opina Vallejo. No obstant aix¨°, altres estats insisteixen que han d'encarregar-se del finan?ament els que han desencadenat el problema: els pa?sos desenvolupats despr¨¦s de d¨¨cades d'emissions.

El pacte sembla que fixar¨¤ la meta dels dos graus. Per¨° els compromisos de mitigaci¨® que 180 pa?sos ¨Cel 95% de les emissions mundials¨C han presentat abans de la cimera no s¨®n suficients i posen el planeta en un increment d'almenys 2,7 graus. La UE pret¨¦n que, per solucionar aquesta difer¨¨ncia, cada cinc anys es revisi a l'al?a l'acord. "Ni la Xina ni els EUA volen la revisi¨® a l'al?a", diu Valvanera Ulargui, directora de l'Oficina Espanyola de Canvi Clim¨¤tic.

Teresa Ribera ¨Cdirectora de l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals de Par¨ªs i que acudeix a la cimera amb la delegaci¨® francesa¡ª es fixa en les conseq¨¹¨¨ncies que tindr¨¤ tancar un acord ambici¨®s. En la seva opini¨®, es llan?ar¨¤ un missatge als inversors internacionals del sector de l'energia, "que en aquest moment estan parats".